Ruta dels Estanys Amagats 2013

Hola amics, aquesta vegada us explicaré una aventura de quatre dies, on després de 73 km i 7200 metres de desnivell acumulats, he completat la Ruta dels Estanys Amagats, sortim del Refugi Cal Pere Sidro i passant pel Refugi de Malniu, Refugi de l'Illa, Refugi Estanys de la Pera, Refugi d'Aransa i finalment arribada al punt de sortida.

Com se que esteu impacients per saber més, aquí us deixo la crònica de l'aventura:

- Dimecres dia 21 d'Agost de 2013, arribo a Cal Pere Sidro (1580 m) des d'on començo la ruta sobre les 13:00 hores, direcció Refugi de Malniu (2138 m), un total de 12 km i uns 850 metres de desnivell positiu.

El recorregut és el menys alpí de tota la ruta, on únicament els últims quilometres abans d'arribar al refugi de Meranges, ens trobarem boscos propis de alçades elevades.

Al principi vam caminar per alguna pista ample que pot ser seca i àrida a l'estiu, la qual va anar creuant boscos de cota baixa, camps i abans d'arribar a Meranges el camí es posa paral·lel a un riu i el qual té un atractiu important.

A nosaltres ens va tocar afrontar sobre les 16 hores la dura pujada des de Meranges al Refugi del Malniu, on pràcticament es fa tot el desnivell negatiu de la etapa en aquesta única pujada.

La calor va passar-nos factura i qualsevol racó amb ombra era un regal dels Deus.

Finalment i després de 4 hores i mitja vam arribar al Refugi del Malniu i vam aconseguir el primer segell a la cartolina de pas o forfait, aquí tocarà descansar i sopar bé pel recorregut de demà, on haurem d'arribar fins al refugi de Illa.

Refugi de Malniiu (2138m)

- Dijous 22 d'agost de 2013, un cop aixecats i esmorzats, iniciem a les 09 hores el recorregut d'uns 18 km fins al Refugi de l'Illa (2480m), aquest recorregut ja es totalment alpí, amb cotes altes, collats i estanys d'alta muntanya i on s'ha d'afegir que s'ha de portar tot el necessari per passar la nit a un refugi no guardat, on no trobarem ni menjar ni matalassos, així per tant a la motxilla s'haurà de carregar un pes extra com pot ser un sac de dormir, una estoreta  i el menjar que es cregui necessari.

Ja per començar i abans d'abandonar les proximitats del Refugi del Malniu, el bon temps ens va regalar un mar de núvols a sobre de la vall que el dia anterior vam haver de creuar passant pels pobles de Eller i Meranges. 

El camí es part del GR11 i que transita per una vessant dels boscs de Llessa i Corniols, on passarem algun torrent d'aigua i amb moltes estones d'ombra que posteriorment trobarem a faltar.

Un cop arribats al Refugi Joaquim Folch i Girona, serà l'hora d'afrontar la primera pujada important...

On trobem el que sembla un esquelet d'una vaca que ha acabat formant part de la cadena alimentaria de la muntanya, aquí no es veu però pels voltants estaven les restes d'óssos, els quals tot apunta que son el resultat d'una gran festa dels voltors i altres carronyaires.

Ja abans d'arribar al collat de la Portella d'Engorgs (2691m), trobarem els Estanys dels Minyons (2550m) i seguidament els Estanys de la Portella (2575m).

Estany dels Minyons (2550m)

Ara toca una dura pujada per arribar a dalt del collat que ens portarà a la part mes alta, a la Portella d'Engorgs (2691m)

Les Roques de Calm Colomer

Portella d'Engorgs (2691m)

Un cop passat el collat arribem a una altre vessant de muntanyes i on haurem de baixar pel Clot de Malpartit fins al Pla de la Moixa on trobarem la Cabana de Esparvers (2050m), a la fotografia la part mes baixa i on es pot apreciar el verd del Pla i on també podreu observar la Vall Civera plena d'arbres i la qual haurem de remuntar fins al punt mes alt (Coll de l'Illa).

Ja en mig de la Vall de Civera, en aquesta fotografia podreu observar el riu Vallcivera i al fons les muntanyes que hores abans havíem creuat i des d'on està feta la fotografia anterior. Ara l'objectiu està a prop, falten pocs quilòmetres per arribar al Coll de l'Illa (2543m) i que ens deixarà a dalt de l'Estany de l'Illa.

Després d'un gran esforç, arribem al Coll de l'Illa frontera entre Catalunya i Andorra i un cop passem a la vessant andorrana, arriba el que penso que ha estat la decepció de la aventura, ja que l'Estany de l'Illa es troba buit perquè hi ha treballadors fent manteniment de la pressa, decideixo que hauré de tornar un altre any.

Arribem sobre les 17 hores  al refugi de l'Illa i posem el segon segell al forfait,  el cel està força amenaçador, tot i així nosaltres decidim seguir caminant fins al Refugi de Riu dels Orris (2230m), una cabana de sis places i sense guarda, que uns excursionistes ens han parlar molt bé.

Refugi de l'Illa (2480m)

Finalment arribem a on dormirem, la cabana Riu dels Orris (2230m) i allà trobem que hi han dues persones mes que passaran la nit, un holandès i un francès.

Aprofitant que el riu passa a tocar de la cabana, toca remullar-se, després d'un dia tant llarg l'aigua freda pot ser un bon tractament de recuperació.

I com estava anunciat pels núvols i els llamps que es sentien per tota la vall, la pluja va arribar i ens va deixar durant unes hores unes imatges i unes sensacions magnifiques, on a cobert pel sostre de la cabana, la escalfor de la seva llar de foc i els queviures que hem portar a la motxilla, es l'hora de relaxar-se i gaudir de l'entorn, sopar i dormir, a l'espera que siguin les 07 hores per iniciar la jornada.

- Divendres 23 d'agost de 2013, sobre les 07 hores ja estem aixecats, ha estat una nit difícil una mica pel fred amb la suma de la incomoditat que a la cabana no hi han matalassos, però sembla que a estones hem pogut descansar i ara toca esmorzar i començar el recorregut d'uns 25 km que ens ha de portar fins al Refugi del Cap del Rec.

Les primeres llums del matí a la Vall de Madriu (Andorra) son realment magnífiques, aquesta vall ja de per si es preciosa i quan es sumen la pluja del dia anterior i les primeres llums del sol, et deixa meravellat.

Realment es una vall màgica...

Continuem baixant i no triguem gaire en veure una indicació que ens informa del camí que hem de seguir cap al Coll de la Maiana (2428m), on després de passar el riu per un pont i deixar a les nostres esquenes la Vall de Madriu, començarem una llarga i dura pujada per orientar les nostres passes cap al Perafita i els seus estanys.

La pujada a estones es força tecnica...

i a mida que anem pujant podem observar la Vall de Madriu que hem anant baixant des del refugi de l'Illa

Un cop al Coll de la Maiana (2428m) tenim dues possibilitats, la primera baixar fins a refugi de Perafita (2200m) i després remuntar fins al Collat de Sant Vicents (2573m) o la segona opció es tirar pel dret i pujar al Pic de la Tossa Plana (2612m) per arribar després baixar per una petita grimpada fins al Collat de Sant Vicents (2573m), nosaltres decidim la segona opció... tirar pel dret.

La pujada fins al Pic de la Tossa Plana es fa dura, peró com es fa molt a prop d'una vessant molt aeria, el camí et regala unes vistes espectaculars a banda i banda, com pot ser la Vall de Madriu...

i la vessant del Perafita i un conjunts d'estanys...

La grimpada tot i no ser gaire perillosa s'ha de realitzar amb molta concentració, hi ha molta pedra solta i en algun moment ens haurem d'ajudar amb les mans per passar alguna petita zona de roques.

Aquesta opció d'anar per la grimpada ens estalvia metres de desnivell i ens ofereix unes vistes molt aèries, amb unes panoràmiques magnífiques al Perafita.

Finalment arribem al Coll de Sant Vicents frontera entre Andorra i Catalunya i on ja es pot apreciar la vessant catalana on es troben els Estanys de la Pera i el refugi que porta el seu nom.

 Collat de Sant Vicents (2573m)

Baixant ja puc veure els Estanys de la Pera (2350m)...

i el Refugi de La Pera (2385m), on haurem de posar el tercer segell al forfait.

allà ens trobem a la Boira, un cadell de Sant Bernardo amb unes potes com arbres...

