Divendres 17 de maig de 2013, avui toca sortir volant cap a Lisboa!!!
 |
| Elevador da Bica |
Som les 06:40 hores i ja estic embarcat a un avio de TAP Portugal, a l'aeroport de BCN, però després d'estar uns 40 minuts esperant, ens fan desembarcar per una averia mecànica a l'ascensor de la bodega de l'avió i la mateixa companyia dona un val per fer una pasta i beguda per esmorzar a alguna cafeteria de l'aeroport, ens convoquen a les 09 hores a la porta s'embarque.
A les 09:30 hores finalment embarquem i cap a les 11 hores hora portuguesa, trepitjo l'aeroport de Lisboa, un cop allà agafo el metro i cap a l'hotel a deixar les bosses.
Tal i com ja estava informat d'alguna guia turística, les parades i estacions de metro son excepcionals, molts netes i guarnides per diferents enrajolats i decoracions, la veritat es que quedes força sorprès del bon gust a l'hora de decorar-les.
Jo per moure'm per Lisboa he escollit el metro com a mitja de transport habitual.
Un cop deixades les bosses a l'hotel, agafo el metro fins a la parada de Rossio, on la intenció es pujar fins al Castell de San Jorge, el qual es troba en una situació elevada i privilegiada per veure tota la ciutat a vista d'ocell.
De camí m'endinso en tot un seguit de carrers estrets i desendreçats, no trigo gaire em donar-me compte que és una ciutat plena de pujades i baixades, on les escales seran freqüents i on veig que tot el que trepitjaran els meus peus serà el conegut com a calçada portuguesa o empedregat portuguès.
Aquest tipus d'empedrar vesteix els carrers, places i els espais públics, donant-los un caire elegant i decoratiu i amb diferents formes, dibuixos, sanefes i imatges que doten d'un encant peculiar i antic a Lisboa i que contrasta amb un controvertit i agressiu "art urbà" en forma de graffitis, dels quals la gran majoria es podria qualificar com a bretolada i una altra part son realment obres d'art.
 |
Aquest graffitis o art urbà es podria dir que s'ha anat de les mans socialment i sembla incontrolable, crec que en els tres dies de viatge, no vaig veure una pared, bustia, porta, etc que no estigués signada amb la típica horrible signatura il·legible, però pel contrari et pots trobar magnífics dibuixos que expliquen alguna historia, anècdota o reivindicació.
Finalment arribo al Castell de San Jorge (de pagament 7.5 euros), originalment una defensa romana, posteriorment reedificada pels visigots i mes tard pels àrabs. Ja en 1755 un terratrèmol va enderrocar gran part i va ser aproximadament al 1938 va ser restaurat donant-li l'aspecte actual. En 1910 va ser declarat monument històric.
 |
| Castelo de Sao Jorge |
Durant la visita pots caminar per moltes de les parts del castell, veient de prop totes les estructures defensives amb les que dotaven a les seves parets i torres.
 |
| Mirador de Santa Luzia |
Es un bon lloc per agafar-te uns minuts i observar l'entorn, on de ben segur vindrà algú a intentar vendre-te algun braçalet o penjol, gent simpàtica amb el turista per necessitat i com es pot veure a la fotografia, amb un futur incert,
 |
| Futuro?? |
Ja per la tarda cauen algunes gotes i fan que la ciutat agafi un color grisos i amb reflexes i brillantors que li donen un atractiu diferent.
 |
| Sé de Lisboa (Catedral) |
I les llums comencen a il·luminar la ciutat, bon moment per buscar un bon lloc per sopar i retornar a l'hotel.
Dissabte 18, començo el dia anant a visitar el parc de Eduardo VII i m'apropo fins al hivernacle anomenat "Estufa Fria"(de pagament), sense gaire a destacar, posteriorment començo a baixar direcció al barri de Chiado, caminant per Avd. Liberdade al mateix temps que puc observar el Bairro Alto, on abans d'arribar a la Praça dos Restauradores, veig a la meva esquerra el "Elevador da Gloria" (de pagament) a la "calçada da Gloria" i on es pot pujar fins al mirador i els "Jardim da San Pedro da Alcantara" .
 |
| Elevador da Gloria
Seguint la filosofia de caminar, decideixo pujar caminant i no pujar a l'elevador, s'ha convertit en un atractiu turístic i el preu em sembla desorbitat per escassos 150 metres de trajecte, a banda, crec que l'atractiu de la "calçada da Gloria" mereix fer-ho caminant, on es pot apreciar que es tracta d'un carrer amb molt d'encant i on val la pena detenir-te a observar l'entorn i els esmentats graffitis i art urbà
|
Aquest graffitis en molts llocs ja disposen de panels i zones destinades a aquest propòsit, i si et deixes seduir per aquestes pintures, veuràs que en molts casos son dibuixos excepcionals, originals i divertits.
Un cop a dalt del carrer trobo el "Jardim de San Pedro de Alcantara", un jardí i mirador des d'on es pot observar la ciutat des d'un altre angle i on es respira força tranquil·litat, hi ha algun músic toca a canvi d'alguna propina i es pot apreciar pintors que venen pintures de Lisboa i els seus llocs emblemàtics.
 |
| Jardim de San Pedro de Alcantara |
Ja per la tarda decideixo visitar el barri de Baixa i un lloc que no pot faltar es Largo de São Domingos i la Església de Santo Domingo.
