Venecia, Italia

Som les 09:30 hores d'un dimecres 20 d'octubre de 2010 i aquesta tarda agafo l'avió cap a Venècia, totes les consultes que he fet informen que farà bon temps i temperatures de 14 a 4 graus, el que vol dir que millor que em porti una bona jaqueta.

A les 18:20 hores he d'embarcar a l'aeroport de Girona, un altre cop amb Ryanair.

Ja us us informaré com ha anat tot.

Doncs després de sortir "escopetejat" del col·legi cap a l'aeroport de Girona, agafo l'avió i arribo ja de nit a l'Aeroport de Treviso, on seguidament agafo a la mateixa porta de l'aeroport un autocar (9 euros anar i tornar) que em portarà fins a la Plaça de Roma de Venècia, punt on continuaré a peu fins a l'habitació d'un hostal que tinc reservat.

La primera impressió amb la ciutat dels canals es que estic en un immens laberint on únicament puc orientar-me per les indicacions dels rètols i pintades que hi han a les cantonades dels edificis i que t'indiquen la direcció a seguir, la ciutat està dividida en diverses illes comunicades per diferents ponts, com poden ser els ponts de Rialto o el pont de la Academia, naturalment hi han molts mes però aquests dos serveixen com a punt de referencia principal per mou-te per Venècia, a banda de les indicacions a la plaça de Sant Marco, la plaça de Roma o la estació de trens, Via ferrea".

Un cop veig que es la millor manera de no perdre'm, segueixo cap al pont de Rialto, on les indicacions m'obliguen a passar per places, carrerons estrets, ponts petits per passar a l'altra banda dels canals, els negocis ja han tancat i hi ha poca llum, el silenci es pràcticament absolut i de tant en tant sento el caminar llunya dels tacons d'alguna dona apressurada, em donen ganes de treure la càmera de fotos, pero opto per arribar fins a l'hostal i poder deixar totes les bosses.

A mida que m'apropo al pont de Rialto, comença a haver mes gent, pràcticament turistes, famílies de turistes de totes les nacionalitat i ja començo a veure la llums dels aparadors, pizzeries, botigues de records, la ciutat comença a tenir vida nocturna al 100 % turística i finalment arribo a creuar el pont esmentat.....

A partir d'aquí la ciutat es totalment diferent, no puc caminar ràpidament amb les bosses, la gent s'atura a fer fotos i formen taps "turistics", ja no cal seguir les indicacions, únicament has de seguir els carrers on hi siguin els aparadors de les millor marques de roba, sabates, rellotges, joies, pells, amb preus reservats al 10% de la població, l'altre 60 % per cent passem de llarg i un 30 % s'atura, mira el preu de l'etiqueta, es posa les mans al cap i continua caminant.

Finalment arribo a l'Hostal, cap a les 22:00 hores aproximadament, menjo un petit entrepà, endreço les bosses i agafo la càmera de fotos i surto cap a la plaça de Sant Marco i a veure la impactant Venècia nocturna.

Sense donar-me compte toquen les campanes les 00:00 hores, ja no hi ha pràcticament ningú pels carrers i els músics de la terrassa d'un important restaurant han deixat de tocar el piano i violins i ja no se sent la música, comencen a recollir.

Un cop han finalitzat les campanades, sento com ara som les campanes d'una altre edifici, no aconsegueixo saber quin, les que sonen d'una forma mes greu i amb mes força que les primeres, con si volgués imposar-se o es tractes d'una competició. La plaça de Sant Marcos aparentment descansa com si salpiqués que demà dijous tornaria a ser un dia dur, d'interminables visites de turistes intentant aprofitar al màxims la seva estada, fent cua per les estretes passarel·les per salvar el palm d'aigua que emplena la plaça quan puja la marea.

Ja el dijous, començo la visita per la Plaça i la basílica de Sant Marcos on agafo les primeres imatges amb la meva càmera,

Posteriorment a la visita de la cúpula i part superior de la basílica, continuo la visita pels carrers de Venècia, camino per carrers cèntrics i molt turístics, els gondolers pregunten si vols anar en góndola, però no es fan excessivament pesats, els aparadors estan encarats als records i menjar ràpid i de tant en tant algun està dedicat a exposat la creativitat artística en forma de galeria de figures de vidre, làmpades, quadres o altres objectes de decoració, realment interessants. Les terrasses dels restaurant es troben a peu de canals, i quan acabes de baixar les escales d'un pont no trigués gaire en tornar a pujar les escales del pont del següent canal, realment una ciutat difícil per minusvàlids, transportistes i bicicleteros, entre altres.

