dissabte, 20 de setembre del 2014

Pica d'Estats


Dimecres dia 03 de setembre de 2014, projecte pujar a la Pica d'Estats (3143 m) des del refugi de la Vall Ferrera (1940 m)

Celebrant els meus 10 anys m'he regalat pujar al cim més alt de Catalunya i ho farem per seu vessant sur.

Des del poble d'Àreu (Lleida) agafem una pista d'uns 11 km fins a l'aparcament del pont de la Molinassa, on deixarem el cotxe i anirem caminant fins al refugi de la Vall Ferrera a uns 10 minuts a peu.




I un cop al refugi iniciarem la llarga ascensió al nostre objectiu, però abans caldrà afrontar un desnivell de pujada d'uns 1500 metres positius aproximadament

Refugi la Vall Ferrera

La ruta l'iniciem per una forta pujada en zigi-zaga i que anirà encarant l'ascens cap a l'Oest fins arribar a una de les més impressionant valls del Pirineu, on ja podem veure el Pic del Sotllo i tot un seguit de cascades que baixen pel Barranc del Sotllo.

El recorregut ens va oferint regals tota l'estona, on el soroll de l'aigua i la seva força posen la banda sonora a aquests paratges


Seguim pujant i en aquest punt és la primera vegada que podem veure a la dreta la Pica d'Estats , el pic del Sotllo a l'esquerra i entre tots dos cims, el Coll del Sotllo.

Fem la vista enrere i les vistes són excepcionals

Arribant al Plans del Sotllo una majestuosa cascada ens dóna la benvinguda

Els Plans del Sotllo
en poc temps ja podem veure l'Estany del Sotllo (2378 m), una imatge impactant on la Pica d'Estats al fons ja es pot veure amb tota la seva magnitud
Estany del Sotllo
En pocs minuts ja trepitgem l'Estany d'Estats (2460m), el recorregut ens farà saltar per sobre de l'aigua per continuar per la banda esquerra de l'estany
Estany d'Estats
Portem dues hores de camí i arribem a una de les parts més dura del recorregut, una tartera de pedres que ens portarà drets al Port del Sotllo (2884m)

La pujada és intensa per una tartera difícil de pujar, la pedra desfeta impedeix una bona tracció per avançar amb facilitat, però el camí que deixem enrere de mica en mica queda més lluny i anima a seguir endavant

Un cop passat el Port del Sotllo, haurem de baixar uns 100 metres de desnivell, per ja encarar l'última part que ens deixarà al nostre objectiu.

De mica en mica anem agafant altitud, fins a arribar un moment que totes les muntanyes properes van quedant per sota teu, la sensació és magnífica i especial, saps que no pot quedar gaire per arribar al cim.

Un cop arribem a l'ultima part, ja podem veure perfectament la creu que corona La Pica d'Estats, el moment és màgic, t'omple d'energia per tirar endavant, ara només queda un últim esforç per aconseguir el nostre repte.
La Pica d'Estats
I com no!!, les vistes són excepcionals, tenir tota Catalunya per sota dels peus no es pot descriure, la sensació és de Poder, de Grandesa, d'Orgull!!!!!

Miris on miris la panoràmica és increïble...

I des d'on tenim una vista privilegiada de la vall per on hem pujat...

Mirant a Nord la banda francesa...

Després de mitja hora menjant des del millor balcó de Catalunya, toca la baixada, i utilitzem les clapes de neu que queden per donar un punt de diversió i rapidsa a l'excursió

Les ultimes congestes de neu de l'estiu es resisteixen a marxar!!


Ja de baixada ens permetem el luxe de fer algunes aturades per gaudir de l'entorn, aigua trenca el silenci d'una vall d'extrema bellesa.

La tranquil·litat d'aquestes muntanyes quan estan calmades és única, es respira una pau immensa, és difícil voler marxar, les ombres de la tarda ja es llencen a sobre i saps que és el moment de tornar al refugi

La pujada a la Pica d'Estats des del refugi de la Vall Ferrera és força llarga, amb una distància de uns nou quilòmetres on es pugen més de 1400 metres de desnivell positiu que no faciliten les coses, però s'ha de dir que el fet d'anar remuntant una de les valls amb més bellesa del Pirineu, plena de salts d'aigua i estanys, fan que caminar no sigui tan cansat.

Molta gent opta per acampar a la vora d'algun dels dos estanys i fer nit, d'aquesta forma es divideix el recorregut en dues etapes.

Si el dia és bo les vistes panoràmiques des del cim són excepcionals, la sensació d'alçada és increïble!!

És una excursió que requereix un mínim de bona forma física, ja que la pujada es pot fer llarga i dura i sobretot abans de sortir de casa, mireu la previsió de temps, són muntanyes difícils si la cosa es complica.

Vinga, som-hi a conquistar el punt més alt de Catalunya!!!