El Largo de São Domingos és un monument en record a la massacre de Lisboa, també coneguda com massacre de Pascua de 1506, es un lloc tradicional i punt de trobada dels estrangers, en la seva majoria africans i una plaça on la frase "Lisboa, una ciutat de tolerància" està escrita en trenta-quare idiomes.
 |
| Largo de São Domingos |
A la mateixa plaça del Rossio es troba la Església de Santo Domingo, una església construïda a partir de l'any 1241 i la qual es troba tal i com va quedar després del terratrèmol de 1755 i després que un terrible incendi ocorregut al 1950 acabés pel calcinar el que havia quedat.
La església es manté tal i com va quedar, amb les parets grises i les columnes i parets quebrades i semi-destruïdes i alguna imatge i estàtues trencades, la veritat es que es un lloc impactant que no podeu deixar de veure.
 |
| Església de Santo Domingo |
Ja de camí a buscar l'elevador de Bica, em trobo aquest edifici, un antic cinema en runes i abandonat, on la seva arquitectura em deixa entreveure que va ser un edifici important per la ciutat i que ara compta les seves hores a la expectativa de que passara amb ell.
 |
| Cinema Odeon |
 |
| Elevador de Bica |
En aquest carrer es pot veure un resum del que és Lisboa, es pot apreciar l'encant d'un monument carismàtic i tipic de la ciutat, amb el famós empedregat portuguès i aquesta forma tant especial de decorar les parets.
Continuo caminant i ara arribo al que podria dir la zona mes comercial, on es troben les botigues mes conegudes i que no fallen mai allà on vagis. De sobte et trobes l'elevador de Santa Justa (de pagament), un curiós ascensor amb una fantàstica estructura metàl·lica que et farà accedir a la Rua do Carmo, on podreu trobar el Museo Arqueológico do Carmo, el Quartel da Guarda Nacional Republicana i a prop la Igreja de Dao Roque.
 |
| Elevador de Santa Justa |
Arribo a les portes del Museo arqueològic do Carmo (de pagament 7 euros), enclavat en una antiga esglèsia del segle XIV i on el sostre i moltes altres coses van caure enderrocats durant el terratrèmol del 1755.
 |
| http://www.museuarqueologicodocarmo.pt/ |
Sembla mentira com el terratrèmol de 1755 va marca profundament l'aspecte actual de Lisboa, on allà on vagis sempre es pot observar les seves seqüeles i on s'ha sabut treure profit per donar un toc diferencial turísticament a la ciutat.
Un cop a dintre de la antiga església reconvertida en museu, quedes bocabadat, la sensació es estranya i tot un regal pels amants de l'arqueologia, totalment recomanable.
I ara toca visita a l'Oceanari de Lisboa (14 euros adults), toca desconnectar de calçades empedrades, monuments i graffitis, per submergir-me en tot un mon de colors, tranquil·litat, silenci i observar les diferents especies marines d'aquesta immensa peixera.
 |
| Oceanário de Lisboa |
L'últim dia agafem l'autobús a la plaça de Figueira, que em porta fins al barri de Belém, durant el trajecte observo un important grau de pobresa, sense-sostres dormint en portals d'esglésies i espais públics, carrers on la brutícia ja forma part de la vida quotidiana i on quan t'allunyes de la zona turística veus com els recursos municipals i instal·lacions son precaris, on les signatures-graffitis poblen totes les parets i degraden molt la imatge de la ciutat.
Ja al barri de Belém visita al Ponte 25 de Abril
 |
| Ponte 25 de Abril |
Seguidament arribo al monument als descobridors, on per 3 euros pots pujar en ascensor sis pisos fins a arribar a una terrassa que és magnífic mirador i pots apreciar les vistes al Tajo i el barri de Belém
 |
| Padro dos descobrimentos |
I com a visita obligada a la torre de Belém (de pagament), construïda a partir de 1514 i amb una finalitat d'estratègia militar defensiva per lluitar contra les amenaces que provenien per la entrada del riu Tajo a la ciutat.
 |
| Torre de Belém |
Però sense cap mena de dubte, el que mes impressiona a la visita al barri de Belém, es l'impressionant monasterio de los Jerónimos, una de les visites mes importants de Lisboa, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1983.
 |
| Esglèsia del Monasterio de los Jerónimos |
L'esglèsia del Monasterio de los Jerónimos compte d'una sola nau amb sis columnes centrals, un cop dintre es difícil qualificar-la, et quedes sense paraules, simplement es majestuosa.
Quan un va a Lisboa pensa que no es tractarà del viatge de la seva vida, la poca i difícil informació que pots trobar per internet no està a l'alçada de la ciutat i un cop allà es difícil trobar aquesta informació en comparació amb d'altres ciutats europees.
La veritat es que caminant els seus carrers es una ciutat digna de visitar i que a mida que la vas descubrint, et va enganxant i vols saber cada cop més, van sortint nous monuments, nous carrers i on també te una part gastronòmica important.
La meva recomanació es que no deixeu de banda a aquesta ciutat, molt marcada pel terratrèmol del 1755, amb molt d'encant i que us sorprendrà gratament, això si, haureu d'aprendre a conviure amb unes façanes totalment pintades amb les signatures incomodes i de mal gust dels brètols i amb els graffitis fets per artistes anònims urbans que donen un punt interessant a la personalitat de la ciutat.
