El mon de la bici 4

Gorges de Salenys

Diumenge 30 d'octubre de 2011, 08:45 hores del matí, rebo el següent missatge;
- Bon dia, n se si tens plans xo anire amb la familia a fer el cami dl salt d saleny de romanya. Marxarem a ls 9.45 d casa. Si vols venir tu mateix.

Que si vull venir? Hauria d'estar a 39 de febre per perdre'm aquesta aventura!!

Som les 10:00 hores i ja em trobo baixant amb la Iona i l'Aniol pel corriol que va a la font de Salenys i que ens portarà fins al principi de les gorgues, on ens trobem que la pluja caiguda els últims dies fa que baixi aigua per tot arreu i que els canons i engorgats tinguin un atractiu immillorable.

El sol es filtra entre les fulles i clarianes que deixen els arbres, dotant al paisatges d'ombres dures i reflexos en les roques produïts per l'aigua,

 unes bones ulleres de sol no ens hauríem anat malament!

Un cop equipats amb tots els elements de seguretat, ens disposem a fer el nostre primer pont tibetà...

les primeres passes es fan amb cautela, però ràpid agafem seguretat amb els cables i ens movem amb soltura i destresa.

I ara li toca el torn a un pas de la via ferrada, on l'Aniol amb la vigilància i consells d'un adult amb experiència en aquest tipus d'activitats, va progressant a poc a poc per la roca amb atenció de posar els peus ben recolzats a les petites presses que l'ofereix la pedra...

mica en mica va agafant alçada...

I ara em toca a mi, començo nervis però ràpid agafo confiança, tot i que la roca es troba força mullada, no tinc dificultat per anar avançant...

i tot i que has d'estar atent on poses els peus i les mans, també tens temps d'observar l'entorn i el salt d'aigua que ha passat d'estar a la meva esquerra a tenir-lo sota dels meus peus.

Ara ja no hi ha qui ens aturi, els ponts tibetans es van succeint com si d'un joc es tractes i cada cop es mes divertit...

L'Aniol ràpidament ha agafat una confiança i una destresa que sembla que ho hagi fet multituds de vegades...

Ens ho estem passant de meravella..,

Tot i que sembli que ens trobem a Costa Rica, la veritat es que es trobem a 15 minuts de Santa Cristina d'Aro

Tot i que les fotografies ajuden a fer-se una idea del lloc, sempre falta el soroll de fons que vam tenir amb l'aigua corrent entre les pedres i engorgats

Aquí abaix l'última part de les gorgues de Salenys, amb un pont penjat a dalt de tot.
Aquesta part no la vam fer, ja que requereix mes força i tècnica i tenir temps per fer-ho amb calma, això que decidim deixar-la per mes endavant, com podreu apreciar a la fotografia encara ens quedàvem forces ponts tibetans per fer i pujar per la banda de la dreta fins al pont.

Ja de tornada vam tenir que saltar varies vegades el riu

I la Iona va comença a tenir les seves primeres experiències amb aquests ponts que es mouen i es balancegen d'un costat a l'altre, no trigarà gaire en poder compartir amb nosaltres les aventures al 100% 

Únicament comentar-vos que abans de venir s'han de seguir unes normes de seguretat obligatòriament, ja que ens trobem en un lloc que tot el que té de divertit ho pot tenir de perillós, sempre s'ha de venir amb una persona amb experiència en vies ferrades, portar el material adequat, com pot ser un arnés i cintes dissipadores d'energia i un casc que ens protegirà de cops i possible pedres que puguin caure, un bon calçat amb bona adherència i uns guant son aconsellables.

En aquesta aventura vam estar de sort i vam trobar les gorgues carregades d'aigua, tot i que el mes normal es que estigui sec, per tant, penseu a venir després de pluges i l'excursió tindrà un plus afegit.

Fins a una altra aventura amics i salut!!

Queralbs - Núria

Dimarts 01 de novembre de 2011, son les 10:00 hores i em trobo a la estació del cremallera que pujar fins al Santuari de Núria, però avui el repte es pujar els 7.5 quilometres i 775 metres de desnivell positiu aproximadament.

Com el repte es difícil i llarg, aquesta vegada podré compartir aquesta experiència amb dos cracks de la matèria, esportistes i valents, el Nil i l'Aniol, seran una bona ajuda perquè passin els quilòmetres d'una forma ràpida i divertida.