S'ha de dir que arribats a aquest punt el recorregut realitza un canvi important, a partir d'ara hem deixat darrera les etapes mes alpines i amb mes desnivell, ara el trajecte es realitza en cotes mes baixes, transitant per boscos plens de rius cabalosos, on es canvia els camins tècnics, estrets i pedregosos per pistes mes amples i mes fàcils de caminar, en molts moments trobarem a prop carreteres i poblacions, on la gent també fa un gir, per passar de ser el dur i aventurer excursionista alpí, pel turista cosmopolita que vol visitar amb certa comoditat el Pirineu.

A partir d'ara l'accessibilitat en cotxe fins als refugis restants, faran que a estones es perdi aquest grau de soledat i aventura que ofereixen les cotes mes altes i que tenen un preu mes alt físic per poder accedir.

Tot i així el recorregut que ens espera te espais impressionants, verds i plens d'aigua... però si esteu fent la Ruta dels Estanys Amagats us recomano seguir detalladament les indicacions de la guia i mapa que us proporciona la organització, en aquest tram es on hem notat que s'ha d'estar mes atent i concentrat a seguir bé el recorregut per no perdre't.

Ja sobre les 18 hores de la tarda arribem al refugi Cap del Rec, al qual es pot arribar en cotxe. La ubicació d'aquest refugi ofereix infinitats d'activitats tant a l'hivern com a l'estiu, fins i tot pots llogar rucs per fer la passejada. Val la pena que algun dia us deixeu caure per aquí. 

Dissabte 24 d'agosts de 2013, ens aixequem a les 07:30 hores després d'haver passat una nit on hem pogut descansar amb comoditats i on el sopar i l'esmorzar oferit pels guardes del Refugi del Cap del Rec, ens han carregat les piles casi en la seva totalitat, les quals estaven força baixes després de la nit i recorregut del dia anterior.

Aquesta etapa es podria dir que es suau, si les comparem amb les etapes anteriors. Avui el recorregut pràcticament es de baixada amb alguna pujada no gaire exigent i on els paratges i camins son força còmodes al caminar i els quilòmetres passen més ràpids. 

Aquí vaig tenir que aixecar la pedra per poder passar pel camí...

Arribada al poble de Viliella (1558m), en aquest poble s'afegiria a la excursió un gos al que li vam posar el nom de Kinder esporàdicament i que ens va fer de guia fins al Refugi de Cal Pere Sidro, aquest gossos sembla que el seu passatemps es acompanyar als excursionistes, ja que sempre va anar per davant nostre uns 100 metres i s'aturava a esperar-nos a les cruïlles que anàvem trobant.

Al mig del camí.. un regal... unes espectaculars gorgues d'aigua i amb el Salt del Molí com a cirereta del pastís, un lloc que no et deixa indiferent pel soroll i la força de l'aigua, que mica en mica va donant forma a les roques que té al seu pas.

Salt del Molí

I ara toca mirar el camí que deixem enrere... avui es una jornada tranquil·la.

Casi sense donar-te compte el paisatge va canviant, els camps mes secs i la manca de boscos frondosos anuncien que estem a punt d'arribar al poble de Talltendre (1580m)

Finalment a les 13:15 hores arribem a Cal Pere Sidro, punt de sortida, juntament amb el gos que ens acompanyava, ruta finalitzada i amb les típiques sensacions agredolces, la dolçor d'haver completat el nostre propòsit i l'amargó d'haver de marxar d'aquestes muntanyes.

Cal Pere Sidro 

Con a conclusió podria dir que ha estat possiblement el repte mes exigent que he afrontat fins al moment, han estat quatre dies intens i a estones molts durs, on s'ha de tenir una mentalitat de superació en els moments difícils de esgotament físics i psíquics.

De la ruta faria una diferenciació entre la primera meitat de la volta i la segona, aquestes diferencies fan que la ruta dels Estanys Amagats sigui diferents que altres d'aquestes característiques, ja que per un costat vaig trobar etapes molt alpines, tècniques i amb molt de desnivell acumulat i per un altre costat, vaig trobar etapes còmodes de boscos i rius cabalosos i salts d'aigües.

Com sempre la meva recomanació es que ho intenteu, però abans assegureu-vos d'estar preparats, s'ha de tenir un mínim de capacitat física i algun coneixement sobre la muntanya per poder evitar problemes de lesions i d'una possible meteorologia adversa.

Us deixo un enllaç on podreu trobar més informació:

www.rutadelsestanysamagats.com

Amics... fins a la propera aventura!!!!!