Aneto 3404m

Ha arribat l'hora d'anar a buscar l'objectiu de l'any, conquistar el cim del Pic Aneto, el qual com veureu no es deixarà vèncer al primer atac i necessitarem dos assalts, us explico...

Diumenge 23 d'agost agafem el cotxe i marxem el cap a Benasque, on dormirem al poble de Sahún a Hostal Casa Lacreu.

La idea és agafar a Benasque El Autobús de las nubes que ens portarà al refugi del Vallibierna, per començar l'ascensió al cim per la banda dels ivons de Coronas, collado de Coronas, cim de l'Aneto i baixada per la banda d'Aigualluts fins a arribar a la Besurta, on tornar a agafar l'autobús que ens deixarà a Benasque.

Us deixo enllaç wikiloc de la ruta prevista http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1331841

Preus aproximats de l'Autobús:

Benasque - Vallibierna 13 euros

La Besurta - Benasque 7 euros

Primer assalt, dilluns 24 a les 05 hores agafem l'autobús de la nubes fins que a les 06:00 hores arribem al refugi de Vallibierna, on a peu comencem a pujar ajudats per la llum del frontal

Mapa recorregut sense fer cim a l'Aneto

Amb les primeres llums del dia, podem veure com hi ha molts núvols, molt sorpresos ja que totes les consultes sobre l'estat del temps que vam fer el dia anterior eren bones, per tant amb un punt de fe i confiança seguim pujant amb l'esperança que s'obrin clarianes i el dia millori

Anem agafant alçada i els núvols estan aferrats als cims més alts...

Arribem als ivons de Corones a 2750 metres i el fred ens obliga a posar-nos cada cop més roba

Fins i tot dos isards s'estan preguntant que fan aquests per aquí, incredols s'esperen una estona a veure si donem mitja volta...

Arribem a l'alçada del Glaciar de Coronas a uns 3050 m. i ja podem veure el coll de Coronas, carregat de núvols que passen a tota velocitat per sobre dels nostres caps, sembla que al coll hi ha força aire...

Tot i així continuem cap a dalt, el fred es dur, els núvols ja han esborrat totes les vistes panoràmiques i el camí es transforma en una grimpada entre mig de bloc i llosses de pedra verticals que fan que les mans siguin la part que es porta la pitjor part de l'excursió.

Consultem el GPS i ens trobem al coll de Coronas a uns 3200 m i optem per passar el collat a l'altra banda i veure com està l'altra vessant de la muntanya.

Ens posem els grampons, ens assegurem i un cop passat el collat de Coronas caminem pel glaciar de l'Aneto i observem que a la part de Aguialluts hi han clarianes i sembla que els núvols estan trencats...

Però la nostra realitat es una altra, lluny dels raigs de sol que veiem a Aigualluts, nosaltres ens trobem a uns 3320 metres, en mig de la glacera i quan mirem cap a la pujada que queda fins al cim, veiem clar que serà impossible pujar, les mans les tenim glaçades i el vent fa que la sensació tèrmica sigui alguns graus sota 0, a sobre ara comença el ball de posar i treure grampons, tot plegat es molt difícil i només queda dir la mítica frase ; "les muntanyes no es mouen, ja vindrem un altre dia"

Intentem baixar sense perdre gaire temps, necessitem baixar de cota d'alçada i que les temperatures es normalitzin, hi ha una zona de núvol trencats...

Però el cim de l'Aneto està envoltat d'un tossut núvol que no pensa marxar...

La baixada cap a Aigualluts plena de núvols de cotó, és espectacular...

Es una vall espectacular!!!

I la primera vegada que veus el Pla d'Aigualluts quedes meravellat

Els rius ens obliguen a creuar per un parell de ponts si no volem mullar-nos els peus

Finalment arribem a la estació d'autobusos de La Besurta, ha esta un dia amb moments molt durs, on hem passat fret i ha estat difícil prendre la decisió de no fer cim, ara toca descansar i demà serà un altre dia.

Anem a dormir al mateix hostal casa Lacreu de Sahún, i abans de tancar la llum decideixo que demà vull tornar a intentar fer cim, el haver-me quedat tant aprop em deixa un regust amarg que em vull treure, així que tornem a deixar preparades les motxilles amb tot el material i intentem descansar.

Dimarts 25 d'agost, avui anirem amb el nostre vehicle fins al Vado del Hospital on deixarem el cotxe estacionat a un aparcament gratuit, allà agafarem l'autobús que ens portarà de nou a La Besurta per 5 euros anar i tornar per persona.

