El mon de la bici 2

13 d'octubre de 2010, després d'uns dies de pluja i llevantada, sorto amb la btt a veure com estan els camins, però mes que camins semblen petites rieres d'aigua, la veritat es que ha estat una de les sortides en bici mes divertides que he fet!!! Us deixo dos videos i alguna foto.

Carlit - Bouillouses

31 de Juliol de 2010, he aconseguit pujar al Pic del Carlit, us explico;

Després de passar la nit en una autocaravana al aparcament des d'on surten els autocars que et porten fins a la pressa de les Bouillouses, m'aixeco aproximadament a les 07:30 i sobre les 08:30 ja agafo l'autocar, nens 2 euros i adults 5 euros anar i tornar, que et deixa just al costat del "Refuge del Bouillouses" a una alçada de 2005 metres d'altitud, en el qual us pot servir com a alberge, també teniu la possibilitat d'anar a dormir a l'Hotel les Bones Hores, no deixeu de demanar informació,

http://www.feec.org/Informacio%20Gral/Refugis/refugi.php?idRef=25226

http://www.boneshores.com/v2/index.html

Un cop fet un colacao calentet, començo la caminada aproximadament a les 09:15h, demano informació a la oficina d'informació i em trobo que no parlen català, una decepció al trobar-me a la Catalunya francesa, al refugi de les bouillouses l'home que m'ha servit el colacao després de no esforçar-se gaire m'ha parlat en un català força correcte amb accent francès i sembla que a l'oficina d'informació no ho tenen gaire per la mà, total agafo un mapa i surto amb molt de compte, ja que una vaca 20 vegades mes gran que jo m'ha barrat la sortida de l'oficina i em mira amb cara de tenir "mala-llet".

Ja a les 09:30 hores veig el primer retol informatiu, "Carlit 3h.15m", i tothom es fa la mateixa pregunta: quan trigaré jo?

El camí està força ben marcat, inicialment s'ha de seguir unes ratlles grogues que indicarien la volta circular als llacs de la zona i de tant en tant algun retol informació indica que vaig en direcció el Pic Carlit, durant el trajecte passo per diversos llacs i quan arribo al llac Sobira,

observo que el camí ja dona mitja volta , moment en que des d'aquesta posició ja puc observar el camí que porta fins al Pic del Carlit que hauré de seguir en gran part per fites de pedres i punts de pintura vermella. Des d'aquest punt tinc visió directa amb el cim i el camí, el qual en època d'estiu es molt visible per la quantitat d'excursionistes que la transita.

La pujada comença a fer-se dura pel quilòmetres i desnivell que ja porto a sobre i perquè des d'ara el camí no dona treva i comença a salva l'última part del trajecte sempre en forta pujada, que es realitza per un camí pedregós, sense vegetació, la temperatura ha baixat força marcat pel fred vent, tot i fer un sol radiant, ja necessito posar-me alguna peça de roba més i imprescindible el para-vent i la crema solar.

La dura pujada fa que hagi d'aturar-me de tant en tant, moment que aprofito per llençar-li una bola de neu al fotògraf, en el que es l'últim "ibón" abans d'arribar al cim, podríem estar prop dels 2700 metres d'alçada, on hi ha un racó de neu que es resisteix a fondre-se.

Finalment i cap a les 13:15 hores ja puc dir la frase "HE FET EL CIM", abans he hagut de passar per una part un tant difícil, una zona de grimpada on es necessari utilitzar a part dels peus i les mans, molt de seny i tranquil·litat, jo he anat vigilat per un adult i encordat en els passos mes complicats, per arribar al últims metres de pujada que et deixen just al mig del "Pic Petit" i el Pic del Carlit, tots dos de similars alçades, jo decideixo seguir per l'esquerra i coronar el Carlit amb els 2923metres d'alçada i estar a dalt del pic mes alt de la Cerdanya.

Un cop a dalt em trobo una vista fantàstica i inmillorable, on puc contemplar tots els llacs que he anat deixant enrera, començant des de la presa de les Bouillouses fins al petit "ibon" i per l'altre vessant del pic es pot contemplar, entre altres, l'estany de Lanòs.

A banda es pot gaudir de la companyia de les serradades i massissos mes important dels Pirineus, com poden ser la serralada del Cadí, el Massis del Canigó, Puigmal, Puigpedrós, Coma Pedrosa, Pica d'Estats, etc.

Abans de començar la baixada i aprofitant el privilegi que al cim hi ha una part on no bufa l'aire i s'està fantàstic, em menjo l'entrepà contemplant les impresionants vistes que m'ofereix el sostre de la Cerdanya.

