Santa Fe del Montseny, Montseny

Dia 18 d'abril de 2010, avui ha estat impressionant!!!! He tingut el privilegi de conèixer uns dels racons mes meravellosos de Catalunya, quan la gent diu que no cal marxar molt lluny per veure coses interessants, no els hi falta raó!
Santa Fe del Montseny, al peu del Turo de l'Home, al Montseny es clar, hi ha un dels racons mes impactants que puguis veure i que es una reserva de la biosfera.

Es tracta de boscos mediterranis, amb alzinars, suredes i pinedes a les zones baixes, alzinar i rouredes a les zones intermitges i fagedes i avets a les zones mes altes, amb tot el que pot comportar aquesta riquesa de vegetació en fauna i flora, bé, en resum, un tresor en mig de poblacions importants, que la fan fàcil de visitar i fan fàcil poder gaudir de tot el ventall de joies que hi han al seu interior amagades.

Que com ha anat el dia? Perfecte!

Per començar deixem el cotxe a l'aparcament de l'Oficina Informació (a Santa Fe del Montseny) i un cop estem documentats, escollim fer unes de les rutes marcades, seguidament comencem el trajecte seguint les marques de colors per un camí que surt des de la mateixa Oficina.

Els recorreguts estan marcats i el camí no te pèrdua, això si, sense sortir-te i tenint cura de no deixar cap deixalla pel camí, es tracta d'un lloc molts visitat i si entre tots no posem seny, això no durarà tres telenotícies!!!

Durant tot el matí, pluja, pluja i més pluja, he quedat xop, però he pogut veure com amb el bosc mullat,   s'accentuaven els colors i el fet que estigués ennuvolat ha fet que la llum fos tènue i sense ombres dures, deixant unes tonalitats de marrons, verds i grisos espectaculars, crec que ha valgut la pena quedar com una sopa!!

Ja al migdia arribo al punt de partida i vaig a dinar a un restaurant a pocs metres de l'Oficina d'Informació, un lloc perfecte per agafar forces i temperatura corporal, que sembla que l'havia perdut pel camí amb tanta pluja!!
No se si condicionat per la gana que tenia o perquè realment el menjar era bo, que vaig dinar com un Rei!
Quan vaig sortir del restaurant i el sol va sortir, un altre regal de Deu, amb el bosc mullat de la pluja i la llum del sol, tot eren reflexes, les basses d'aigua del camí enlluernaven i la olor del fang i les fulles caigudes xopes, feien que els sentits despertessin d'una llarga letargia.
Que millor moment per fer una migdiada!!!!

i una mica de meditació...

que et carreguen al màxim les piles!!

 fins i tot vaig trobar una parelleta de nuvis passant una bona estona,

Bé, ja us heu fet una idea aproximada del magnífic dia que vaig passar, ara us deixo unes fotografies perquè veieu del que estic parlant i del perquè es un lloc que no podeu deixar de visitar, jo espero aquí tombat en el Pantà de Santa Fé a que feu un cop d'ull a les fotografies, moltes d'elles realitzades pels meus grans amics Vicente i Silvina, des d'aquí una abraçada molt gran!!

Doncs crec que ja està tot dit, us he donat una petita volta per part Natural del Montseny, per la zona de Santa Fe, però el Montseny té altres indrets molt interessants, Aiguafreda, el Tagamanent, Collformic, el Matagalls, Sant Marçal, les Agudes, Turo de l'Home, entre altres.

Des d'aquí us animo a que fer la Travessa del Montseny, organitzada per la Secció de Muntanya de Taula de Joves Comtal, es tracta d'una marxa de resistència d'uns 46 quilòmetres amb un recorregut des d'Aiguafreda a Gualba, travessant tot el Montseny, si esteu en bona forma i us agrada caminar, no podeu faltar a alguna de les seves edicions, us deixo un enllaç

http://www.travessa.org/


Fins aquí una altra aventura aconseguida!!!

El tren groc, la Cerdanya

Avui us explicaré un petit passeig per la Cerdanya que vas fer al març del 2010, un passeig que em va portar des de Prades (França) fins a Puigcerdà i tornada, avui us explicaré un viatge tranquil com la vall que vaig visitar, un viatge amb El Tren Groc;

Per començar us diré que pel Tren Groc sembla que no hagin passat els anys, ja que trenca totalment amb el concepte que avui en dia tenim del tren, on es la velocitat la protagonista per poder arribar a la destinació el mes aviat possible sense tenir en compte els llocs per on passa, El Tren Groc es tot el contrari, ja que encara té la màgia d'un viatge en "ferrocarril" i ens deixa gaudir del paissatge.

Amb una velocitat calmada, el ronroneig i el moviment tremolós dels vagons, ens portarà a recórrer una vall preciosa i humida, acompanyats gran part del trajecte per un riu.

