dilluns, 21 de febrer del 2011

Santa Fe del Montseny, Montseny

Dia 18 d'abril de 2010, avui ha estat impressionant!!!! He tingut el privilegi de conèixer uns dels racons mes meravellosos de Catalunya, quan la gent diu que no cal marxar molt lluny per veure coses interessants, no els hi falta raó!
Santa Fe del Montseny, al peu del Turo de l'Home, al Montseny es clar, hi ha un dels racons mes impactants que puguis veure i que es una reserva de la biosfera.


Es tracta de boscos mediterranis, amb alzinars, suredes i pinedes a les zones baixes, alzinar i rouredes a les zones intermitges i fagedes i avets a les zones mes altes, amb tot el que pot comportar aquesta riquesa de vegetació en fauna i flora, bé, en resum, un tresor en mig de poblacions importants, que la fan fàcil de visitar i fan fàcil poder gaudir de tot el ventall de joies que hi han al seu interior amagades.


Que com ha anat el dia? Perfecte!
Per començar deixem el cotxe a l'aparcament de l'Oficina Informació (a Santa Fe del Montseny) i un cop estem documentats, escollim fer unes de les rutes marcades, seguidament comencem el trajecte seguint les marques de colors per un camí que surt des de la mateixa Oficina.
Els recorreguts estan marcats i el camí no te pèrdua, això si, sense sortir-te i tenint cura de no deixar cap deixalla pel camí, es tracta d'un lloc molts visitat i si entre tots no posem seny, això no durarà tres telenotícies!!!
Durant tot el matí, pluja, pluja i més pluja, he quedat xop, però he pogut veure com amb el bosc mullat,   s'accentuaven els colors i el fet que estigués ennuvolat ha fet que la llum fos tènue i sense ombres dures, deixant unes tonalitats de marrons, verds i grisos espectaculars, crec que ha valgut la pena quedar com una sopa!!




























Ja al migdia arribo al punt de partida i vaig a dinar a un restaurant a pocs metres de l'Oficina d'Informació, un lloc perfecte per agafar forces i temperatura corporal, que sembla que l'havia perdut pel camí amb tanta pluja!!
No se si condicionat per la gana que tenia o perquè realment el menjar era bo, que vaig dinar com un Rei!
Quan vaig sortir del restaurant i el sol va sortir, un altre regal de Deu, amb el bosc mullat de la pluja i la llum del sol, tot eren reflexes, les basses d'aigua del camí enlluernaven i la olor del fang i les fulles caigudes xopes, feien que els sentits despertessin d'una llarga letargia.
Que millor moment per fer una migdiada!!!!



i una mica de meditació...


que et carreguen al màxim les piles!!

 fins i tot vaig trobar una parelleta de nuvis passant una bona estona,





























Bé, ja us heu fet una idea aproximada del magnífic dia que vaig passar, ara us deixo unes fotografies perquè veieu del que estic parlant i del perquè es un lloc que no podeu deixar de visitar, jo espero aquí tombat en el Pantà de Santa Fé a que feu un cop d'ull a les fotografies, moltes d'elles realitzades pels meus grans amics Vicente i Silvina, des d'aquí una abraçada molt gran!!





























Doncs crec que ja està tot dit, us he donat una petita volta per part Natural del Montseny, per la zona de Santa Fe, però el Montseny té altres indrets molt interessants, Aiguafreda, el Tagamanent, Collformic, el Matagalls, Sant Marçal, les Agudes, Turo de l'Home, entre altres.

Des d'aquí us animo a que fer la Travessa del Montseny, organitzada per la Secció de Muntanya de Taula de Joves Comtal, es tracta d'una marxa de resistència d'uns 46 quilòmetres amb un recorregut des d'Aiguafreda a Gualba, travessant tot el Montseny, si esteu en bona forma i us agrada caminar, no podeu faltar a alguna de les seves edicions, us deixo un enllaç

http://www.travessa.org/


Fins aquí una altra aventura aconseguida!!!

El tren groc, la Cerdanya

Avui us explicaré un petit passeig per la Cerdanya que vas fer al març del 2010, un passeig que em va portar des de Prades (França) fins a Puigcerdà i tornada, avui us explicaré un viatge tranquil com la vall que vaig visitar, un viatge amb El Tren Groc;

Per començar us diré que pel Tren Groc sembla que no hagin passat els anys, ja que trenca totalment amb el concepte que avui en dia tenim del tren, on es la velocitat la protagonista per poder arribar a la destinació el mes aviat possible sense tenir en compte els llocs per on passa, El Tren Groc es tot el contrari, ja que encara té la màgia d'un viatge en "ferrocarril" i ens deixa gaudir del paissatge.





Amb una velocitat calmada, el ronroneig i el moviment tremolós dels vagons, ens portarà a recórrer una vall preciosa i humida, acompanyats gran part del trajecte per un riu.
A la zona de la Cerdanya el paissatge canvia i dona pas als cims alts dels pirineus orientals.


Durant el trajecte vaig tenir la sort que es va creuar per davant del tren una família d'isards, fet que va provocar una frenada espectacular del tren, però em va deixar veure com marxaven entre els arbres de la muntanya en pocs instants, llàstima que no vaig poder fer cap fotografia.




El seu traçat enllaça Vilafranca de Conflent amb La Tor de Querol, tot i que jo vaig baixar a Bourg Madame per anar fins a Puigcerdà caminant, un cop vaig dinar, vaig tornar a agafar el tren Groc aquesta vegada de tornada a Vilafranca de Conflent.




Es aconsellable informar-se dels horaris abans de fer el viatge, ja que durant els horaris d'hivern únicament hi han un parell de trens en cada sentit, ja en temporada d'estiu la oferta d'horaris és mes amplia.
També s'ha de tenir en compte L'època de l'any que es vol visitar, ja que el paisatge pot canvia molt, jo vaig optar per anar quan encara quedava neu i el riu baixava ple d'aigua, però també podria ser interessant fer-ho durant l'estiu, ja que acondicionen uns vagons sense sostre i a l'aire lliure, que et permeten respirar l'aire de la vall, sentir els sorolls del bosc i poder veure el paisatge sense tenir un vidre al davant.
Us deixo algun enllaç per si voleu planificar el viatge,




dissabte, 5 de febrer del 2011

Avui m'acompanya la Tanit

 Avui dia 05 de febrer de 2011 he sortit en btt i he comptat amb una convidada de luxe, la meva amiga i companya d'escola Tanit
Durant el recorregut hem trobat un mas amb "burritos", després un molí d'aigua ...



i mes tard un forn on antigament posaven la ceràmica a coure, on un cop restaurat es pot veure perfectament la graella i les part mes interessant....




Per ella era la primera vegada que feia amb la bicicleta de muntanya camins amb pujades que et deixen les cames cremant i baixades que requereixen frenar amb força o te l'ha fots!! i la veritat es que s'han ensortit molt bé, segurament repetirem.
Al principi l'ha costat una mica frenar, tenim les mans petites i ens obliga a fer postures estranyes amb les mans per poder accionar la maneta del fre, però mica en mica ha anat agafant-li el truquillo i al final havia que dir-li que no agafes tanta velocitat.
Per mi ha estat un plaer poder compartir una de les meves aficions amb una amiga tant especial, espero tornar a repetir i poder ensenyar-li altres camins!! Fins aviat!!