Suïssa - Jungfrau

Aquesta vegada us vull explicar un viatge espectacular que vaig fer l'octubre del 2008, del qual únicament vaig haver de seure i observar l'entorn, aquesta vegada us vull explicar el viatge en tren des d'Interlaken a la estació del cim de Jungfrau a Suïssa.

La pujada al Jungfrau amb tren és un dels viatges més espectaculars del món. Aquest tren cremallera ens pujarà fins a l'estació de Jungfrau que, amb els seus 3.454 metres sobre el nivell del mar, està considerada l'estació de tren més alta d'Europa.

El tren ens portarà primer fins a l'estació de Kleine Scheidegg per un traçat amb un pendent molt pronunciada. Haurem de fer un transbordament per agafar el tren que ens portarà des Kleine Scheidegg fins a l'estació Jungfraujoch. Aquest traçat ho farem per l'interior del Eiger, un túnel de 7 quilòmetres de llargada que es va construir des del 1898 fins al 1912.

Continuarem el recorregut en tren fins a arribar a l'estació del Jungfrau,

des d'on tindrem unes vistes privilegiades del glaciar Aletsch i la seva llengua de 22 quilòmetres de llargada, considerada per l'UNESCO com a patrimoni de la humanitat. A l'estació es recomana fer una visita pel mirador Sphinx al qual s'accedeix amb un ascensor

A la estació es trobarem un restaurant, botigues i un museu d'escultures fetes al gel i que es troba a l'interior d'una glacera on el terra, parets i sostre es de gel, un lloc increïble i molt divertit, amb un recorregut de túnels de gel força interessant

i on per diversos accessos al glaciar i part exteriors de la estació et deixen tenir un contacte directe amb la muntanya i poder tasta de primera mà la neu de mes de 3500 metres d'altitud i saber o millor dit, notar el que és respirar l'aire d'aquella alçada, on hi ha moments que has d'aturar-te i fer una bocanada d'aire, sempre amb la sensació que no tens prou mai i provocant un cansament estrany,

un cop a l'exterior pots fer excursions a peu i on em vaig trobar amb un trineu de gossos.

bé, fins aquí us he deixat un tast d'aquest viatge en tren un tant peculiar i que a poc que pugueu no deixeu de visitar, el bitllet es força car però sempre podeu trobar alguna oferta 2x1 o similar, pregunteu abans d'anar i no us oblideu la jaqueta.

Us deixo un enllaç a més informació

http://www.jungfrau.ch/en/desktopdefault.aspx/

Cursa BTT Palamós

Dissabte 05 de juny de 2010, avui hem anat a fer una cursa de btt organitzada per la federació de ciclisme i promoguda mitjançant els col·legis de les localitats properes. Aquesta ocasió he tingut el privilegi de compartir la experiència amb el meu amic Ian, sí sí, Ian, no m'equivocat ens diem igual, perqué després digueu que el meu nom es un tant atípic.

Abans de la sortida hem anat a probar una baixada que semblava ens podria portar problemes, després de fer-la un parell de vegades, hem agafat confiança per després no tenir que patir durant la cursa.

Al final hem fet podi, el meu amic Ian ha quedat el segon i jo el tercer, despres de haver-lo donat quasitot a sobre de la bici, hem finalitzat el parell de quilòmetres amb algunes pujades que s'havia de fer baixat de la bici i unes quantes baixades que era millor fer-les a poc a poc i amb molta cura.

La propera cursa es el cap de setmana vinent 12 de juny a La Bisbal d'Empordà i si no tinc altres plans, es molt probable que assisteixi, ja veurem a mida que s'apropi el dissabte.

Baix Empordà

Des de que vaig obrir el blog he vist que falten varies aventures per explicar i que crec que valen la pena compartir i així coneixe'm millor.
Ja des de petit que he viscut de prop la muntanya i he observat fonts, rieres, alcines, pins, bolets, aranyes amb les seves teles-d'aranya, cucs, babosses, ocells, etc, etc.

i he descobert els indrets maravellos que guarden les gavarres, sempre a la zona de Santa Maria de Fitor i la banda de Mar.

Fins i tot he pogut gaudir d'aquest camins i corriols plens d'historia i edificacions que en el seu dia, desenvolupaven una missió important, com ara el Castell de Vila-Romà, un castell en estat de ruïna després dels atacs de les tropes napoleoniques, us deixo una foto amb la que estic amb un bon amic, el Pau, que aquell dia em va acompanyar..

Tot i que les gavarres son expectaculars i misterioses, no podem deixar les platges impressionats que hi han per la zona, com ara Platja Castell, una platja que ha sobreviscut a la especulació i l'he pugut coneixer verge i sense construccions, una platja que recomano a tothom que la visiti i la gaudeixi, així com les platges de cala estreta, sempre observadores de les illes formigues.

.

