Després de passar la nit en una autocaravana al aparcament des d'on surten els autocars que et porten fins a la pressa de les Bouillouses, m'aixeco aproximadament a les 07:30 i sobre les 08:30 ja agafo l'autocar, nens 2 euros i adults 5 euros anar i tornar, que et deixa just al costat del "Refuge del Bouillouses" a una alçada de 2005 metres d'altitud, en el qual us pot servir com a alberge, també teniu la possibilitat d'anar a dormir a l'Hotel les Bones Hores, no deixeu de demanar informació,
Un cop fet un colacao calentet, començo la caminada aproximadament a les 09:15h, demano informació a la oficina d'informació i em trobo que no parlen català, una decepció al trobar-me a la Catalunya francesa, al refugi de les bouillouses l'home que m'ha servit el colacao després de no esforçar-se gaire m'ha parlat en un català força correcte amb accent francès i sembla que a l'oficina d'informació no ho tenen gaire per la mà, total agafo un mapa i surto amb molt de compte, ja que una vaca 20 vegades mes gran que jo m'ha barrat la sortida de l'oficina i em mira amb cara de tenir "mala-llet".
Ja a les 09:30 hores veig el primer retol informatiu, "Carlit 3h.15m", i tothom es fa la mateixa pregunta: quan trigaré jo?
El camí està força ben marcat, inicialment s'ha de seguir unes ratlles grogues que indicarien la volta circular als llacs de la zona i de tant en tant algun retol informació indica que vaig en direcció el Pic Carlit, durant el trajecte passo per diversos llacs i quan arribo al llac Sobira,
observo que el camí ja dona mitja volta , moment en que des d'aquesta posició ja puc observar el camí que porta fins al Pic del Carlit que hauré de seguir en gran part per fites de pedres i punts de pintura vermella. Des d'aquest punt tinc visió directa amb el cim i el camí, el qual en època d'estiu es molt visible per la quantitat d'excursionistes que la transita.
La pujada comença a fer-se dura pel quilòmetres i desnivell que ja porto a sobre i perquè des d'ara el camí no dona treva i comença a salva l'última part del trajecte sempre en forta pujada, que es realitza per un camí pedregós, sense vegetació, la temperatura ha baixat força marcat pel fred vent, tot i fer un sol radiant, ja necessito posar-me alguna peça de roba més i imprescindible el para-vent i la crema solar.
La dura pujada fa que hagi d'aturar-me de tant en tant, moment que aprofito per llençar-li una bola de neu al fotògraf, en el que es l'últim "ibón" abans d'arribar al cim, podríem estar prop dels 2700 metres d'alçada, on hi ha un racó de neu que es resisteix a fondre-se.
Finalment i cap a les 13:15 hores ja puc dir la frase "HE FET EL CIM", abans he hagut de passar per una part un tant difícil, una zona de grimpada on es necessari utilitzar a part dels peus i les mans, molt de seny i tranquil·litat, jo he anat vigilat per un adult i encordat en els passos mes complicats, per arribar al últims metres de pujada que et deixen just al mig del "Pic Petit" i el Pic del Carlit, tots dos de similars alçades, jo decideixo seguir per l'esquerra i coronar el Carlit amb els 2923metres d'alçada i estar a dalt del pic mes alt de la Cerdanya.
Un cop a dalt em trobo una vista fantàstica i inmillorable, on puc contemplar tots els llacs que he anat deixant enrera, començant des de la presa de les Bouillouses fins al petit "ibon" i per l'altre vessant del pic es pot contemplar, entre altres, l'estany de Lanòs.
A banda es pot gaudir de la companyia de les serradades i massissos mes important dels Pirineus, com poden ser la serralada del Cadí, el Massis del Canigó, Puigmal, Puigpedrós, Coma Pedrosa, Pica d'Estats, etc.
Abans de començar la baixada i aprofitant el privilegi que al cim hi ha una part on no bufa l'aire i s'està fantàstic, em menjo l'entrepà contemplant les impresionants vistes que m'ofereix el sostre de la Cerdanya.
Ara ja toca la baixada, la qual faig desfent el camí de pujada fins a enllaçar un altre cop amb l'itinerari que dona la volta als llacs, senyalitzat amb les marques grogues, en aquest punt agafo el camí que no he fet a la pujada i d'aquesta manera poder veure la resta de llacs que em falten.
Aquest recorregut passa mes a prop dels llacs i té molt mes atractiu que el camí de pujada.
Durant la baixada sempre tinc a l'esquena el Carlit, us deixo una foto on us indico exactament on m'he menjat l'entrepà fa prop d'una hora i mitja.
Tot el recorregut es espectacular, naturalment jo he tingut la gran sort de que el dia m'ha acompanyat en tot moment, essent un dia perfecte per poder fer cim i poder realitzar el recorregut dels llacs, sobretot no us oblideu portar roba adequada, beure i menjar per tota la excursió i un bon parell de sabates i mitjons.
Els paisatges son la bomba, el camí esta força ben indicat i a la part baixa de la muntanya tota la estona estareu en companyia de vaques i cavalls i si teniu molta sort, trobareu voltors, àguiles, marmotes i isards a la part alta de la muntanya.
Tot plegat fa que en donin ganes de saltar com una cabra!!
No he pogut posar totes les fotos que he fet, ja que hi han multitud d'imatges que m'he emportat amb la càmera, ho millor es que aneu vosaltres mateixos i gaudireu com a nens petits, cadascú dintre de les seves possibilitats o fem la ruta dels llacs o afegin també la pujada al Pic del Carlit.
Important, si sou petits com jo, penseu que la part final tot i que no es complicada, si que necessitareu ajuda d'un adult que us porti lligats i assegurats al tram de grimpada.
Fins la propera!!!!!
Però si estàs a tope Ian!!!!!! Sort que tens uns bons "guies" en tots els sentits de la paraula. Pujar Puigmal amb 5 anys és tota una gesta, i ho sé perque la Clàudia que ara en té 5 arriba a dalt de Tagamanent des d'Aiguafreda...i li costa tot i més. A en Max, com que té dos anys l'ha de portar son pare a l'esquena. Quan et vingui de gust, podem fer alguna excursió per Montseny o per la banda de les Guilleries...hi ha unes quantes per nens! ja parlaré amb el teu "guia" jejeje! Apa, salut i muntanya...i continua així!
ResponElimina