A les 08:30 hores inciem la ruta, aquesta vegada pujarem pel refugi de La Renclusa, creuarem pel Portillon Superior per enllaçar amb la glacera de l'Aneto custodiats pel cim de La Maladeta (3.312m) i Pic Maldito (3.350m), fer cim del Pic Aneto (3.404m) i baixar igual que el dia anterior per Agualluts.

Iniciem la pujada a les 08:30 hores i el Sol només toca les parts més altes

Primera referència, refugi de la Renclusa (2.140m)

Seguim un camí molt ben marcat amb fites i amb punts vermells, a estones s'han d'anar buscant, peró nosaltres no vam tenir cap problema en anar progressant

Mica en mica agafem alçada i ja comencem a tenir els cims més a prop..

Fins que arriba un moment que estem a dalt de la Crencha de los Portillones, on podem veure la vall per on baixarem i el nostre objectiu tot poderós al final de la glacera

Arribem al Portillon Superior que s'haurà de creuar i fer una petita baixada, per arribar a un camí entre una tartera de blocs i pedres que en forta pujada ens anirà apropant fins a la glacera de l'Aneto.

Un cop a la glacera, ens posem els grampons i ara sembla més fàcil caminar i avançar, l'estat de la glacera es molt precari, no hi ha neu i sembla que caminem per una fina capa de glaç.

El dia és bo i la temperatura fa que sigui fàcil caminar per sobre de la glacera

Després d'haver superat el glacial, queda un desnivell d'uns 100 metres sense neu i glaç, entre pedres i algun bloc fins a coronar l'Aneto

Des d'aquí ja podem veure la vessant de Coronas, per on vam pujar el dia anterior, aquesta vegada amb un cel totalment blau

Ara toca arribar al Pas de Mahoma, una part tècnica que obliga a estar molt atent a tots els moviments, ja que en algun moment et trobes just al mig d'una estreta cresta a una alçada a banda i banda, no apta per persones amb vertigen. Tot i que el Pas de Mahoma té uns 15 o 20 metres, els fem cordats, amb molt de compte i mirant molt bé on es posen els peus i mans, per la qual cosa d'aquesta part no tinc cap fotografia per mostrar-vos, donant prioritat a la seguretat.

Sobre les 14:00 hores ja puc dir HE FET EL CIM!!!!!!

Immillorables vistes a tots els Pirineus que em queden per sota, la sensació d'alçada et fa sentir-te molt poderós

Després d'admirar les magnifiques vistes toca la baixada, inicialment ho fem pel mateix camí, però un cop entrat la glacera, agafarem una senda marcada al glaç en direcció cap a Aigualluts.

Anem baixant seguint una canal amb neu

Fins que arriba un moment que la neu deixa finalment el protagonisme a una baixada plena de pedres granitiques arrodonides pel pas del temps a sota del glaç.

Aquesta baixada, tot i que és dura, és molt més comoda de baixar que baixar per la part de la Renclusa

Des de la basa de Salterillo es pot observar el mar de pedres i lloses per on hem baixat, tot presidit des de les alçades pel cim més alt del Pirineu

I baixant a Aigualluts, on la presència de l'aigua ja es força important, podem observar a les marmotes, atentes i vigilant que la nostra presència no sigui una amenaça

Ara les ombres son totalment oposades a les d'aquest matí, portem gairebé 11 hores de ruta i aprofitem els últims quilòmetres per gaudir de l'extrema bellessa amb tranquil·litat, en breu ja estarem a l'autobús i l'aventura haurà acabat

Poc abans d'arribar a La Besurta, tenim un regal magnífic, els pastors han fet baixar de les muntanyes als seus ramats i tota la vall semblar un formiguer d'ovelles i cabres

Han estat dos dies molt intensos, on el primer dia les cames i el cor volien seguir pujant, però el cap va decidir que millor era fer mitja volta, la muntanya aquesta vegada no ens va deixar fer cim.

Però no se si va ser haver estat molt a prop del cim, o que em va deixar un regust de derrota, o la il·lusió de voler conquerir l'Aneto, que em va portar a tornar a provar-ho al dia següent.

Suposo que l'Aneto és un cim amb tanta personalitat que no es deixa conquerir fàcilment, ha de demostrar que el és el que mana i que si arribés a dalt, és perquè t'ho ha permès.

Marxem a casa contents, satisfets per haver-hi aconseguit el propòsit i per haver lluitat el doble, sense rendir-nos, sense conformar-nos d'haver estat molt a prop el primer dia, marxem amb la lliçó que les coses a vegades no són fàcils i que val la pena lluitar i esforçar-se les vegades que facin falta per arribar a les teves metes, per aconseguir els teus objectius... els teus somnis.