Ja al migdia les meves passes m'han portat fins a la part mes tranquil·la de Venècia, la part oblidada pel turisme de massa i on es pot veure les imatges mes maques de la ciutat acompanyat d'un silenci estrany pels que estem acostumats al soroll de fons dels motors dels vehicles, clàxons, frenades i accelerades dels ciclomotors i on en un principi tens la sensació que falta alguna cosa en aquell context, com si algú misteriosament hagués baixat el volum de fons d'una típica ciutat.

Es impressionant la falta de vergonya d'alguns veïns/es de penjar obertament la seva roba interior als quatre vents!!!

Ja per la tarda, després d'haver dinat i haver pagat "el servicio", el qual en molts restaurants no t'informen previament si està o no inclós en el preu que anuncien i que és al voltant d'un 12 % mes del preu final de la consumisió, es a dir, la clavada de la teva vida!! vaig decidir tornar a la part centrica i acabar de veure mes canals, carrers i esglesies, jo us recomano que no deixeu de veure Santa Maria Gloriosa Rocco del Frari i Santa Maria de la Saute

Doncs bé, una altra aventura que vull compartir amb vosaltres i on únicament us diré que es una ciutat fascinant, meravellosa i que no us deixarà indiferents, que cal visitar, tot i que sigui en un parell de dies com he fet jo.

Fins una altre!!

Praga

Quatre dies en Praga, quatre dies de tranquil·litat, quatre dies de bon temps, amb un ambient fred però fàcilment suportable, us explico;

PRIMER DIA; Agafo l'avió a les 11:30 hores a l'aeroport del Prat, el qual cap a les 13:00 hores aterra a l'aeroport de Praga, un vol tranquil, seguidament agafo autobús 119 urbà que em porta fins a la estació de metro de Dejvickà (Línia verda A), un cop allà fins a la parada de Malostranská i des d'allà, caminada d'uns 10 minuts fins a l'apartament que tinc llogat, després endreço la roba als calaixos de l'apartament i vaig a fer un primer contacte amb la ciutat, un bon abric i desenfundo la càmera de fotos per captar les primeres imatges.

En un primer moment en sobta que les voreres estiguin fetes de petites pedres quadrades formant diferents dibuixos i que tots els carrers es troben adoquinats, però ràpidament t'acostumes a caminar per sobre i al soroll que fan els cotxes circulant per terrenys tant irregulars, sense deixar de banda l'encant que li dona a la ciutat tanta pedra, mosaics, donant una classe especial i carismàtica als carrers per on vas passant.

Aquesta mateixa tarda arribo fins al Pont Carles, "Karlúv most", la zona amb mes densitat de gent de tota la ciutat, es impressionant la de persones que poden arribar a creuar el pont al dia, amb 30 estàtues d'estil barroc i sempre amb vistes a la ciutat antiga i al Castell i on caricaturistes, bandes de músics, paradetes amb quadres, braçalets, titelles, entre altres, fan que caminar per aquest pont sigui un punt imprescindible de visita i on mereix la pena aturar-te i contemplar tot el que et pot arribar a oferir a cada pocs metres.

Fins i tot vaig ser objecte d'atenció d'un escocès que passava per allà, un personatge simpàtic.

Després vaig descobrir que pràcticament la ciutat de Praga estava pressa pels escocesos, tots amb la mateixa indumentària, faldilla de quadres, botes amb mitjons llargs i la samarreta de màniga curta de la selecció d'Escòcia, els quals s'havien fet seves les terrasses de les cerveseries mes famoses de la ciutat i on una de les dues mans sempre estava ocupada amb una gerra de la millor cervesa, sense cap mena de dubtes una gent simpàtica i divertida.

SEGON DIA; M'aixeco, esmorzo i a caminar, aquesta vegada toca visitar el Castell, enfilat a dalt de la petita muntanya de Praga i on després d'esperar 20 minuts vaig poder observar com a les 12:00 en punt es feia el canvi de guàrdia, on els soldats desfilen amb orgull al son de les trompetes vestits amb impecables uniformes,

Després camino per l'interior del Castell on hi han patis, portes i petits carrerons, on tornen a haver músics tocant d'una forma elegant l'acordió, violí i violoncel.

Mes tard trobo la Catedral de San Guy, construcció gòtica amb magnífiques vidrieres i on l'entrada lliure de pagament es limita a uns quants metres quadrats de l'entrada a la Catedral, des d'on podria fer alguna fotografia.

Mes endavant em donaria compte que a Praga et fan pagar fins i tot per anar a pitjar, i no es broma, anar al lavabo consta de 10 a 15 corones, el que vindria a ser de 40 a 60 cèntims d'euro.

Ja que el Castell es troba a la part alta de Praga, aprofito per anar a visitar Petrín, "la colina de los enamorados", de camí passo per l'Església de "Nuestra Señora de Loreto" i el monestir de Strahov, on els arbres ja manifesten lliurament que ens trobem a la tardo, deixant catifes daurades als seus peus i on vaig estar jugant amb les fulles durant una estoneta.

Diuen que la colina de Petrín es el passeig preferit dels enamorats, on la tradició mana besar-se davant de la estàtua del poeta Mácha, colina plena de jardins i boscos on es pot trobar una petita "torre Eiffell" i al costat seu un laberint de miralls, al qual vaig entrar i vaig sortir força decepcionat, ja que després de pagar uns 3 euros i endinsar-me a l'interior del laberint, van passar 2 minuts si van arribar i ja havia arribat a la porta de sortida, on vaig fer-me la mateixa pregunta que tothom, ja s'acabat el laberint?

Després tens la opció de baixar caminant o bé fer-ho en un funicular, jo decideixo baixar caminant i sort que ho vaig fer, ja que vas poder contemplar tot un seguit de camins i raconets tenyits pels tints de la tardor, on l'humitat, la verdor, les fulles, els arbres, la llum filtrada i la pedra, et regalaven imatges inoblidables.

Un cop abaix, arribo a un parc on després de jugar una estona, menjo alguna galeta i una poma, fa fred i el cos necessita tenir calories i sucre per mantenir-se escalfat, després seguiré caminant pel pont Legii per arribar a la zona mes comercial de Praga, on no falta cap botiga de les marques mes habituals, restaurants, cerveseries, hotels, etc, estic parlant dels carrers Vadavske namesti i Na Prikope.

TERCER DIA: Començo el dia en direcció al barri de Josefov, antic gueto jueu de Praga i on sense jo saber-ho seria un dia ple de sentiments de tristor i impotència.

Al barri de Josefov es van viure discriminacions racials i religioses en contra dels jueus i va ser assolat sencer en 1893, on únicament van salvar-se alguns carrers i edificis i que en data d'avui poden ser visitats.

Però jo faré referència al vell cementeri jueu on durant tres segles va ser l'únic lloc de sepultura autoritzat per la comunitat jueva de Praga, on casi 100.000 persones van ser enterrades i d'aquí s'entrellacen 12.000 esteles, formant un quadre espectral al·lucinant al mateix temps que esgarrifós, una de les tombes mes visitada es la del rabí Löw, on es depositen pedres i missatges amb desitjos.

Desprès de caminar entre mig de les silencioses tombes del cementeri, noto que la tristor m'envaeix i no li puc donar explicació a tant descomunal barbàrie que va portar a setge i a la exterminació jueva i no puc ni imaginar el que van arribar a patir aquelles persones, donant-me compte la sort i la fortuna que he tingut en néixer als temps que vivint i viure al lloc que visc.

