El meu equip es deia "Els maniàtics de les bicis" i participava amb el meu gran amic Ian (sí sí, no m'he equivocat, es diu igual que jo, a que mola!!), tot i que la duresa del circuit no era extrema, el fet de ser un equip de 2 integrants ha fet que fos bastant exigent, donat que gairebé no et donava temps de recuperar energia i descansar prou, quan ja veies a la teva parella arribar a la zona del relleu, però tot i que el cansament ha estat el doble que el d'un equip de 4, també ens ho hem passat el doble de bé.
Quan ja tornàvem, al cotxe, cansats, teníem aquell somriure estrany que se't queda al estar orgullós d'haver fet un gran esforç a canvi d'obtenir molts bones sensacions fent l'esport que t'agrada, impacients per veure quan serà la propera.
