dimarts, 9 d’octubre del 2012

Gorges de Carançà 2012


Hola a tots!!!
Que passa quan barreges un espectacular camí excavat a la roca, amb el pas de ponts i passarel·les per poder remuntar un magnific riu cabalós, més la màgia de caminar per profunds i humits boscos que s'enfiles fins als 1800 metres d'alçada, doncs només pot passar una cosa..., que et trobes gaudint de les Gorges de Carançà.

A tots qui seguiu les meves aventures, ja coneixereu les Gorges de Carança de la entrada que vaig fer al 2010 , però aquella vegada únicament vaig recórrer fins a la última passarel·la.
Aquest cop he fet una mica més i he arribat fins al Refugi Ras de Carançà, a 1830 metres d'alçada, situat en el GR-10, vigilat des de finals de maig fins a mitjans de setembre i la resta de l'any obert únicament la part lliure, conservat en bon estat i amb unes 30 places amb lliteres per dormir.


Com veureu la ruta la inicio des de l'aparcament de pagament (2 euros dia i vehicle) que hi ha al començament de l'engorgat, al poble de Thues- Entre-Valls (carretera N116 entre Puigcerdà i Perpignan) , allà us podran donar algun tríptic informatiu amb la ruta a seguir.






A les 09:00 hores començo a caminar, a pocs minuts trobo la primera cruïlla, on a la esquerra senyalitzat com PASSAREL·LES i a la dreta s'ha de creuar un pont i està senyalitzat com CORNICHE. Jo opto per aquesta última, ja que el pas de passarel·les es un camí-corriol tècnic, amb mes desnivell de pujada i no tant espectacular, que evita les cornises per arribar directament al començament de les zones de passarel·les, donant la opció d'anar inicialment per aquest camí i de tornada per les cornises.
Un cop es creua el pont s'ha de fer una força pujada d'uns 10 minuts per arribar a una altre cruïlla que s'ha d'agafar cap a l'esquerra i que ja et situa en el camí sense pèrdua que remunta l'engorgat i et portarà primer al camí de les cornises, després a passar la zona de les passarel·les i mes tard podràs arribar al refugi Ras de Carança, objectiu que vas aconseguir en unes 4 hores 30 minuts aproximadament.

Camí de les cornises


Com es pot apreciar hi ha un cable durant tot el tram de les cornises on et pots agafar i fins i tot assegurar, donant un plus de seguretat en les zones més exposades al penya-segat.

Anar a la tardor té premi segur, la gama de colors i tonalitats diferents que et regalen els boscos son excepcionals.



I ja arribo a la zona de les passarel·les.



Com veureu l'aigua es la protagonista durant tot el recorregut, val la pena fer petites aturades i observar els gorgs i salts d'aigua, on la seva força ho envolta tot d'un fort soroll de fons amplificat per les altes parets dels engorgats.


De tant en tant el camí entra de ple al mig d'un humit bosc d'extrema bellesa, 

i d'aquesta forma, el riu i el bosc es van tornant davant de les nostres passes...


Per arribar ja a l'última passarel·la abans d'encarar el camí de pujada al refugi


una aturada per menjar alguna cosa i recobrar forces, moment per gaudir de l'entorn amb mes deteniment...

Finalment després de 11 km i de 4 hores i mitja caminant, aconsegueixo l'objectiu d'arribar al  Refugi de Ras de Carança, magnífic!! situat a 1830 metres, on únicament queden les plantes i arbres mes durs, mes forts,  i la neu comença a seleccionar la vegetació amb la que vol conviure els mesos més freds.

i on tenen una forma molt original de decoració.

Petits regals del recorregut, alguns d'ells per trencar amb la gamma de colors verds i marrons i d'altres per recordar-te que no estem caminant sols, encara que ho sembli.



Ara ja toca la baixada, la faré pel mateix camí de pujada, però abans un missatge a la Mami que la feina no l'ha deixat venir a aquesta aventura.

Poder estic davant d'uns recorreguts mes espectaculars que he fet fins al moment, ja que es una barreja de passos aeris, ponts penjants, passarel·les, la meravella d'un riu amb força i ple de vida que alimenta a un bosc d'extrema bellesa, i com a cirereta del pastís la grandesa dels cims i prats de les cotes altes del Pirineu.
Sense cap mena de dubtes és una excursió que no us deixarà indiferents, però com sempre s'ha d'anar amb molta cura i més si sou petits com jo, on no es poden trencar les regles de joc per no tenir un ensurt que es pot pagar molt car, la tranquil·litat i serenor seran els vostres millors aliats. El camí no es difícil i no representa en cap moment una complicació tècnica, tot i que no es recomanable per aprensius de l'alçada o passos elevats. Pel que ho desitgi sempre hi ha un cable de seguretat que es pot utilitzar com a passamà o per assegurar-te amb un arnés i vaga de seguretat.

Tot i que les imatges son forces dolentes, us deixo un vídeo del recorregut de baixada, les imatges poden impressionar mes del compte i si es així us aconsello que compareu les imatges amb les fotografies anteriors, així veureu que no es per tant, ja ja ja.



Una abraçada i fins un altre aventura.