Pica d'Estats

Dimecres dia 03 de setembre de 2014, projecte pujar a la Pica d'Estats (3143 m) des del refugi de la Vall Ferrera (1940 m)

Celebrant els meus 10 anys m'he regalat pujar al cim més alt de Catalunya i ho farem per seu vessant sur.

Des del poble d'Àreu (Lleida) agafem una pista d'uns 11 km fins a l'aparcament del pont de la Molinassa, on deixarem el cotxe i anirem caminant fins al refugi de la Vall Ferrera a uns 10 minuts a peu.

I un cop al refugi iniciarem la llarga ascensió al nostre objectiu, però abans caldrà afrontar un desnivell de pujada d'uns 1500 metres positius aproximadament

Refugi la Vall Ferrera

La ruta l'iniciem per una forta pujada en zigi-zaga i que anirà encarant l'ascens cap a l'Oest fins arribar a una de les més impressionant valls del Pirineu, on ja podem veure el Pic del Sotllo i tot un seguit de cascades que baixen pel Barranc del Sotllo.

El recorregut ens va oferint regals tota l'estona, on el soroll de l'aigua i la seva força posen la banda sonora a aquests paratges

Seguim pujant i en aquest punt és la primera vegada que podem veure a la dreta la Pica d'Estats , el pic del Sotllo a l'esquerra i entre tots dos cims, el Coll del Sotllo.

Fem la vista enrere i les vistes són excepcionals

Arribant al Plans del Sotllo una majestuosa cascada ens dóna la benvinguda

Els Plans del Sotllo

I en poc temps ja podem veure l'Estany del Sotllo (2378 m), una imatge impactant on la Pica d'Estats al fons ja es pot veure amb tota la seva magnitud

Estany del Sotllo

En pocs minuts ja trepitgem l'Estany d'Estats (2460m), el recorregut ens farà saltar per sobre de l'aigua per continuar per la banda esquerra de l'estany

Estany d'Estats

Portem dues hores de camí i arribem a una de les parts més dura del recorregut, una tartera de pedres que ens portarà drets al Port del Sotllo (2884m)

La pujada és intensa per una tartera difícil de pujar, la pedra desfeta impedeix una bona tracció per avançar amb facilitat, però el camí que deixem enrere de mica en mica queda més lluny i anima a seguir endavant

Un cop passat el Port del Sotllo, haurem de baixar uns 100 metres de desnivell, per ja encarar l'última part que ens deixarà al nostre objectiu.

De mica en mica anem agafant altitud, fins a arribar un moment que totes les muntanyes properes van quedant per sota teu, la sensació és magnífica i especial, saps que no pot quedar gaire per arribar al cim.

Un cop arribem a l'ultima part, ja podem veure perfectament la creu que corona La Pica d'Estats, el moment és màgic, t'omple d'energia per tirar endavant, ara només queda un últim esforç per aconseguir el nostre repte.

La Pica d'Estats

I com no!!, les vistes són excepcionals, tenir tota Catalunya per sota dels peus no es pot descriure, la sensació és de Poder, de Grandesa, d'Orgull!!!!!

Miris on miris la panoràmica és increïble...

I des d'on tenim una vista privilegiada de la vall per on hem pujat...

Mirant a Nord la banda francesa...

Després de mitja hora menjant des del millor balcó de Catalunya, toca la baixada, i utilitzem les clapes de neu que queden per donar un punt de diversió i rapidsa a l'excursió

Les ultimes congestes de neu de l'estiu es resisteixen a marxar!!

Ja de baixada ens permetem el luxe de fer algunes aturades per gaudir de l'entorn, aigua trenca el silenci d'una vall d'extrema bellesa.

La tranquil·litat d'aquestes muntanyes quan estan calmades és única, es respira una pau immensa, és difícil voler marxar, les ombres de la tarda ja es llencen a sobre i saps que és el moment de tornar al refugi

La pujada a la Pica d'Estats des del refugi de la Vall Ferrera és força llarga, amb una distància de uns nou quilòmetres on es pugen més de 1400 metres de desnivell positiu que no faciliten les coses, però s'ha de dir que el fet d'anar remuntant una de les valls amb més bellesa del Pirineu, plena de salts d'aigua i estanys, fan que caminar no sigui tan cansat.

Molta gent opta per acampar a la vora d'algun dels dos estanys i fer nit, d'aquesta forma es divideix el recorregut en dues etapes.

Si el dia és bo les vistes panoràmiques des del cim són excepcionals, la sensació d'alçada és increïble!!

És una excursió que requereix un mínim de bona forma física, ja que la pujada es pot fer llarga i dura i sobretot abans de sortir de casa, mireu la previsió de temps, són muntanyes difícils si la cosa es complica.

Vinga, som-hi a conquistar el punt més alt de Catalunya!!!

