diumenge, 22 de febrer del 2015

Les Agudes i Turo de l'Home


Diumenge 22 de febre de 2015, avui toca una aventura en condicions força extremes, molt de vent del nord, fred i neu, avui pujarem les Agudes i el Turo de l'Home des de Sant Marçal.


Comencem a caminar des de l’aparcament situat a la carretera BV-5114 entre el punt quilomètric 26 al 27, a un aparcament que es troba al Pla d’en Mont.

Just davant, gairebé no es veu, surt un corriol en forta pujada que porta fins a les Agudes, únicament s’han de seguir els punts vermells i força bé marcat.





Aquesta pujada es coneguda com la dels Castellets, i hi ha parts on s’ha de grimpar i en algun moment hi ha passos una mica exposats, si no es perd la concentració no hauria de comportar cap problema, això sí, qualsevol errada podria comportar un accident amb conseqüències greus, ho millor es mantenir l’atenció i no voler anar més ràpid del compte.




Fins i tot hi ha una cadena que ajuda a passar un pas una mica més complicat




La resta es tracta d’anar fent, és un camí molt divertit i amb unes vistes panoràmiques molt maques.

El camí acaba en un petit collat, on a l’esquerra ja es pot veure el cim de les Agudes(1706 m ) i a la dreta força més lluny es pot observar el Turo de l’Home (1708 m).


Nosaltres primer coronem les Agudes, un cim amb unes vistes impressionants i amb molta sensació d’alçada, ja que el fet de poder veure el mar, ens deixa contemplar els 1706 metres i tot el que hi ha per sota.

Les Agudes (1706m)

Una creu presideix aquest cim.


Desprès de fer alguna foto, anem fins al Turo de l’Home, per un camí GR molt marcat, però entretingut, no té gaire desnivell acumulat i ràpidament es passa d’un cim a l’altre.




El Turo de l’Home es un cim al meu gust molt artificial, construccions, antenes de telecomunicacions i una carretera que ho fa molt assequible a tothom, fan que quedi petit comparat amb les vistes i la virginitat que ofereixen Les Agudes, molt més espectacular amb totes les seves vessants.



Turo de l'Home (1708m)



La baixada la fem inicialment pel mateix camí per on hem pujat (camí dels Castellets), però en breu ja es troba un camí que trenca a l’esquerra amb un rètol que indica “ Sant Marçal GR-5.2”



Aquest camí cap a Sant Marçal es excepcional, un corriol endinsat en un meravellós bosc que amb unes interminables zigi-sagues ens deixaran a una pista ample que s’haurà d’agafar a la dreta direcció al punt d’inici.









Nosaltres per no tenir que caminar per la carretera de tornada a l’aparcament on hem iniciat la ruta, vam optar per remuntar la muntanya seguint una petita línia elèctrica fins a un petit refugi o barraca tancada, des d’aquí únicament van tenir que creuar la carretera per accedir a l’aparcament.


Com veureu a les fotografies, nosaltres vam tenir un dia de vent del nord que va fer baixar força les temperatures, a més a més, vam trobar molta neu, fet que van donar un punt d’aventura i èpica a la aventura.

Ho més maco del Montseny és les seves diferents facetes durant les diferents estacions de l’any, ja que a la primavera i tardor els boscos son d’una bellesa immesurable i a l’hivern la neu li pot donar una bellesa extrema.