Camí de les Centrals i canal del Freser

Dimecres 19 d'agost de 2015

ATENCIÓ; Per les fotografies, el nen i el gos, pot semblar a primera vista un camí fàcil de fer i no és així, la canalització no té desnivell, però la dificultat es troba quan la canal es fica per túnels per dintre de la muntanya i s'ha de fer trams alternatius per arribar un altra vegada a la canalització.

Aquests trams alternatius no estan desgastats ni ben marcats i es troben molt verges, a vegades fins i tot no hi ha camí, son camins que pugen o baixen amb molta inclinació i hi ha moments de grimpada, tot i que als punts més conflictius sempre hi ha un cable de vida.

Si porteu gos, penseu que hi ha molts moments que se l'haurà d'ajudar i en dues ocasions (pont metàl·lic amb la canonada al costat i unes escales metàl·liques) s'haurà de portar el gos a coll, ja que per les característiques de les estructures no podran trepitjar.

Recomano portar GPS i pantalons llargs, ja que les ortigues són inevitables, tot i que et mantenen despert si no has dormit prou

El recorregut està explicat en sentit horàri.

Vull que quedi constància del següent comentari que he rebut des de l'Oficina de Turisme de la Vall de Ribes:

"Des de l'Oficina de Turisme de la Vall de Ribes, avisem que no està ben senyalitzat i que hi han tram perillosos on poden caure rocs i amb trams on es pot relliscar fàcilment amb perill de caure al canal. No ens fem responsables de publicacions de privats com aquesta o com publicacions de vídeos atractius al youtube. Estem rebent trucades i ja assessorem en aquest sentit. No ens fem responsables de possibles accidents per quant estigui ben explicat. Proposem alternatives que es poden realitzar amb mides de seguretat. http://www.vallderibes.cat/"

Dit aixó.... Avui toca el Camí de les Centrals i canal del Freser,

Mapa recorregut sentit horari

Track de la ruta a Wikiloc

Dades recorregut

Fa vuit dies vam pujar el Balandrau per la directa i sempre que miràvem enrere, veiem un camí que vorejava la vall del Freser, el qual cridava molt la atenció i ens aixecava un punt d'intriga per saber de que es tractava, és el camí que es veu darrera meu,

Foto dia 11-08-2015 pujada al Balandrau per la directa

Un cop a casa li preguntem a amics i ens diuen que es tracta d'una canal per fer arribar l'aigua des del riu Nuria i el riu Freser fins a la central elèctrica de Daió i produir energia, es tracta d'una canal tapada amb fustes i conegut com el Camí de les Centrals i canal del Freser

http://www.ajribesdefreser.cat/pagines-no-visibles-des-del-menu/ruta-de-les-centrals-hidroelectriques-del-freser/

Un cop agafada la informació pertinent, només queda arribar al lloc, aparcar el cotxe i iniciar la ruta que surt des de la Central de Daió pel camí antic al Santuari de Núria, indicat per un rètol.

Seguim pujant i no triguem gaire a arribar a la vall del riu Núria, on veiem a tota la gent que puja pel camí tradicional

Enllacem amb el camí que puja a Núria i que ressegueix el cremallera a l'alçada del pont de pedra que creua el riu, nosaltres continuem direcció al Santuari de Núria

Després de guanyar uns metres de desnivell trobem la canalització que trenca a la dreta i que està barrada per uns cables perquè la gent no s'equivoqui, no hi ha cap indicació del camí que volem agafar.

Aquesta primera part, suposo que per l'orientació hi ha molta humitat i els taulons de fusta a les parts on hi ha aigua, rellisquen molt, obligant a caminar de forma tranquil·la i a poc a poc, als llocs mes exposats hi ha un cable de seguretat a la paret, un cable de vida.

De moment el camí és molt fàcil, l'amplada del camí dóna molta seguretat i els trams més exposats o difícils, s'han habilitat suficientment per poder passar sense tenir perill.

Mirem enrere i veiem com cada cop queda més lluny la vall de Núria, ara agafem orientació cap a Coma de Vaca i la vall del Freser.

Al llarg del camí trobarem que la canalització es fica per sota de la muntanya per túnels on nosaltres no podrem passar, haurem d'agafar camins per la muntanya per salvar el túnel i anar a agafar la canalització a l'altre costat del túnel

El primer túnel s'haurà de salvar per un camí que surt a la dreta cap a baix, nosaltres vam trobar una fita que ho indicava, després el camí s'ha d'anar buscant i consultant al GPS, ja que no està desgastat i més d'una ocasió s'han d'explorar les diferents alternatives fins a trobar el camí correcte.

