dissabte, 31 de juliol del 2010

Carlit - Bouillouses


31 de Juliol de 2010, he aconseguit pujar al Pic del Carlit, us explico;

Després de passar la nit en una autocaravana al aparcament des d'on surten els autocars que et porten fins a la pressa de les Bouillouses, m'aixeco aproximadament a les 07:30 i sobre les 08:30 ja agafo l'autocar, nens 2 euros i adults 5 euros anar i tornar, que et deixa just al costat del "Refuge del Bouillouses" a una alçada de 2005 metres d'altitud, en el qual us pot servir com a alberge, també teniu la possibilitat d'anar a dormir a l'Hotel les Bones Hores, no deixeu de demanar informació,


Un cop fet un colacao calentet, començo la caminada aproximadament a les 09:15h, demano informació a la oficina d'informació i em trobo que no parlen català, una decepció al trobar-me a la Catalunya francesa, al refugi de les bouillouses l'home que m'ha servit el colacao després de no esforçar-se gaire m'ha parlat en un català força correcte amb accent francès i sembla que a l'oficina d'informació no ho tenen gaire per la mà, total agafo un mapa i surto amb molt de compte, ja que una vaca 20 vegades mes gran que jo m'ha barrat la sortida de l'oficina i em mira amb cara de tenir "mala-llet".
Ja a les 09:30 hores veig el primer retol informatiu, "Carlit 3h.15m", i tothom es fa la mateixa pregunta: quan trigaré jo?
El camí està força ben marcat, inicialment s'ha de seguir unes ratlles grogues que indicarien la volta circular als llacs de la zona i de tant en tant algun retol informació indica que vaig en direcció el Pic Carlit, durant el trajecte passo per diversos llacs i quan arribo al llac Sobira,
observo que el camí ja dona mitja volta , moment en que des d'aquesta posició ja puc observar el camí que porta fins al Pic del Carlit que hauré de seguir en gran part per fites de pedres i punts de pintura vermella. Des d'aquest punt tinc visió directa amb el cim i el camí, el qual en època d'estiu es molt visible per la quantitat d'excursionistes que la transita.




La pujada comença a fer-se dura pel quilòmetres i desnivell que ja porto a sobre i perquè des d'ara el camí no dona treva i comença a salva l'última part del trajecte sempre en forta pujada, que es realitza per un camí pedregós, sense vegetació, la temperatura ha baixat força marcat pel fred vent, tot i fer un sol radiant, ja necessito posar-me alguna peça de roba més i imprescindible el para-vent i la crema solar.

La dura pujada fa que hagi d'aturar-me de tant en tant, moment que aprofito per llençar-li una bola de neu al fotògraf, en el que es l'últim "ibón" abans d'arribar al cim, podríem estar prop dels 2700 metres d'alçada, on hi ha un racó de neu que es resisteix a fondre-se.



Finalment i cap a les 13:15 hores ja puc dir la frase "HE FET EL CIM", abans he hagut de passar per una part un tant difícil, una zona de grimpada on es necessari utilitzar a part dels peus i les mans, molt de seny i tranquil·litat, jo he anat vigilat per un adult i encordat en els passos mes complicats, per arribar al últims metres de pujada que et deixen just al mig del "Pic Petit" i el Pic del Carlit, tots dos de similars alçades, jo decideixo seguir per l'esquerra i coronar el Carlit amb els 2923metres d'alçada i estar a dalt del pic mes alt de la Cerdanya.



Un cop a dalt em trobo una vista fantàstica i inmillorable, on puc contemplar tots els llacs que he anat deixant enrera, començant des de la presa de les Bouillouses fins al petit "ibon" i per l'altre vessant del pic es pot contemplar, entre altres, l'estany de Lanòs.
A banda es pot gaudir de la companyia de les serradades i massissos mes important dels Pirineus, com poden ser la serralada del Cadí, el Massis del Canigó, Puigmal, Puigpedrós, Coma Pedrosa, Pica d'Estats, etc.
Abans de començar la baixada i aprofitant el privilegi que al cim hi ha una part on no bufa l'aire i s'està fantàstic, em menjo l'entrepà contemplant les impresionants vistes que m'ofereix el sostre de la Cerdanya.