A la zona de la Cerdanya el paissatge canvia i dona pas als cims alts dels pirineus orientals.

Durant el trajecte vaig tenir la sort que es va creuar per davant del tren una família d'isards, fet que va provocar una frenada espectacular del tren, però em va deixar veure com marxaven entre els arbres de la muntanya en pocs instants, llàstima que no vaig poder fer cap fotografia.

El seu traçat enllaça Vilafranca de Conflent amb La Tor de Querol, tot i que jo vaig baixar a Bourg Madame per anar fins a Puigcerdà caminant, un cop vaig dinar, vaig tornar a agafar el tren Groc aquesta vegada de tornada a Vilafranca de Conflent.

Es aconsellable informar-se dels horaris abans de fer el viatge, ja que durant els horaris d'hivern únicament hi han un parell de trens en cada sentit, ja en temporada d'estiu la oferta d'horaris és mes amplia.

També s'ha de tenir en compte L'època de l'any que es vol visitar, ja que el paisatge pot canvia molt, jo vaig optar per anar quan encara quedava neu i el riu baixava ple d'aigua, però també podria ser interessant fer-ho durant l'estiu, ja que acondicionen uns vagons sense sostre i a l'aire lliure, que et permeten respirar l'aire de la vall, sentir els sorolls del bosc i poder veure el paisatge sense tenir un vidre al davant.

Us deixo algun enllaç per si voleu planificar el viatge,

http://www.trenscat.com/catnord/trengroc_ct.html

http://www.ter-sncf.com/Regions/Languedoc_Roussillon/fr/Default.aspx

Avui m'acompanya la Tanit

 Avui dia 05 de febrer de 2011 he sortit en btt i he comptat amb una convidada de luxe, la meva amiga i companya d'escola Tanit

Durant el recorregut hem trobat un mas amb "burritos", després un molí d'aigua ...

i mes tard un forn on antigament posaven la ceràmica a coure, on un cop restaurat es pot veure perfectament la graella i les part mes interessant....

Per ella era la primera vegada que feia amb la bicicleta de muntanya camins amb pujades que et deixen les cames cremant i baixades que requereixen frenar amb força o te l'ha fots!! i la veritat es que s'han ensortit molt bé, segurament repetirem.
Al principi l'ha costat una mica frenar, tenim les mans petites i ens obliga a fer postures estranyes amb les mans per poder accionar la maneta del fre, però mica en mica ha anat agafant-li el truquillo i al final havia que dir-li que no agafes tanta velocitat.
Per mi ha estat un plaer poder compartir una de les meves aficions amb una amiga tant especial, espero tornar a repetir i poder ensenyar-li altres camins!! Fins aviat!!

Trail running Castell

Avui dia 4 de desembre 2010, es el meu primer dia de Trail Running, una pràctica nova que no ha deixat de sorprendre-me, la ruta ha estat per camins i corriols de prop de Platja Castell i camins de ronda, amb un dia brillant, però amb l'aire glaçat.

Com experiència ha esta molt bona però de moment prefereixo la btt, on les baixades cada cop m'agraden mes.

Els prop de sis quilòmetres que he fet no han estat durs, el terreny no tenia gaire desnivell i les pujades eres suaus, tot i que el millor de tot, han estat les zones tècniques amb pedres, branques i arrels que m'han obligat a saltar com una cabra i es clar, aquí m'he trobat com a peix a l'aigua.

Al mig de la ruta, una aturada a Platja Castell, una platja que a l'estiu es un paradís i a l'hivern, desèrtica i amb un dia solejat, es uns dels racons mes impressionants de la Costa Brava, indescriptible!!!

Concretant, ha estat un dia divertit i on he descobert una bona opció per alternar amb la bicicleta de muntanya, segurament sortiré mes dies, haurem de pensar em comprar-me unes bones sabates, je je.

Venecia, Italia

Som les 09:30 hores d'un dimecres 20 d'octubre de 2010 i aquesta tarda agafo l'avió cap a Venècia, totes les consultes que he fet informen que farà bon temps i temperatures de 14 a 4 graus, el que vol dir que millor que em porti una bona jaqueta.

A les 18:20 hores he d'embarcar a l'aeroport de Girona, un altre cop amb Ryanair.

Ja us us informaré com ha anat tot.

Doncs després de sortir "escopetejat" del col·legi cap a l'aeroport de Girona, agafo l'avió i arribo ja de nit a l'Aeroport de Treviso, on seguidament agafo a la mateixa porta de l'aeroport un autocar (9 euros anar i tornar) que em portarà fins a la Plaça de Roma de Venècia, punt on continuaré a peu fins a l'habitació d'un hostal que tinc reservat.

