Puigmal

Hola a tot, doncs sí, he fet el Pic del Puigmal el dia 07-08-2009 sobre les 10:00 hores, després d'aproximament dues hores de pujada des de Fontalba.

Vaig arribar ahir a la tarda i vaig dormir a l'autocaravana del meu oncle a Fontalba, per cert les vistes des d'allà a dalt per la nit som fabuloses.

Un cop ens vam aixecar, després d'esmorzar, vam començar a pujar els 5 quilometres que ens separava del cim.

Poc a poc ja s'anava veient el cim, tot i que els núvols anaven passant i hi havia moments que no et deixaven veure amb claredat el pic i el camí que encara em quedava per fer.

Finalment i després d'alguna aturada per descansar, he coronat els 2913 metres d'alçada del mític pic de la Cerdanya.

Puigmal 2913 m.

Sant Aniol

El dia 12-10-2009 vaig anar a Sadernes, on vaig arribar fins al Salt del Brull, una caminada llarga però sense gaire desnivell.

Durant tot el camí vas al costat del riu, al principi molt sec però a mida que anava pujant es podia veure com l'aigua cada cop tenia més presència i fins i tot vas poder-me banyar durant una estona curta, ja que l'aigua semblava punxes!!!

Al final van ser aproximadament 6 hores de caminada, amb el dinar i el bany inclòs.
Si algú no s'ho coneix, val la pena anar, tot i que si el riu baixa ple d'aigua, hi hauran moment que us haureu de mollar els peus si voleu arribar fins a dalt.

Les gorges de Carança

Dimecres 26 d'agost vaig marxar cap a un poble de França anomenat Thuès entre Valls, on comença o acaba la Vall de Carança.

Tal i com arribem el meu oncle pot aparcar l'autocaravana a un aparcament destinat per aquest tipus de vehicle, pagem els 4 euros que val per passar un dia i ja per la tarda fem la primera excursió, direcció al refugi de Pa de la Dona, al qual no arribem ja que el camí agafa molt de desnivell i comença a fer-se de nit, toca retirada.

Després de dormir com un nen petit a l'autorcaravana, ens aixequem i fem l'esmorçar i aproximadament a les 09:00 hores comencem a endinsar-nos a les Gorgues de Carança, on inicialment passem per sota d'un pont del Tren Groc i on comença ja el camí del engorgat

Quan portem caminat una hora i mitja de molta pujada i molta baixada, arribem a la zona de les passarel·les les quals estan posades per poder salvar els engorgats mes forts i estrets, hi ha un cable de seguretat, tot i aixó s'ha d'anar amb molt de compte.

,

Mes tard el camí de tornada ho fem per l'altre costat de la vall, on hi ha un cami escarvat a la mateixa pedra i per on arribem molt a prop de l'aparcament des d'on hem sortit. Aquest camí agafa força alçada i a un costat tens un penyassegat important, el que t'obliga a no despistar-te i mirar molt bè on col·loques el peu.

Tot i que el cami no te dificultat, si no tens por a les alçades, val la pena fer el recorregut per la bellessa dels paratges que vas veient i per la sensació d'anar per un camí un tant atípic.
Tot i així extremeu les precaucions!!

La ruta de la lludriga

Dia 12 de setembre de 2009, avui he dormit en una casa rural situada en el poble de Barruera (Alta Ribagorçana), sobre les 09:00 hem agafat el cotxe fins al pla de la Molina, on he començat a caminar pel camí de la Ruta de Llúdriga, molt ben indicat per retols i que porta fins al Planell d'Aigüestortes.

Es un camí de molta bellesa sempre al costat d'un riu amb abundant aigua cristal·lina, fins i tot hi ha una espectacular cascada que t'obliga a aturar-se una estona a contemplar la seva magnitud.

Després continuem caminant seguint la ruta direcció al Planell d'Aigüestortes i on cada cop te mes presència l'aigua.

i em vaig trobant a diferents amics que em venen a saludar

Un cop arribem al Planell d'Aigüestortes, ens trobem una massificació de gent que ha pujat amb el servei de taxi i que estan per tot arreu, deslluïnt força l'atractiu del lloc on es trobem, però amb un punt favorable, ja que fa accessible a tothom la natura i fins i tot està habilitat per passarel·les de fusta per a minusvàlits, els qual també tenen dret a poder gaudir d'aquests indrets.

Nosaltres continuem el camí fins a arribar al Refugi de Llong i després fins a l'Estany de Llong, on fem una aturada per contemplar tot el paissatge que ens envolta.

Finalment ja es hora d'iniciar la tornada que farem per mateix camí pe qual hem pujat.

A mida que anem baixant els núvols prenent protagonisme i a mig camí comença a ploure, peró es decideix seguir baixant a peu i mollar-nos, tot i que havia possibilitat de baixar amb taxi i estalviar-nos la remollada.

Al dia següent, diumenge 13 de setembre i abans de marxar a casa, ruta obligada per la zona i visitem l'esglesia romanica de Taüll i la presa de Cavallers.

Roma

El meu primer vol, com no, en una companyia de low cost i que per un preu raonable em va portar fins a Ciampino, Roma, per tal de visitar unes de les ciutats amb més historia d'Europa i que guarda i conservar uns dels patrimonis històrics mes espectaculars, us deixo cinc cèntims... el Colosseum,

la fonana di Trevi

un passeig en barca pel riu Tíber,

jugant en unes de les fonts al costat del Palatino,

el Pantheon, amb un forat al sostre, impressionant,

De Roma es poden explicar infinitats de coses, però crec que es millor visitar-la i viure-la personalment com a mínim una vegada a la vida. També vaig visitar el Vaticano, tot i que no vaig entrar a l'interior de la Basilica de Sant Pedro per la cua que hi havia per accedir, mes d'una hora, així que vaig optar en deixar-ho per la pròxima vegada que vagi. Durant l'últim dia vam anar fins a la ciutat de Tivoli, on vam visitar la Villa d'Este, impressionant mansió amb un jardí ple de fons jugant amb l'aigua.

Ara us deixo una fotografia de la capilla de Santa Cecilia, una petita esglèsia que per la seva tranquil·litat em va deixar un bon record

El mon de la bici

En aquest video surto amb la primera bici que he tingut, una bici sense pedals que he fet servir des de ben petit, però com tot, al final m'ha quedat petita, una llàstima ja que em ficava per tot arreu com un senglar.