Puigsacalm

Qui llamp d'aventura!!!

He gravat aquest vídeo Puigsacalm amb moltes més imatges, ja que amb la pluja, la càmera de fotos va estar guardada força estona.

Dimarts dia 19 d'agost de 2014, sortim de casa amb previsió de pluja suau i amb l'esperança que no arribés a ploure, però un cop a Joanetes... plovia bastant

La idea era seguir aquest track de GPS TRACK JEP BOIX per pujar pels ganxos vells, coronar el Puigsacalm i baixar pels ganxos nous

Tota la ruta està molt ben marcada amb marques de pintura groga, excepte la cruïlla cap als ganxos vells que no està indicada

Tot i la pluja, decidim sortir a caminar i a mesura que guanyàvem alçada, al cel s'obríem clarianes i vam tenir moments de sol.

A la pedra on està feta la foto, surt el camí a l'esquerra cap als ganxos vells, en aquesta part la herba està molt alta i costa veure l'entrada al camí, però si el busqueu, no tindreu problemes en trobar-lo, després el camí està més net i fàcil de seguir

Si arribeu a aquesta passarel·la, és que us heu passat el camí als ganxos vells i aneu drets als ganxos nous. Aquesta passarel.la es fa de baixada.

El camí cap als ganxos vells té unes vistes magnífiques

Un rètol informa de l'inici dels ganxos vells

Està força mullat tot i relliscós, però es de fàcil pujar gràcies a què es troba molt ben equipat

Ganxos vells

Fins i tot en trams força fàcils hi ha posada una corda o cadena per facilitar o donar seguretat durant els trams més exposats

Després de la zona dels ganxos, s'ha de pujar per un torrent espectacular, pedres, arrels, arbres, una pujada dreta però molt interessant, finalment sortim a un camí i que agafarem a l'esquerra i que ens deixarà a l'encreuament indicat, que ens donarà a escollir entre el Pas dels Burros o pujar pel Puig dels Llops

Nosaltres entre els burros o els llops, escollim el Pas dels burros, no se... dóna menys por!!

I realment hem encertat, és una ruta que ens deixa bocabadats, vistes panoràmiques i boscos d'infart, a sobre la pluja ha deixat tot mullat, que li dona una verdor exuberant de vida

A sobre els núvols baixos ha eliminat totes les ombres dures, ideal per poder captar tots els matisos i colors que aquest bosc ofereix

El contrast entre verds, grisos i marrons són al·lucinants

Finalment coronem el Puigsacalm, els mateixos núvols que ens han deixat gaudir d'uns boscos amb tonalitats de colors inigualables, són els mateixos que ara no deixen gaudir de les vistes panoràmiques.

Puigsacalm 1515m

Portem gairebé 1050 metres positius i ara sembla que serà tot baixada, el camí del Puig dels Llops és summament tècnic, però a conjunt amb els camins que portem fets fins al moment

Però arribem de baixada als ganxos nous, una de les parts més tècniques i difícils del recorregut i la pluja ha decidit posar un grau més de dificultat, així que caldrà extremar al màxim les precaucions i a poc a poc, però sense pausa

Ganxos nous

Els passamans i les pedres rellisquen molt amb la pluja, però sempre hi ha un bon lloc per agafar-se o per posar el peu.

Si mireu el vídeo, veure-ho com hi ha un moment que baixem per una corda groga, aquesta corda la vam muntar nosaltres per seguretat, ja que amb les lloses mullades es necessitava tenir un punt mes de seguretat per agafar-se.

Un cop passat els ganxos nous, s'arriba de nou a la cruïlla on surt el camí als ganxos vells, nosaltres vam baixar cap a Joanetes pel mateix camí que vam pujar, després de cinc hores i mullats, vam decidir baixar drets al cotxe i posar-nos roba seca

Atenció!! És un recorregut molt tècnic i s'ha de ser conscients que els ganxos nous de baixada, poden tenir algun pas que necessita extremar les precaucions, a part, s'ha de tenir en compte que el desnivell positiu és de 1050 metres, que traduït vol dir que la pujada no és "moco de pavo".

Dit això, és un recorregut magnífic i que val la pena fer per la suma de les panoràmiques, els boscos impressionants i el punt de diversió afegit que li donen els passos dels ganxos vells i nous.

Crec que el Pas dels Burros és, possiblement, un els millors camins que es poden fer per la zona.

També penso que portar el GPS amb el track del recorregut és molt aconsellable.

Així que agafeu la càmera de fotos, unes sabates i un entrepà i aneu a fer aquest llamp de volta!!!

Gorges de Gombrèn - Torrent de la Cabana

Dissabte 02 d'agost de 2014

Voleu conèixer les gorges del Gombrèn? Doncs seguiu-me...

