Som les 09:30 hores d'un dimecres 20 d'octubre de 2010 i aquesta tarda agafo l'avió cap a Venècia, totes les consultes que he fet informen que farà bon temps i temperatures de 14 a 4 graus, el que vol dir que millor que em porti una bona jaqueta.
A les 18:20 hores he d'embarcar a l'aeroport de Girona, un altre cop amb Ryanair.
Ja us us informaré com ha anat tot.
Doncs després de sortir "escopetejat" del col·legi cap a l'aeroport de Girona, agafo l'avió i arribo ja de nit a l'Aeroport de Treviso, on seguidament agafo a la mateixa porta de l'aeroport un autocar (9 euros anar i tornar) que em portarà fins a la Plaça de Roma de Venècia, punt on continuaré a peu fins a l'habitació d'un hostal que tinc reservat.
La primera impressió amb la ciutat dels canals es que estic en un immens laberint on únicament puc orientar-me per les indicacions dels rètols i pintades que hi han a les cantonades dels edificis i que t'indiquen la direcció a seguir, la ciutat està dividida en diverses illes comunicades per diferents ponts, com poden ser els ponts de Rialto o el pont de la Academia, naturalment hi han molts mes però aquests dos serveixen com a punt de referencia principal per mou-te per Venècia, a banda de les indicacions a la plaça de Sant Marco, la plaça de Roma o la estació de trens, Via ferrea".
Un cop veig que es la millor manera de no perdre'm, segueixo cap al pont de Rialto, on les indicacions m'obliguen a passar per places, carrerons estrets, ponts petits per passar a l'altra banda dels canals, els negocis ja han tancat i hi ha poca llum, el silenci es pràcticament absolut i de tant en tant sento el caminar llunya dels tacons d'alguna dona apressurada, em donen ganes de treure la càmera de fotos, pero opto per arribar fins a l'hostal i poder deixar totes les bosses.
A mida que m'apropo al pont de Rialto, comença a haver mes gent, pràcticament turistes, famílies de turistes de totes les nacionalitat i ja començo a veure la llums dels aparadors, pizzeries, botigues de records, la ciutat comença a tenir vida nocturna al 100 % turística i finalment arribo a creuar el pont esmentat.....
A partir d'aquí la ciutat es totalment diferent, no puc caminar ràpidament amb les bosses, la gent s'atura a fer fotos i formen taps "turistics", ja no cal seguir les indicacions, únicament has de seguir els carrers on hi siguin els aparadors de les millor marques de roba, sabates, rellotges, joies, pells, amb preus reservats al 10% de la població, l'altre 60 % per cent passem de llarg i un 30 % s'atura, mira el preu de l'etiqueta, es posa les mans al cap i continua caminant.
Finalment arribo a l'Hostal, cap a les 22:00 hores aproximadament, menjo un petit entrepà, endreço les bosses i agafo la càmera de fotos i surto cap a la plaça de Sant Marco i a veure la impactant Venècia nocturna.
Sense donar-me compte toquen les campanes les 00:00 hores, ja no hi ha pràcticament ningú pels carrers i els músics de la terrassa d'un important restaurant han deixat de tocar el piano i violins i ja no se sent la música, comencen a recollir.
Un cop han finalitzat les campanades, sento com ara som les campanes d'una altre edifici, no aconsegueixo saber quin, les que sonen d'una forma mes greu i amb mes força que les primeres, con si volgués imposar-se o es tractes d'una competició. La plaça de Sant Marcos aparentment descansa com si salpiqués que demà dijous tornaria a ser un dia dur, d'interminables visites de turistes intentant aprofitar al màxims la seva estada, fent cua per les estretes passarel·les per salvar el palm d'aigua que emplena la plaça quan puja la marea.
Ja el dijous, començo la visita per la Plaça i la basílica de Sant Marcos on agafo les primeres imatges amb la meva càmera,
Posteriorment a la visita de la cúpula i part superior de la basílica, continuo la visita pels carrers de Venècia, camino per carrers cèntrics i molt turístics, els gondolers pregunten si vols anar en góndola, però no es fan excessivament pesats, els aparadors estan encarats als records i menjar ràpid i de tant en tant algun està dedicat a exposat la creativitat artística en forma de galeria de figures de vidre, làmpades, quadres o altres objectes de decoració, realment interessants. Les terrasses dels restaurant es troben a peu de canals, i quan acabes de baixar les escales d'un pont no trigués gaire en tornar a pujar les escales del pont del següent canal, realment una ciutat difícil per minusvàlids, transportistes i bicicleteros, entre altres.
Ja al migdia les meves passes m'han portat fins a la part mes tranquil·la de Venècia, la part oblidada pel turisme de massa i on es pot veure les imatges mes maques de la ciutat acompanyat d'un silenci estrany pels que estem acostumats al soroll de fons dels motors dels vehicles, clàxons, frenades i accelerades dels ciclomotors i on en un principi tens la sensació que falta alguna cosa en aquell context, com si algú misteriosament hagués baixat el volum de fons d'una típica ciutat.
Es impressionant la falta de vergonya d'alguns veïns/es de penjar obertament la seva roba interior als quatre vents!!!
Ja per la tarda, després d'haver dinat i haver pagat "el servicio", el qual en molts restaurants no t'informen previament si està o no inclós en el preu que anuncien i que és al voltant d'un 12 % mes del preu final de la consumisió, es a dir, la clavada de la teva vida!! vaig decidir tornar a la part centrica i acabar de veure mes canals, carrers i esglesies, jo us recomano que no deixeu de veure Santa Maria Gloriosa Rocco del Frari i Santa Maria de la Saute
Doncs bé, una altra aventura que vull compartir amb vosaltres i on únicament us diré que es una ciutat fascinant, meravellosa i que no us deixarà indiferents, que cal visitar, tot i que sigui en un parell de dies com he fet jo.
Fins una altre!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada