Ha arribat l'hora d'anar a buscar l'objectiu de l'any, conquistar el cim del Pic Aneto, el qual com veureu no es deixarà vèncer al primer atac i necessitarem dos assalts, us explico...
Diumenge 23 d'agost agafem el cotxe i marxem el cap a Benasque, on dormirem al poble de Sahún a Hostal Casa Lacreu.
La idea és agafar a Benasque El Autobús de las nubes que ens portarà al refugi del Vallibierna, per començar l'ascensió al cim per la banda dels ivons de Coronas, collado de Coronas, cim de l'Aneto i baixada per la banda d'Aigualluts fins a arribar a la Besurta, on tornar a agafar l'autobús que ens deixarà a Benasque.
Us deixo enllaç wikiloc de la ruta prevista http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1331841
Preus aproximats de l'Autobús:
Benasque - Vallibierna 13 euros
La Besurta - Benasque 7 euros
Primer assalt, dilluns 24 a les 05 hores agafem l'autobús de la nubes fins que a les 06:00 hores arribem al refugi de Vallibierna, on a peu comencem a pujar ajudats per la llum del frontal
 |
| Mapa recorregut sense fer cim a l'Aneto |
Amb les primeres llums del dia, podem veure com hi ha molts núvols, molt sorpresos ja que totes les consultes sobre l'estat del temps que vam fer el dia anterior eren bones, per tant amb un punt de fe i confiança seguim pujant amb l'esperança que s'obrin clarianes i el dia millori
Anem agafant alçada i els núvols estan aferrats als cims més alts...
Arribem als ivons de Corones a 2750 metres i el fred ens obliga a posar-nos cada cop més roba
Fins i tot dos isards s'estan preguntant que fan aquests per aquí, incredols s'esperen una estona a veure si donem mitja volta...
Arribem a l'alçada del Glaciar de Coronas a uns 3050 m. i ja podem veure el coll de Coronas, carregat de núvols que passen a tota velocitat per sobre dels nostres caps, sembla que al coll hi ha força aire...
Tot i així continuem cap a dalt, el fred es dur, els núvols ja han esborrat totes les vistes panoràmiques i el camí es transforma en una grimpada entre mig de bloc i llosses de pedra verticals que fan que les mans siguin la part que es porta la pitjor part de l'excursió.
Consultem el GPS i ens trobem al coll de Coronas a uns 3200 m i optem per passar el collat a l'altra banda i veure com està l'altra vessant de la muntanya.
Ens posem els grampons, ens assegurem i un cop passat el collat de Coronas caminem pel glaciar de l'Aneto i observem que a la part de Aguialluts hi han clarianes i sembla que els núvols estan trencats...
Però la nostra realitat es una altra, lluny dels raigs de sol que veiem a Aigualluts, nosaltres ens trobem a uns 3320 metres, en mig de la glacera i quan mirem cap a la pujada que queda fins al cim, veiem clar que serà impossible pujar, les mans les tenim glaçades i el vent fa que la sensació tèrmica sigui alguns graus sota 0, a sobre ara comença el ball de posar i treure grampons, tot plegat es molt difícil i només queda dir la mítica frase ; "les muntanyes no es mouen, ja vindrem un altre dia"
Intentem baixar sense perdre gaire temps, necessitem baixar de cota d'alçada i que les temperatures es normalitzin, hi ha una zona de núvol trencats...
Però el cim de l'Aneto està envoltat d'un tossut núvol que no pensa marxar...
La baixada cap a Aigualluts plena de núvols de cotó, és espectacular...
Es una vall espectacular!!!
I la primera vegada que veus el Pla d'Aigualluts quedes meravellat
Els rius ens obliguen a creuar per un parell de ponts si no volem mullar-nos els peus
Finalment arribem a la estació d'autobusos de La Besurta, ha esta un dia amb moments molt durs, on hem passat fret i ha estat difícil prendre la decisió de no fer cim, ara toca descansar i demà serà un altre dia.
Anem a dormir al mateix hostal casa Lacreu de Sahún, i abans de tancar la llum decideixo que demà vull tornar a intentar fer cim, el haver-me quedat tant aprop em deixa un regust amarg que em vull treure, així que tornem a deixar preparades les motxilles amb tot el material i intentem descansar.
Dimarts 25 d'agost, avui anirem amb el nostre vehicle fins al Vado del Hospital on deixarem el cotxe estacionat a un aparcament gratuit, allà agafarem l'autobús que ens portarà de nou a La Besurta per 5 euros anar i tornar per persona.