Jo vaig fer el recorregut indicat amb marques grogues "itinerari del torrent de la cabana", una volta circular d'uns 10 quilòmetres aprox. i el qual us dividiré en tres parts.

Personalment vaig trobar el recorregut molt ben indicat amb les marques i rètols informatius, únicament estigueu atents, que per veure les gorgues i salts d'aigua us haureu de desviar en alguna ocasió del recorregut principal

La primera part la farem d'aproximació a la primera gorga, seguint una pista que passa pel costat d'un càmping i que després es converteix en una pista asfaltada de fàcil pujada, haurem de caminar uns 2,5 quilòmetres fins que acaba l'asfalt i el camí va a buscar la primera gorga.

La segona part la farem un cop es deixa l'asfalt, encarem el camí a l'esquerra que passa per un tancat de fill pastor i a pocs metres ja veurem un petit camí que baixa molt dret i amb una certa dificultat, que porta a la part de sota del Gorg de la Cabana, la pujada la farem pel mateix corriol i tornarem a seguir el camí de les marques grogues

Gorg de la Cabana

Gorg de la Cabana

Seguint les marques grogues ens farà creuar per sobre del Gorg de la Cabana, continuem el recorregut i no triguem a veure el trencant que baixa fins al Gorg de la Tosca

Gorg de la Tosca

Continuem i el següent salt que veurem serà el Gorg de l'Olla

Gorg de l'Olla

A pocs metres del Gorg de l'Olla es troba el Gorg de la Bauma

Gorg de la Bauma

Continuarem seguint les marques grogues i arribarem a un petit però tranquil salt d'aigua, es tracta del Gorg del Forat, aquí aprofito per refrescar-me

Gorg del Forat

Reiniciem el recorregut fins a arribar al Gorg Petit del Colomer, magnífica gorga

Gorg Petit del Colomer

I ja per acabar aquesta segona part, continuem fent una petita pujada continuant les marques grogues per arribar a l'últim i més espectacular salt d'aigua, el Gorg del Colomer

Gorg del Colomer

Fins a aquest últim salt he caminat uns 5 quilòmetres aproximadament d'ençà que he sortit de l'aparcament, però la tornada la faré seguint el recorregut marcat i que segueix creuant per sota aquest últim salt

Gorg del Colomer

Podria dir que aquesta part és la més impactant per l'extrema bellesa de les gorgues i salts d'aigua, a banda és perfecte per fer un bany, el problema és que és molt accessible per tothom i hi ha molta gent sense cultura de muntanya i molt malament educada on aquests incultes, pocavergonyes i maleducats, van deixant tota mena de plàstics, roba, bosses d'escombraries amagades entre els matolls, fins i tot et trobes excrements humans al mig del camí, francament és un desastre que un entorn com aquest d'extrema bellesa es vegi perjudicat i alterat per aquesta colla d'irrespectuosos i egoistes.

Espero i desitjo que una part dels 10 euros que cobren per estacionar el vehicle, vagin destinats al manteniment i neteja d'aquest entorn

Un cop dit això, és l'hora de tornar, creuem a l'altra banda del Gorg Colomer i segueixo les marques grogues, de mica en mica el camí va agafant alçada, però és un camí força fàcil i molt ben marcat.

Abans d'arribat al Collet del Colomer, punt més alt del recorregut, hi ha una taula d'orientació on es pot observar els cims més alts de la zona com el Costa Pubilla (2053m) o La Covill (2001m)

Un cop passat el Collet del Colomer, la primera part de la baixa es fa per una pista ampla

Les marques grogues em fa passar per la zona de Can Bussacs.

Una zona molt d'atractiu i que donaràr pas a un bosc frondós i humit

En aquesta part del recorregut es nota que he baixat d'alçada i que hi ha més humitat, aquí la vegetació és molt més verda i frondosa i em regala un camí per dins d'un bosc fantàstic amb una llum filtrada entre les fulles espectacular!!

Com sempre... aquest tipus de camí em convida a córrer i saltar, és un lloc perfecte per buidar una mica l'energia que porto dintre

Per acabar l'itinerari arriba a la zona de pícnic i barbacoes, un lloc perfecte per acabar el dia fent un bon àpat i comentar la jornada

Com a recomanacions unes quantes coses; les gorgues de Gombrèn als mesos de calor es troben força massificades de gent, crec que val la pena evitar l'agost i visitar-les en una altra època, és un lloc espectacular, però si trobes a molta gent pot generar alguna incomoditat.

Però el que m'agradaria que quedes més clar, ÉS FER UNA CRIDA A TOTHOM A MANTENIR AQUEST LLOC COM HAURIA D'ESTAR, NET D'ESCOMBRARIES I BRUTÍCIA, SI US PLAU, EMPORTAT LES DEIXALLES I QUE SEMBLI QUE NO HAS ESTAT MAI!!!