Ara ja toca la baixada, la qual faig desfent el camí de pujada fins a enllaçar un altre cop amb l'itinerari que dona la volta als llacs, senyalitzat amb les marques grogues, en aquest punt agafo el camí que no he fet a la pujada i d'aquesta manera poder veure la resta de llacs que em falten.

Aquest recorregut passa mes a prop dels llacs i té molt mes atractiu que el camí de pujada.

Durant la baixada sempre tinc a l'esquena el Carlit, us deixo una foto on us indico exactament on m'he menjat l'entrepà fa prop d'una hora i mitja.

Tot el recorregut es espectacular, naturalment jo he tingut la gran sort de que el dia m'ha acompanyat en tot moment, essent un dia perfecte per poder fer cim i poder realitzar el recorregut dels llacs, sobretot no us oblideu portar roba adequada, beure i menjar per tota la excursió i un bon parell de sabates i mitjons.

Els paisatges son la bomba, el camí esta força ben indicat i a la part baixa de la muntanya tota la estona estareu en companyia de vaques i cavalls i si teniu molta sort, trobareu voltors, àguiles, marmotes i isards a la part alta de la muntanya.

Tot plegat fa que en donin ganes de saltar com una cabra!!

No he pogut posar totes les fotos que he fet, ja que hi han multitud d'imatges que m'he emportat amb la càmera, ho millor es que aneu vosaltres mateixos i gaudireu com a nens petits, cadascú dintre de les seves possibilitats o fem la ruta dels llacs o afegin també la pujada al Pic del Carlit.

Important, si sou petits com jo, penseu que la part final tot i que no es complicada, si que necessitareu ajuda d'un adult que us porti lligats i assegurats al tram de grimpada.

Fins la propera!!!!!

Suïssa - Jungfrau

Aquesta vegada us vull explicar un viatge espectacular que vaig fer l'octubre del 2008, del qual únicament vaig haver de seure i observar l'entorn, aquesta vegada us vull explicar el viatge en tren des d'Interlaken a la estació del cim de Jungfrau a Suïssa.

La pujada al Jungfrau amb tren és un dels viatges més espectaculars del món. Aquest tren cremallera ens pujarà fins a l'estació de Jungfrau que, amb els seus 3.454 metres sobre el nivell del mar, està considerada l'estació de tren més alta d'Europa.

El tren ens portarà primer fins a l'estació de Kleine Scheidegg per un traçat amb un pendent molt pronunciada. Haurem de fer un transbordament per agafar el tren que ens portarà des Kleine Scheidegg fins a l'estació Jungfraujoch. Aquest traçat ho farem per l'interior del Eiger, un túnel de 7 quilòmetres de llargada que es va construir des del 1898 fins al 1912.

Continuarem el recorregut en tren fins a arribar a l'estació del Jungfrau,

des d'on tindrem unes vistes privilegiades del glaciar Aletsch i la seva llengua de 22 quilòmetres de llargada, considerada per l'UNESCO com a patrimoni de la humanitat. A l'estació es recomana fer una visita pel mirador Sphinx al qual s'accedeix amb un ascensor

A la estació es trobarem un restaurant, botigues i un museu d'escultures fetes al gel i que es troba a l'interior d'una glacera on el terra, parets i sostre es de gel, un lloc increïble i molt divertit, amb un recorregut de túnels de gel força interessant

i on per diversos accessos al glaciar i part exteriors de la estació et deixen tenir un contacte directe amb la muntanya i poder tasta de primera mà la neu de mes de 3500 metres d'altitud i saber o millor dit, notar el que és respirar l'aire d'aquella alçada, on hi ha moments que has d'aturar-te i fer una bocanada d'aire, sempre amb la sensació que no tens prou mai i provocant un cansament estrany,

un cop a l'exterior pots fer excursions a peu i on em vaig trobar amb un trineu de gossos.

bé, fins aquí us he deixat un tast d'aquest viatge en tren un tant peculiar i que a poc que pugueu no deixeu de visitar, el bitllet es força car però sempre podeu trobar alguna oferta 2x1 o similar, pregunteu abans d'anar i no us oblideu la jaqueta.

Us deixo un enllaç a més informació

http://www.jungfrau.ch/en/desktopdefault.aspx/

Cursa BTT Palamós

Dissabte 05 de juny de 2010, avui hem anat a fer una cursa de btt organitzada per la federació de ciclisme i promoguda mitjançant els col·legis de les localitats properes. Aquesta ocasió he tingut el privilegi de compartir la experiència amb el meu amic Ian, sí sí, Ian, no m'equivocat ens diem igual, perqué després digueu que el meu nom es un tant atípic.

