Hola a tots de nou, en aquesta ocasió us explicaré una aventura que vaig fer ja fa uns mesos, concretament el cap de setmana del 27 al 28 d'octubre de 2012, on vaig anar amb els meus amics del cole a la casa de colònies Domènec Sàvic de Sant Privat d'en Bas, a la Garrotxa.
Es una casa de colònies molt gran i si sou un grup gran de gent us sortirà força econòmica.
Al costat de la casa i baixant per un caminet, trobem aquesta gorga d'aigua, que segur que a l'estiu pot ser una bona àrea d'esbarjo
Durant la tarda del dissabte quan baixàvem de fer una petita caminada, es podien apreciar magnifiques vistes del paisatge, algunes excepcionals
Es una casa de colònies envoltada per la natura, està en un lloc des d'on surten diversos recorreguts força interessants, però nosaltres el diumenge vam decidir anar a pujar el Salt de Sallent, iniciant la pujada pel Camí de les Escales i fent la baixada pel Camí dels Matxos.
Des de la casa de colònies i carretera amunt uns dos quilòmetres, on s'acaba l'asfalt i comença una pista de sorra, vam deixar els cotxes estacionats, en aquest lloc hi ha una zona boscosa amb el riu al costat, que ha estat habilitada com àrea de pícnic i anomenada Pla d'en Xurri, amb taules, cadires i una font.
Des d'aquest punt vam iniciar la caminada, inicialment seguint la pista ample sense asfaltar, per mes endavant trobar un corriol senyalitzat com Camins del Matxos a la nostra esquerra, que vam passar de llarg i per on hores més tard baixaríem, continuant fins a trobar una cruïlla de camins, on vam agafar el que baixava a ma dreta amb indicacions cap a Camí de les Escales o Salt de Sallent, aquest camí ens va portar a un sender de forta pujada i que ens aniria apropant a la part que es troba a sota del Salt de Sallent, lloc per on van creuar el rierol d'aigua que baixa directament del salt.
El camí obliga a creuar el riu en alguna ocasió, on la dificultat la posa el cabdal d'aigua que baixi en aquell moment, tot i que normalment sempre es troben algunes pedres que ens ajudaran a creuar amb mes o menys dificultat.
En aquest punt es creua el rierol per última vegada, a partir d'aquí comença una forta pujada cap a la part alta del Salt de Sallent, coneguda com a Camí de les Escales
El Camí de les Escales agafa un fort desnivell ràpid, en molts casos el terreny es fa per pedres amb la forma de petits esglaons, suposo que d'aquí li ve el nom, on a mida que es puja es pot apreciar el Salt de Sallent i el seu imponent salt d'aigua d'uns 80 metres de caiguda.
Tot i que el Camí de les Escales no te gaire de perillositat, si que es veritat que en algun punt no es pot perdre la concentració i si puja el petit de la família es millor tenir-lo controlat de prop, ja que en alguna ocasió es passar a prop d'algun penya-segat.
Com es pot apreciar a la foto, en aquesta ocasió el cabdal d'aigua no era gaire gran, però diuen que després d'importants pluges, es pot arribar a veure un segon salt d'aigua per la banda esquerra del salt, a veure si algun dia tinc la sort de poder veure-ho!!
Un cop a dalt del Salt de Sallent vam poder apreciar la vall que vam remuntar i unes magnífiques vistes de la Garrotxa
En aquest punt tocava anar a buscar el camí de baixada, per això vam creuar a l'altre costat del riu i vam anar primer per un camí i després per una pista més ample, on si giràvem el cap cap a la esquerra es podia veure la vall per on vam pujar.
Vam seguir caminant per la pista mes ample i en breu vam trobar perfectament indicat amb un rètol "Cami dels Matxos" el camí que agafariem de baixada.
Aquest camí es més ample que el de pujada i d'impressionant bellesa, on els boscos ombrívols, humits plens de fulles, pedres, arrels i tot un entorn amb multitud de totalitats de verds, marrons i grisos, fan que quedis sorprès en algun moment del recorregut, la natura es presenta en un estat verge i salvatge que cal respectar.
Tot i que el camí es espectacular i mereix apreciar-lo amb deteniment, aquesta mateixa bellesa convida a còrrer i còrrer, saltant pedres, branques i arrels, trepitjant les fulles, fang i llosses, deixant anar l'instint mes primari del caçador "homus" que portem dins i gaudint d'aquest boscos amb la respiració i el cor accelerat i la concentració com única garantia que ens dona seguretat a les nostres trepitjades.
El fet de còrrer com a senglars, fa que el grup es fraccioni i s'hagin de fer petites esperes a que arribin la resta d'amics.
Com en altres ocasions us he de dir que es un recorregut totalment recomanable i que segur que us agradarà, en total son uns 7 o 8 quilòmetres i si no es te presa es una molt bona excursió per passar el dia, on l'aigua i l'humitat es la gran protagonista i que han format uns boscos plens de vegetació frondosa, acompanyat d'alguna antiga construcció en runes, com a únic testimoni de la ma de l'home.
Es un recorregut per tractar-lo amb respecte, intentant no sortir-se del camí marcat i tenint cura de no deixar deixalles, d'aquesta manera podrà passar el temps i podrem continuar gaudint de la seva grandiositat.