Cabrares 2010

Hola a tots de nou, avui us deixarè el resum de la tarda del dissabte 29 de maig de 2010, on juntament amb la meva cosina, la Nadia, vam anar a fer el Minicabrares, a l'Esquirol, molt a prop de la localitat de Vic i on cada any fan un macrofestival de la bici, referència número 1 a tot el Pais, on hi ha exhibicions d'acrobàcies, una duatló de muntanya, carpes amb les principals marques i el plat fort, el Cabrarès, una marxa de btt d'uns 65 quilòmetres aproximadament que segons m'han explicat te un recorregut espectacular, però encara trigaré uns anys en poder fer-la, tot arribarà. De moment us deixo unes fotos de la sortida que vam fer, d'aproximadament 5 quilòmetres, als quals no els hi va falta de res, corriols, pujades, baixades, caigudes, molta pluja, fang, rieres, pedres i sobretot molta molta diversió.

Crec que encara no la coneixieu, la meva cosina es una crack, es passa tot l'estiu al camping amb la bici i no hi ha qui la guanyi, em sembla que farem moltes coses junts.

Ja que heu conegut a la Nadia, us presento també a la Noa, l'altre cosina que tinc, no us deixeu enganyar per aquesta cara de tant bona nena i que sigui mes petita que nosaltres, té amagades les millors cartes de la baralla, la picardia i la simpatia i una bona dosis de caràcter, que sempre es bo!!

Doncs fins aquí cinc cèntims del dissabte, a part d'alguna caiguda provocada per la pluja que va deixar totes les pedres i lloses del recorregut, com una pista de patinatge, ha estat una tarda molt bè aprofitada i divertida, ja us puc dir que l'any vinent tornarem, així que començarem a entrenar fort i aquesta vegada farem la cursa de 8 quilometres, per què no?

Puigmal

Hola a tot, doncs sí, he fet el Pic del Puigmal el dia 07-08-2009 sobre les 10:00 hores, després d'aproximament dues hores de pujada des de Fontalba.

Vaig arribar ahir a la tarda i vaig dormir a l'autocaravana del meu oncle a Fontalba, per cert les vistes des d'allà a dalt per la nit som fabuloses.

Un cop ens vam aixecar, després d'esmorzar, vam començar a pujar els 5 quilometres que ens separava del cim.

Poc a poc ja s'anava veient el cim, tot i que els núvols anaven passant i hi havia moments que no et deixaven veure amb claredat el pic i el camí que encara em quedava per fer.

Finalment i després d'alguna aturada per descansar, he coronat els 2913 metres d'alçada del mític pic de la Cerdanya.

Puigmal 2913 m.

Sant Aniol

El dia 12-10-2009 vaig anar a Sadernes, on vaig arribar fins al Salt del Brull, una caminada llarga però sense gaire desnivell.

Durant tot el camí vas al costat del riu, al principi molt sec però a mida que anava pujant es podia veure com l'aigua cada cop tenia més presència i fins i tot vas poder-me banyar durant una estona curta, ja que l'aigua semblava punxes!!!

Al final van ser aproximadament 6 hores de caminada, amb el dinar i el bany inclòs.
Si algú no s'ho coneix, val la pena anar, tot i que si el riu baixa ple d'aigua, hi hauran moment que us haureu de mollar els peus si voleu arribar fins a dalt.

Les gorges de Carança

Dimecres 26 d'agost vaig marxar cap a un poble de França anomenat Thuès entre Valls, on comença o acaba la Vall de Carança.

Tal i com arribem el meu oncle pot aparcar l'autocaravana a un aparcament destinat per aquest tipus de vehicle, pagem els 4 euros que val per passar un dia i ja per la tarda fem la primera excursió, direcció al refugi de Pa de la Dona, al qual no arribem ja que el camí agafa molt de desnivell i comença a fer-se de nit, toca retirada.

Després de dormir com un nen petit a l'autorcaravana, ens aixequem i fem l'esmorçar i aproximadament a les 09:00 hores comencem a endinsar-nos a les Gorgues de Carança, on inicialment passem per sota d'un pont del Tren Groc i on comença ja el camí del engorgat

Quan portem caminat una hora i mitja de molta pujada i molta baixada, arribem a la zona de les passarel·les les quals estan posades per poder salvar els engorgats mes forts i estrets, hi ha un cable de seguretat, tot i aixó s'ha d'anar amb molt de compte.

,

Mes tard el camí de tornada ho fem per l'altre costat de la vall, on hi ha un cami escarvat a la mateixa pedra i per on arribem molt a prop de l'aparcament des d'on hem sortit. Aquest camí agafa força alçada i a un costat tens un penyassegat important, el que t'obliga a no despistar-te i mirar molt bè on col·loques el peu.

Tot i que el cami no te dificultat, si no tens por a les alçades, val la pena fer el recorregut per la bellessa dels paratges que vas veient i per la sensació d'anar per un camí un tant atípic.
Tot i així extremeu les precaucions!!