Abans de la sortida hem anat a probar una baixada que semblava ens podria portar problemes, després de fer-la un parell de vegades, hem agafat confiança per després no tenir que patir durant la cursa.

Al final hem fet podi, el meu amic Ian ha quedat el segon i jo el tercer, despres de haver-lo donat quasitot a sobre de la bici, hem finalitzat el parell de quilòmetres amb algunes pujades que s'havia de fer baixat de la bici i unes quantes baixades que era millor fer-les a poc a poc i amb molta cura.

La propera cursa es el cap de setmana vinent 12 de juny a La Bisbal d'Empordà i si no tinc altres plans, es molt probable que assisteixi, ja veurem a mida que s'apropi el dissabte.

Baix Empordà

Des de que vaig obrir el blog he vist que falten varies aventures per explicar i que crec que valen la pena compartir i així coneixe'm millor.
Ja des de petit que he viscut de prop la muntanya i he observat fonts, rieres, alcines, pins, bolets, aranyes amb les seves teles-d'aranya, cucs, babosses, ocells, etc, etc.

i he descobert els indrets maravellos que guarden les gavarres, sempre a la zona de Santa Maria de Fitor i la banda de Mar.

Fins i tot he pogut gaudir d'aquest camins i corriols plens d'historia i edificacions que en el seu dia, desenvolupaven una missió important, com ara el Castell de Vila-Romà, un castell en estat de ruïna després dels atacs de les tropes napoleoniques, us deixo una foto amb la que estic amb un bon amic, el Pau, que aquell dia em va acompanyar..

Tot i que les gavarres son expectaculars i misterioses, no podem deixar les platges impressionats que hi han per la zona, com ara Platja Castell, una platja que ha sobreviscut a la especulació i l'he pugut coneixer verge i sense construccions, una platja que recomano a tothom que la visiti i la gaudeixi, així com les platges de cala estreta, sempre observadores de les illes formigues.

.

Cabrares 2010

Hola a tots de nou, avui us deixarè el resum de la tarda del dissabte 29 de maig de 2010, on juntament amb la meva cosina, la Nadia, vam anar a fer el Minicabrares, a l'Esquirol, molt a prop de la localitat de Vic i on cada any fan un macrofestival de la bici, referència número 1 a tot el Pais, on hi ha exhibicions d'acrobàcies, una duatló de muntanya, carpes amb les principals marques i el plat fort, el Cabrarès, una marxa de btt d'uns 65 quilòmetres aproximadament que segons m'han explicat te un recorregut espectacular, però encara trigaré uns anys en poder fer-la, tot arribarà. De moment us deixo unes fotos de la sortida que vam fer, d'aproximadament 5 quilòmetres, als quals no els hi va falta de res, corriols, pujades, baixades, caigudes, molta pluja, fang, rieres, pedres i sobretot molta molta diversió.

Crec que encara no la coneixieu, la meva cosina es una crack, es passa tot l'estiu al camping amb la bici i no hi ha qui la guanyi, em sembla que farem moltes coses junts.

Ja que heu conegut a la Nadia, us presento també a la Noa, l'altre cosina que tinc, no us deixeu enganyar per aquesta cara de tant bona nena i que sigui mes petita que nosaltres, té amagades les millors cartes de la baralla, la picardia i la simpatia i una bona dosis de caràcter, que sempre es bo!!

Doncs fins aquí cinc cèntims del dissabte, a part d'alguna caiguda provocada per la pluja que va deixar totes les pedres i lloses del recorregut, com una pista de patinatge, ha estat una tarda molt bè aprofitada i divertida, ja us puc dir que l'any vinent tornarem, així que començarem a entrenar fort i aquesta vegada farem la cursa de 8 quilometres, per què no?

Puigmal

Hola a tot, doncs sí, he fet el Pic del Puigmal el dia 07-08-2009 sobre les 10:00 hores, després d'aproximament dues hores de pujada des de Fontalba.

Vaig arribar ahir a la tarda i vaig dormir a l'autocaravana del meu oncle a Fontalba, per cert les vistes des d'allà a dalt per la nit som fabuloses.

Un cop ens vam aixecar, després d'esmorzar, vam començar a pujar els 5 quilometres que ens separava del cim.

Poc a poc ja s'anava veient el cim, tot i que els núvols anaven passant i hi havia moments que no et deixaven veure amb claredat el pic i el camí que encara em quedava per fer.

Finalment i després d'alguna aturada per descansar, he coronat els 2913 metres d'alçada del mític pic de la Cerdanya.

Puigmal 2913 m.