Comencem la pujada per la pista (al principi asfaltada) que puja al coll de Fontalba i en els primers quilòmetres, just davant d'una zona indicada com a aparcament pels vehicles, s'observa a la banda dreta, un retol informatiu que ens indica direcció NÚRIA i un temps de 3:05 h, agafem aquesta pista emporlanada i tot seguit ens farà passar al costat varies cases, fins a sortir a un camí espectacular, al estil de les antigues vies romanes i el qual no te pèrdua ni encreuaments que et facin perdre't.

Després de 45 minuts aproximadament de pujar pel camí, trobem el primer encreuament que ens dona la opció d'agafar dos camins diferents per arribar a Núria, però als retols marca que es triga el mateix temps, nosaltres decidim anar pel camí per on puja la cursa de la cronoescalada del cremallera, igual algun dia ens decidim a fer-la i d'aquesta manera ja coneixem el recorregut.
No triguem gaire que arribem al primer dels refugis natural, utilitzats en cas de pluja o neu o en cas que t'agafi la foscor, on la morfologia de la roca forma petites coves que et poden ajudar a refugiar-te, en algun d'aquests refugis es pot trobar fins i tot alguna manta.

Continuem i el camí té estones que la pujada ha de guanyar força desnivell en zigi-zaga,

Tot i que les nostres passes son mes petites, les nostres ganes i esperit de superació fa que els quilometres vagin passant força ràpid i a mig camí comencem a agafar a altres excursionistes i fins i tot els deixem enrere, tot i que la intenció no es la d'anar ràpid, l'entorn et fa pujar l'ànim i la motivació per continuar endavant sense tenir curar si les cames pateixen mes del compte.

De tant en tant ens aturem a fer alguna fotografia, però la impaciència de seguir caminant causa algun conflicte amb el fotògraf, que s'agafa el seu temps ajustant el diafragma i obturació de la càmera i fa esgotar la nostra paciència en alguns moments...

però de tant en tant, alguna fotografia no li surt del tot malament ...

tot i que amb aquests paisatges no es gaire difícil obtenir bones fotografies....

i de entre foto i foto i entre passa i passa, ens anem apropant a la Olla de Núria, referent visual que ens indica que ja falta poc.

Finalment arribem en 2 hores 20 minuts aproximadament al nostre objectiu... 

I ara toca fer la foto conjunta de tota la colla que érem, si us fitxeu al costat meu està la Iona, sense cap mena de dubtes la muntanyera amb mes merit de tota la vall, als seus 3 anys ja pot explicar que ha estat al Santuari de Núria sense tenir que agafar el cremallera, que n'aprenguin!!!

Us deixo una foto de la Iona de quan estàvem fent un cacaolat a la cafeteria, amb aquesta cara i aquesta mirada no es estrany que hagi intentat impressionar-la tota la estona.

I com no, aquesta vegada també podem gaudir de la visita d'algun Isard.

Ara toca menjar alguna cosa per agafar forces i calories suficients per lluitar contra el fred, després de la pujada i una vegada al Santuari de Núria, l'altitud de gairebé 2000 metres sobre el nivell del mar, sumat a uns quants núvols que amaguen el sol ens deixem estones intermitents de pluja, fan que la temperatura sigui molt baixa i ens obliga a posar-nos les jaquetes i els guants.

Però ni la pujada de 750 m+, ni els 7.5km, ni la pluja, ni el fred, son impediment per jugar una estona al futbol, aprofitant un camp d'herba d'extremada qualitat Pirenaica, tot un privilegi per qualsevol futbolista!! 

això sí, sempre amb esportivitat...

entre xut i xut, fan que les hores vagin passant, ara es hora de pensar en baixar, però la temperatura es baixa i els núvols fan pensar que la pluja no ens deixaran tranquils durant les pròximes hores, aprofitant que encara som petits i tenim tarifes reduïdes, optem per baixar fins al Queralbs en el tren cremallera, opció molt i molt interessant per gaudir tranquil·lament d'un viatge per la Vall de Núria.

Fins aquí ha arribat aquesta nova aventura, si no coneixeu la vall de Núria us recomano visitar-la alguna vegada, a l'hivern es una bona opció per pràctica esports de neu, però quan es retira hi ha multituds d'activitats, com poden ser donar una volta a cavall, en barca per l'estany, caminades als cims mes alts, etc i pels mes esportistes teniu la la cursa de muntanya de l'Olla de Núria o la impressionant travessa de 105 quilometres dels Bastions per conèixer el Pirineu gironí profundament.

Finalment dir-hos que mireu detingudament aquestes cares, DONAREM MOLT QUE PARLAR!!!

Fins la propera.