Ara ja toca la baixada, la qual faig desfent el camí de pujada fins a enllaçar un altre cop amb l'itinerari que dona la volta als llacs, senyalitzat amb les marques grogues, en aquest punt agafo el camí que no he fet a la pujada i d'aquesta manera poder veure la resta de llacs que em falten.

Aquest recorregut passa mes a prop dels llacs i té molt mes atractiu que el camí de pujada.
Durant la baixada sempre tinc a l'esquena el Carlit, us deixo una foto on us indico exactament on m'he menjat l'entrepà fa prop d'una hora i mitja.




Tot el recorregut es espectacular, naturalment jo he tingut la gran sort de que el dia m'ha acompanyat en tot moment, essent un dia perfecte per poder fer cim i poder realitzar el recorregut dels llacs, sobretot no us oblideu portar roba adequada, beure i menjar per tota la excursió i un bon parell de sabates i mitjons.
Els paisatges son la bomba, el camí esta força ben indicat i a la part baixa de la muntanya tota la estona estareu en companyia de vaques i cavalls i si teniu molta sort, trobareu voltors, àguiles, marmotes i isards a la part alta de la muntanya.
Tot plegat fa que en donin ganes de saltar com una cabra!!



No he pogut posar totes les fotos que he fet, ja que hi han multitud d'imatges que m'he emportat amb la càmera, ho millor es que aneu vosaltres mateixos i gaudireu com a nens petits, cadascú dintre de les seves possibilitats o fem la ruta dels llacs o afegin també la pujada al Pic del Carlit.
Important, si sou petits com jo, penseu que la part final tot i que no es complicada, si que necessitareu ajuda d'un adult que us porti lligats i assegurats al tram de grimpada.
Fins la propera!!!!!

dissabte, 17 de juliol del 2010

Suïssa - Jungfrau

Aquesta vegada us vull explicar un viatge espectacular que vaig fer l'octubre del 2008, del qual únicament vaig haver de seure i observar l'entorn, aquesta vegada us vull explicar el viatge en tren des d'Interlaken a la estació del cim de Jungfrau a Suïssa.




La pujada al Jungfrau amb tren és un dels viatges més espectaculars del món. Aquest tren cremallera ens pujarà fins a l'estació de Jungfrau que, amb els seus 3.454 metres sobre el nivell del mar, està considerada l'estació de tren més alta d'Europa.
El tren ens portarà primer fins a l'estació de Kleine Scheidegg per un traçat amb un pendent molt pronunciada. Haurem de fer un transbordament per agafar el tren que ens portarà des Kleine Scheidegg fins a l'estació Jungfraujoch. Aquest traçat ho farem per l'interior del Eiger, un túnel de 7 quilòmetres de llargada que es va construir des del 1898 fins al 1912.







Continuarem el recorregut en tren fins a arribar a l'estació del Jungfrau,

des d'on tindrem unes vistes privilegiades del glaciar Aletsch i la seva llengua de 22 quilòmetres de llargada, considerada per l'UNESCO com a patrimoni de la humanitat. A l'estació es recomana fer una visita pel mirador Sphinx al qual s'accedeix amb un ascensor


A la estació es trobarem un restaurant, botigues i un museu d'escultures fetes al gel i que es troba a l'interior d'una glacera on el terra, parets i sostre es de gel, un lloc increïble i molt divertit, amb un recorregut de túnels de gel força interessant


i on per diversos accessos al glaciar i part exteriors de la estació et deixen tenir un contacte directe amb la muntanya i poder tasta de primera mà la neu de mes de 3500 metres d'altitud i saber o millor dit, notar el que és respirar l'aire d'aquella alçada, on hi ha moments que has d'aturar-te i fer una bocanada d'aire, sempre amb la sensació que no tens prou mai i provocant un cansament estrany,


un cop a l'exterior pots fer excursions a peu i on em vaig trobar amb un trineu de gossos.


bé, fins aquí us he deixat un tast d'aquest viatge en tren un tant peculiar i que a poc que pugueu no deixeu de visitar, el bitllet es força car però sempre podeu trobar alguna oferta 2x1 o similar, pregunteu abans d'anar i no us oblideu la jaqueta.

Us deixo un enllaç a més informació