Hi ha moments que el camí pot ser perillós, normalment trobarem un cable de vida

Per salvar els túnels, el recorregut tenen forts desnivells i a estones molt tècnics

De tant en tant es poden trobar algunes marques de pintura o fites de pedra que et donen una certa tranquil·litat, encara que hi han molt poques.

Ja es pot veure de nou la canalització...

Arribem a un pont d'uns 20 metres, metàl·lic amb la canonada al mig i un petit espai a l'esquerra per poder passar nosaltres. El terra és una reixa d'amples quadrats, impossible que el gos pugui passar, a part té una alçada important per sobre d'un fort barranc.

El pont amb la canonada acaba amb un segon túnel, que s'haurà de salvar en forta pujada per un torrent ajudats per un cable que a part de facilitar-nos la pujada, també ens servirà de guia per continuar amb el recorregut.

Un cop a dalt, s'haurà de baixar a la dreta i trobarem una escala metàl·lica d'uns 15 metres, que baixa en picat, moment d'agafar al gos a coll per poder baixar-la, tota una aventura!!!

Tornarem a pujar un altre torrent i després en forta baixada arribarem de nou a la canalització, on a la dreta ens quedarà la central de Daió de Dalt

Nosaltres continuarem cap a l'esquerra per la canalització, però no trigarem a trobar un altre túnel, agafarem el camí que baixa a la nostra dreta, seguirem per un corriol poc definit fins a tornar a pujar a la canal, la qual s'haurà de creuar i agafar el corriol que surt repte amunt, aquesta part molt ben indicada per fites de pedres i que ens deixarà a dalt del coll, amb unes vistes molt panoràmiques, de prats verds i on veurem gran part de la canal per on haurem de seguir.

Després d'una baixa sense problemes, arribem de nou a la canal

Aquesta part de la canalització es força fàcil i les vistes que tenim son excepcionals

Després d'una estona de seguir la còmoda canal, arribem al quart túnel, que haurem de salvar per un corriol ben marcat al principi que surt a la nostra esquerra i que enfila muntanya a dalt

Les vistes son excepcionals i poden veure gran part de la canal que estem seguint, però un cop a dalt el camí de baixada es perd força i es difícil de seguir, ara toca utilitzar molt el GPS

La GPS es orienta de baixada suau cap a la dreta, per baixar de nou a la canal

Poder arribem a un els trams de la canal mes espectaculars, on a estones haurem d'anar ajupits

Una mirada enrera et deixa bocabadat

Arribats a aquest punt, ara toca salvar l'últim túnel, per un camí inicialment ben marcat que surt a l'esquerra cap a dalt i que s'haurà d'estar molt atent, ja que un cop a dalt el camí de baixada surt per una canal molt estreta que queda força amagada a la dreta, la tendència natural serà seguir pujant. Nosaltres ens vam passar de llarg, sort que portàvem el GPS

Un cop recuperat de nou el canal, ara només queda arribar fins al final i gaudir de les espectaculars vistes

És com un balcó del Pirineu interminable!!

Al final arribem a un refugi i més endavant la canal acaba en una zona engorgada on hi ha una petita presa artificial

Nosaltres aprofitant el poc cabdal del riu, optem per travessar per aquí i anar a buscar el camí de baixada del refugi de Coma de Vaca a Queralbs.

Un cop ja al camí de baixada, mirem a dalt repetides vegades i observem la canalització per on acabem de passar

Realment es tracta d'un recorregut excepcional, però amb una manca de senyalitzacions importants

Com a conclusió voldria deixar clar que la ruta val la pena i molt, però ara per ara hi ha moments de força aventura, on recomano que si us aventureu aneu amb alguna persona que es conegui el recorregut o bé tingueu molt per ma seguir recorreguts utilitzant GPS

El recorregut quan es tracta de la canalització no requereix res en especial, únicament no tenir vertigen, anar tranquils i sempre concentrat per no ensopegar.

Però fora de la canalització la cosa canvia i si ja de per si l'aproximament requereix una bona forma física, les variant dels túnels son molt exigents i tècniques, remarcant de nou la falta de camí en molts moments.

Espero aquesta entrada us ajudi a planificar la excursió i en compte de desanimar-vos, us obligui anar preparats per les dificultats que pugueu trobar.

Donar les gràcies al blog posatlesbotes, on he tret molta informació i el track per poder fer aquesta aventura, us deixo l'enllaç on trobareu una gran explicació

http://posatlesbotes.blogspot.com/2014/11/cami-de-les-centrals-i-canal-del-freser.html

Salut i munyanyes!!!!!!!!