Mica en mica vaig apropant-me a la tomba del rabí Löw i no vull marxar sense demanar el meu desig, seria fàcil demanar la pau al mon, seria fàcil demanar que la gent no passi gana, seria fàcil demanar que no es morin els nens als països del tercer mon, seria fàcil demanar tantes coses.... però jo he escollit una ben senzilla, una que es pot complir i retallant un tros de paper del fulletó informatiu del mateix cementeri, agafo un bolígraf i en disposo a escriure, aconsellat en part per les persones que m'acompanyen i que únicament en diuen: "has d'escriure un desig sobre alguna persona que t'estimis molt, res de demanar joguines"

Finalment escric el desig i ho poso en un foradet de l'esmentada tomba, on satisfet i orgullós marxo pensant en que es farà realitat i que d'alguna manera o altre, aquest desig arribarà al seu destinatari.

Després de visitar el barri jueu, vaig a un parc proper on estaré una bona estona, menjaré alguna cosa i arribaré al lloc ja habitual de pas diari, la zona de Staromestské námesti, cor de la ciutat antiga, amb el seu ajuntament amb el rellotge astronòmic, per arribar pels carrers estrets fins al pont Carles, ja de tornada a l'apartament, on faré temps, una dutxa, una mica de tranquil·litat, per després anar a sopar a un restaurant proper.

Ja de tornada i un cop la foscor de la nit es present, la ciutat amb una il·luminació perfecte, li dona el protagonisme que mereixen els edificis, monuments, esglésies, així com el pont i el castell, oferint una ciutat nova a la vista del visitant, amb color i ombres que et deixen bocabadat, fins i tot el pas del tramvia deixa una imatge força curiosa mirant per l'objectiu de la càmera.

QUART DIA: Dia magnific, bona temperatura i un sol radiant, avui únicament em queda visitar algun raconet de Praga i la resta del dia ho utilitzaré per tornar a visitar els llocs que mes m'han agradat, avui es dissabte i es nota per l'increment de turistes i al mateix temps per l'increment d'espectacles, mercats, paradetes, artistes al carrer oferint les seves habilitats a canvi de la voluntat i sense deixar de banda que a cada església hi han ofertes de concerts de musica clàssica pel vespre-nit per un preu raonable.

Jo finalment vaig escollir anar a veure el concert d'una soprano, flauta i òrgan a l'esglesia de Sant Francisco de Assis, situada a un dels extrems del pont Carles, on van interpretar a Händel, Bach, Schubert, Mozart, entre els mes coneguts.

Després d'1h i cinc minuts de concert, dono una volta pels carrers mes cèntrics, on no vas poder resistir-me a comprar una d'aquelles titelles penjades a l'aparador, esperant que algú mogui els seus fills per recobrar la vida i poder expressar que estan plenes de vitalitat.

Després vaig a l'apartament, on ja demà hauré d'agafar el metro, el bus i l'avió que em portin cap a casa.

Us deixo algunes fotos d'aquest dissabte a Praga,

Aquesta paret de grafits va cridar molt la meva atenció,

Aquesta està feta just al mig de pont Carles, on sembla que s'ha de demanar un desig tocant amb una ma la creu i amb l'altre la figura, com podeu observar som les úniques parts brillants del bronze, desgastades de la manipulació diària dels turistes.

L'Ajuntament de Praga i es seu rellotge astronòmic de l'any 1410, situat entre cases gòtiques.

La esglèsia de "Nuestra Señora de Týn"

Aquesta banda de musica jazz - swing, va fer que m'hagués d'aturar, seure i sentir varies cançons, la veritat es que sonava molt i molt bé,

I ja a l'apartament tranquil jugant amb el meu nou amic Pinocho, el qual demà haurà d'estar-se molt callat dintre de la maleta si vol agafar l'avió amb mi.

Com cada viatge us he de dir el mateix, aquí us deixo cinc cèntims de la meva visita a Praga, jo he estat quatre dies visitant la ciutat, però Praga pot oferir moltes coses interessant que jo vaig saltar-me, es una ciutat neta i que dona molta seguretat, la gent es amable i en contra del que van dir-me abans de marxar, crec que s'esforcen a tenir content al turista i parlar el seu idioma, tot i que el menjar tradicional de Praga no em va cridar gaire l'atenció, suposo que vinc d'un país on es menja molt bé i el nostre pa amb tomata no te rivals.

Praga es una ciutat amb molta diversitat de cultures, influenciada en part pels països que te mes pròxims, fet que li dona una personalitat molt atractiva i agradable.

A poc que pugueu no deixeu de visitar-la.