La primera impressió amb la ciutat dels canals es que estic en un immens laberint on únicament puc orientar-me per les indicacions dels rètols i pintades que hi han a les cantonades dels edificis i que t'indiquen la direcció a seguir, la ciutat està dividida en diverses illes comunicades per diferents ponts, com poden ser els ponts de Rialto o el pont de la Academia, naturalment hi han molts mes però aquests dos serveixen com a punt de referencia principal per mou-te per Venècia, a banda de les indicacions a la plaça de Sant Marco, la plaça de Roma o la estació de trens, Via ferrea".

Un cop veig que es la millor manera de no perdre'm, segueixo cap al pont de Rialto, on les indicacions m'obliguen a passar per places, carrerons estrets, ponts petits per passar a l'altra banda dels canals, els negocis ja han tancat i hi ha poca llum, el silenci es pràcticament absolut i de tant en tant sento el caminar llunya dels tacons d'alguna dona apressurada, em donen ganes de treure la càmera de fotos, pero opto per arribar fins a l'hostal i poder deixar totes les bosses.

A mida que m'apropo al pont de Rialto, comença a haver mes gent, pràcticament turistes, famílies de turistes de totes les nacionalitat i ja començo a veure la llums dels aparadors, pizzeries, botigues de records, la ciutat comença a tenir vida nocturna al 100 % turística i finalment arribo a creuar el pont esmentat.....

A partir d'aquí la ciutat es totalment diferent, no puc caminar ràpidament amb les bosses, la gent s'atura a fer fotos i formen taps "turistics", ja no cal seguir les indicacions, únicament has de seguir els carrers on hi siguin els aparadors de les millor marques de roba, sabates, rellotges, joies, pells, amb preus reservats al 10% de la població, l'altre 60 % per cent passem de llarg i un 30 % s'atura, mira el preu de l'etiqueta, es posa les mans al cap i continua caminant.

Finalment arribo a l'Hostal, cap a les 22:00 hores aproximadament, menjo un petit entrepà, endreço les bosses i agafo la càmera de fotos i surto cap a la plaça de Sant Marco i a veure la impactant Venècia nocturna.

Sense donar-me compte toquen les campanes les 00:00 hores, ja no hi ha pràcticament ningú pels carrers i els músics de la terrassa d'un important restaurant han deixat de tocar el piano i violins i ja no se sent la música, comencen a recollir.

Un cop han finalitzat les campanades, sento com ara som les campanes d'una altre edifici, no aconsegueixo saber quin, les que sonen d'una forma mes greu i amb mes força que les primeres, con si volgués imposar-se o es tractes d'una competició. La plaça de Sant Marcos aparentment descansa com si salpiqués que demà dijous tornaria a ser un dia dur, d'interminables visites de turistes intentant aprofitar al màxims la seva estada, fent cua per les estretes passarel·les per salvar el palm d'aigua que emplena la plaça quan puja la marea.

Ja el dijous, començo la visita per la Plaça i la basílica de Sant Marcos on agafo les primeres imatges amb la meva càmera,

Posteriorment a la visita de la cúpula i part superior de la basílica, continuo la visita pels carrers de Venècia, camino per carrers cèntrics i molt turístics, els gondolers pregunten si vols anar en góndola, però no es fan excessivament pesats, els aparadors estan encarats als records i menjar ràpid i de tant en tant algun està dedicat a exposat la creativitat artística en forma de galeria de figures de vidre, làmpades, quadres o altres objectes de decoració, realment interessants. Les terrasses dels restaurant es troben a peu de canals, i quan acabes de baixar les escales d'un pont no trigués gaire en tornar a pujar les escales del pont del següent canal, realment una ciutat difícil per minusvàlids, transportistes i bicicleteros, entre altres.

Ja al migdia les meves passes m'han portat fins a la part mes tranquil·la de Venècia, la part oblidada pel turisme de massa i on es pot veure les imatges mes maques de la ciutat acompanyat d'un silenci estrany pels que estem acostumats al soroll de fons dels motors dels vehicles, clàxons, frenades i accelerades dels ciclomotors i on en un principi tens la sensació que falta alguna cosa en aquell context, com si algú misteriosament hagués baixat el volum de fons d'una típica ciutat.

Es impressionant la falta de vergonya d'alguns veïns/es de penjar obertament la seva roba interior als quatre vents!!!

Ja per la tarda, després d'haver dinat i haver pagat "el servicio", el qual en molts restaurants no t'informen previament si està o no inclós en el preu que anuncien i que és al voltant d'un 12 % mes del preu final de la consumisió, es a dir, la clavada de la teva vida!! vaig decidir tornar a la part centrica i acabar de veure mes canals, carrers i esglesies, jo us recomano que no deixeu de veure Santa Maria Gloriosa Rocco del Frari i Santa Maria de la Saute

Doncs bé, una altra aventura que vull compartir amb vosaltres i on únicament us diré que es una ciutat fascinant, meravellosa i que no us deixarà indiferents, que cal visitar, tot i que sigui en un parell de dies com he fet jo.

Fins una altre!!