La Faja de las Flores

La Faja de las Flores a Góriz - Refugio de Gòriz.

Dimarts dia 11 de Juliol de 2017, són les 06:30 i agafem un autobús a Torla que ens deixa a la Pradera (1300m), en el Parc Nacional d'Ordesa - Monte Perdido, la intenció es pujar al refugi de Gòriz (2160m) passant per la Faja de las Flores, en un recorregut d'uns 17 quilòmetres amb 1345 m+

Iniciem la pujada a la faja de las Flores des d'un camí que surt al costat de la Casa Oliván, que trobarem caminant uns 500 metres per la carretera per on ha vingut l'autocar.

El camí agafa desnivell molt ràpid i ho fa per una fageda molt maca, el cel està ennuvolat

i fa que puguem apreciar tots els colors i matisos del bosc.

A mesura que anem pujant pel Circo de Carriata, el bosc deixa pas a les praderes d'herba i una infinitat de flors que anem trobant, ja podem observar amb claredat la punta del Tozal del Mallo, que més endavant podrem observa per sota nostre.

De mica en mica anem agafant alçada, els núvols estan molt juganers, a estones tenim clarianes que ens deixen veure les magnífiques panoràmiques i a estones trobem tot tapat i amb un aspecte força místicisme.

Al mig de la pujada arribem a les Vlavijes de Carriata, es tracta d'uns ferros posats estratègicament en els passos més complicats per facilitar l'ascens.

El pas de les Clavijes de Carriata no té dificultat, però al tractar-se d'una progressió tipus grimpada i amb algun pas aeri, la recomanació és portar una corda i en cas de dubtes assegurar-te, al final dels dos passos amb clavijes podreu trobar una reunió amb anelles per muntar un ràpel o assegurar a qui tingui problemes per pujar.

Els núvols i la punta del Tozal del Mallo ja ens va indicant que queda poc per arribar a l'alçada on comença la Faja de las Flores.

Des d'aquí ja podem veure el nostre objectiu, uns metres més de desnivell i arribarem.

Ja hem arribat a principi de la Faja de las Flores, a partir d'aquí caminarem uns 4 km per un balcó natural amb unes vistes privilegiades!!!

Trobarem una "pedreta" pel camí, no hi ha problema, la podrem passar per darrera.

Durant el recorregut de la Faja de las Flores sembla que no hi ha camí, però a mesura que caminem veiem clar per on hem de trepitjar i en cap moment estem en perill, el camí té la suficient amplitud per anar segurs tota l'estona.

Llàstima que no podem volar, quina sort tenen els ocells...

I finalment, després de molts anys amb la il·lusió de trobar un edelweiss, ho aconseguim!!

El camí continua i ja tenim la sensació que no falta poc per arribar al final de la Faja.

La sensació d'alçada és evident, a 1000 metres per sota podem veure des d'on hem sortit, La Pradera.

Arriba el final de la Faja de las Flores, arribem al Circo de Cotatuero i com a teló de fons, tenim la Brecha de Rolando (2807m) El Dedo, el Cilindro de Marboré (3328m) i el Monte Perdido (3355m).

Posem el nostre rumb agafant com a orientació la Brecha de Rolando.

Després d'uns quilòmetres, ajudats per fites que ens confirmen i ens ajuden amb el camí, arribem al Plano de San Fertus (2413m), on agafarem cap a la dreta el camí que enllaça la pujada a la Brecha de Rolando amb el refugio de Gòriz.

El camí trencarà cap a la dreta i farem una forta baixada, ja tenim a prop el refugio de Góriz.

Final de la jornada d'avui, arribada al Refugio de Gòriz, un dia tan dur com a espectacular, aquestes muntanyes tenen una màgia pròpia que fa que durant tot el recorregut estiguis boca-badat.

Demà tocarà pujar al Monte Perdido, però això serà una altra aventura, ara toca intentar descansar, menjar i dormir, carregar les piles i aixecar-se amb ganes de més!!!Dir-vos que la cirereta de la ruta d'avui és la Faja de las Flores, quatre quilòmetres espectaculars, per gaudir a poc a poc, en silenci i en un dia que pugueu contemplar totes les vistes que et pot oferir, nosaltres hem pogut jugar amb el pas dels núvols que anaven passant i ens feia canviar de paisatge a cada moment.

Pròxima estació... Monte Perdido!!