A les 08:30 hores inciem la ruta, aquesta vegada pujarem pel refugi de La Renclusa, creuarem pel Portillon Superior per enllaçar amb la glacera de l'Aneto custodiats pel cim de La Maladeta (3.312m) i Pic Maldito (3.350m), fer cim del Pic Aneto (3.404m) i baixar igual que el dia anterior per Agualluts.
Primera referència, refugi de la Renclusa (2.140m)
Seguim un camí molt ben marcat amb fites i amb punts vermells, a estones s'han d'anar buscant, peró nosaltres no vam tenir cap problema en anar progressant
Mica en mica agafem alçada i ja comencem a tenir els cims més a prop..
Fins que arriba un moment que estem a dalt de la Crencha de los Portillones, on podem veure la vall per on baixarem i el nostre objectiu tot poderós al final de la glacera
Arribem al Portillon Superior que s'haurà de creuar i fer una petita baixada, per arribar a un camí entre una tartera de blocs i pedres que en forta pujada ens anirà apropant fins a la glacera de l'Aneto.
Un cop a la glacera, ens posem els grampons i ara sembla més fàcil caminar i avançar, l'estat de la glacera es molt precari, no hi ha neu i sembla que caminem per una fina capa de glaç.
El dia és bo i la temperatura fa que sigui fàcil caminar per sobre de la glacera
Després d'haver superat el glacial, queda un desnivell d'uns 100 metres sense neu i glaç, entre pedres i algun bloc fins a coronar l'Aneto
Des d'aquí ja podem veure la vessant de Coronas, per on vam pujar el dia anterior, aquesta vegada amb un cel totalment blau
Ara toca arribar al Pas de Mahoma, una part tècnica que obliga a estar molt atent a tots els moviments, ja que en algun moment et trobes just al mig d'una estreta cresta a una alçada a banda i banda, no apta per persones amb vertigen. Tot i que el Pas de Mahoma té uns 15 o 20 metres, els fem cordats, amb molt de compte i mirant molt bé on es posen els peus i mans, per la qual cosa d'aquesta part no tinc cap fotografia per mostrar-vos, donant prioritat a la seguretat.
Sobre les 14:00 hores ja puc dir HE FET EL CIM!!!!!!
Immillorables vistes a tots els Pirineus que em queden per sota, la sensació d'alçada et fa sentir-te molt poderós
Després d'admirar les magnifiques vistes toca la baixada, inicialment ho fem pel mateix camí, però un cop entrat la glacera, agafarem una senda marcada al glaç en direcció cap a Aigualluts.
Anem baixant seguint una canal amb neu
Fins que arriba un moment que la neu deixa finalment el protagonisme a una baixada plena de pedres granitiques arrodonides pel pas del temps a sota del glaç.
Aquesta baixada, tot i que és dura, és molt més comoda de baixar que baixar per la part de la Renclusa
Des de la basa de Salterillo es pot observar el mar de pedres i lloses per on hem baixat, tot presidit des de les alçades pel cim més alt del Pirineu
I baixant a Aigualluts, on la presència de l'aigua ja es força important, podem observar a les marmotes, atentes i vigilant que la nostra presència no sigui una amenaça
Ara les ombres son totalment oposades a les d'aquest matí, portem gairebé 11 hores de ruta i aprofitem els últims quilòmetres per gaudir de l'extrema bellessa amb tranquil·litat, en breu ja estarem a l'autobús i l'aventura haurà acabat
Poc abans d'arribar a La Besurta, tenim un regal magnífic, els pastors han fet baixar de les muntanyes als seus ramats i tota la vall semblar un formiguer d'ovelles i cabres
Han estat dos dies molt intensos, on el primer dia les cames i el cor volien seguir pujant, però el cap va decidir que millor era fer mitja volta, la muntanya aquesta vegada no ens va deixar fer cim.
Però no se si va ser haver estat molt a prop del cim, o que em va deixar un regust de derrota, o la il·lusió de voler conquerir l'Aneto, que em va portar a tornar a provar-ho al dia següent.
Suposo que l'Aneto és un cim amb tanta personalitat que no es deixa conquerir fàcilment, ha de demostrar que el és el que mana i que si arribés a dalt, és perquè t'ho ha permès.
Marxem a casa contents, satisfets per haver-hi aconseguit el propòsit i per haver lluitat el doble, sense rendir-nos, sense conformar-nos d'haver estat molt a prop el primer dia, marxem amb la lliçó que les coses a vegades no són fàcils i que val la pena lluitar i esforçar-se les vegades que facin falta per arribar a les teves metes, per aconseguir els teus objectius... els teus somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada