Cursa BTT Palamós

Dissabte 05 de juny de 2010, avui hem anat a fer una cursa de btt organitzada per la federació de ciclisme i promoguda mitjançant els col·legis de les localitats properes. Aquesta ocasió he tingut el privilegi de compartir la experiència amb el meu amic Ian, sí sí, Ian, no m'equivocat ens diem igual, perqué després digueu que el meu nom es un tant atípic.

Abans de la sortida hem anat a probar una baixada que semblava ens podria portar problemes, després de fer-la un parell de vegades, hem agafat confiança per després no tenir que patir durant la cursa.

Al final hem fet podi, el meu amic Ian ha quedat el segon i jo el tercer, despres de haver-lo donat quasitot a sobre de la bici, hem finalitzat el parell de quilòmetres amb algunes pujades que s'havia de fer baixat de la bici i unes quantes baixades que era millor fer-les a poc a poc i amb molta cura.

La propera cursa es el cap de setmana vinent 12 de juny a La Bisbal d'Empordà i si no tinc altres plans, es molt probable que assisteixi, ja veurem a mida que s'apropi el dissabte.

Baix Empordà

Des de que vaig obrir el blog he vist que falten varies aventures per explicar i que crec que valen la pena compartir i així coneixe'm millor.
Ja des de petit que he viscut de prop la muntanya i he observat fonts, rieres, alcines, pins, bolets, aranyes amb les seves teles-d'aranya, cucs, babosses, ocells, etc, etc.

i he descobert els indrets maravellos que guarden les gavarres, sempre a la zona de Santa Maria de Fitor i la banda de Mar.

Fins i tot he pogut gaudir d'aquest camins i corriols plens d'historia i edificacions que en el seu dia, desenvolupaven una missió important, com ara el Castell de Vila-Romà, un castell en estat de ruïna després dels atacs de les tropes napoleoniques, us deixo una foto amb la que estic amb un bon amic, el Pau, que aquell dia em va acompanyar..

Tot i que les gavarres son expectaculars i misterioses, no podem deixar les platges impressionats que hi han per la zona, com ara Platja Castell, una platja que ha sobreviscut a la especulació i l'he pugut coneixer verge i sense construccions, una platja que recomano a tothom que la visiti i la gaudeixi, així com les platges de cala estreta, sempre observadores de les illes formigues.

.

Cabrares 2010

Hola a tots de nou, avui us deixarè el resum de la tarda del dissabte 29 de maig de 2010, on juntament amb la meva cosina, la Nadia, vam anar a fer el Minicabrares, a l'Esquirol, molt a prop de la localitat de Vic i on cada any fan un macrofestival de la bici, referència número 1 a tot el Pais, on hi ha exhibicions d'acrobàcies, una duatló de muntanya, carpes amb les principals marques i el plat fort, el Cabrarès, una marxa de btt d'uns 65 quilòmetres aproximadament que segons m'han explicat te un recorregut espectacular, però encara trigaré uns anys en poder fer-la, tot arribarà. De moment us deixo unes fotos de la sortida que vam fer, d'aproximadament 5 quilòmetres, als quals no els hi va falta de res, corriols, pujades, baixades, caigudes, molta pluja, fang, rieres, pedres i sobretot molta molta diversió.

Crec que encara no la coneixieu, la meva cosina es una crack, es passa tot l'estiu al camping amb la bici i no hi ha qui la guanyi, em sembla que farem moltes coses junts.

Ja que heu conegut a la Nadia, us presento també a la Noa, l'altre cosina que tinc, no us deixeu enganyar per aquesta cara de tant bona nena i que sigui mes petita que nosaltres, té amagades les millors cartes de la baralla, la picardia i la simpatia i una bona dosis de caràcter, que sempre es bo!!

Doncs fins aquí cinc cèntims del dissabte, a part d'alguna caiguda provocada per la pluja que va deixar totes les pedres i lloses del recorregut, com una pista de patinatge, ha estat una tarda molt bè aprofitada i divertida, ja us puc dir que l'any vinent tornarem, així que començarem a entrenar fort i aquesta vegada farem la cursa de 8 quilometres, per què no?

Puigmal

Hola a tot, doncs sí, he fet el Pic del Puigmal el dia 07-08-2009 sobre les 10:00 hores, després d'aproximament dues hores de pujada des de Fontalba.

Vaig arribar ahir a la tarda i vaig dormir a l'autocaravana del meu oncle a Fontalba, per cert les vistes des d'allà a dalt per la nit som fabuloses.

Un cop ens vam aixecar, després d'esmorzar, vam començar a pujar els 5 quilometres que ens separava del cim.

Poc a poc ja s'anava veient el cim, tot i que els núvols anaven passant i hi havia moments que no et deixaven veure amb claredat el pic i el camí que encara em quedava per fer.

Finalment i després d'alguna aturada per descansar, he coronat els 2913 metres d'alçada del mític pic de la Cerdanya.

Puigmal 2913 m.

Sant Aniol

El dia 12-10-2009 vaig anar a Sadernes, on vaig arribar fins al Salt del Brull, una caminada llarga però sense gaire desnivell.

Durant tot el camí vas al costat del riu, al principi molt sec però a mida que anava pujant es podia veure com l'aigua cada cop tenia més presència i fins i tot vas poder-me banyar durant una estona curta, ja que l'aigua semblava punxes!!!

Al final van ser aproximadament 6 hores de caminada, amb el dinar i el bany inclòs.
Si algú no s'ho coneix, val la pena anar, tot i que si el riu baixa ple d'aigua, hi hauran moment que us haureu de mollar els peus si voleu arribar fins a dalt.

Les gorges de Carança

Dimecres 26 d'agost vaig marxar cap a un poble de França anomenat Thuès entre Valls, on comença o acaba la Vall de Carança.

Tal i com arribem el meu oncle pot aparcar l'autocaravana a un aparcament destinat per aquest tipus de vehicle, pagem els 4 euros que val per passar un dia i ja per la tarda fem la primera excursió, direcció al refugi de Pa de la Dona, al qual no arribem ja que el camí agafa molt de desnivell i comença a fer-se de nit, toca retirada.

Després de dormir com un nen petit a l'autorcaravana, ens aixequem i fem l'esmorçar i aproximadament a les 09:00 hores comencem a endinsar-nos a les Gorgues de Carança, on inicialment passem per sota d'un pont del Tren Groc i on comença ja el camí del engorgat

Quan portem caminat una hora i mitja de molta pujada i molta baixada, arribem a la zona de les passarel·les les quals estan posades per poder salvar els engorgats mes forts i estrets, hi ha un cable de seguretat, tot i aixó s'ha d'anar amb molt de compte.

,

Mes tard el camí de tornada ho fem per l'altre costat de la vall, on hi ha un cami escarvat a la mateixa pedra i per on arribem molt a prop de l'aparcament des d'on hem sortit. Aquest camí agafa força alçada i a un costat tens un penyassegat important, el que t'obliga a no despistar-te i mirar molt bè on col·loques el peu.

Tot i que el cami no te dificultat, si no tens por a les alçades, val la pena fer el recorregut per la bellessa dels paratges que vas veient i per la sensació d'anar per un camí un tant atípic.
Tot i així extremeu les precaucions!!

La ruta de la lludriga

Dia 12 de setembre de 2009, avui he dormit en una casa rural situada en el poble de Barruera (Alta Ribagorçana), sobre les 09:00 hem agafat el cotxe fins al pla de la Molina, on he començat a caminar pel camí de la Ruta de Llúdriga, molt ben indicat per retols i que porta fins al Planell d'Aigüestortes.

Es un camí de molta bellesa sempre al costat d'un riu amb abundant aigua cristal·lina, fins i tot hi ha una espectacular cascada que t'obliga a aturar-se una estona a contemplar la seva magnitud.

Després continuem caminant seguint la ruta direcció al Planell d'Aigüestortes i on cada cop te mes presència l'aigua.

i em vaig trobant a diferents amics que em venen a saludar

Un cop arribem al Planell d'Aigüestortes, ens trobem una massificació de gent que ha pujat amb el servei de taxi i que estan per tot arreu, deslluïnt força l'atractiu del lloc on es trobem, però amb un punt favorable, ja que fa accessible a tothom la natura i fins i tot està habilitat per passarel·les de fusta per a minusvàlits, els qual també tenen dret a poder gaudir d'aquests indrets.

Nosaltres continuem el camí fins a arribar al Refugi de Llong i després fins a l'Estany de Llong, on fem una aturada per contemplar tot el paissatge que ens envolta.

Finalment ja es hora d'iniciar la tornada que farem per mateix camí pe qual hem pujat.

A mida que anem baixant els núvols prenent protagonisme i a mig camí comença a ploure, peró es decideix seguir baixant a peu i mollar-nos, tot i que havia possibilitat de baixar amb taxi i estalviar-nos la remollada.

Al dia següent, diumenge 13 de setembre i abans de marxar a casa, ruta obligada per la zona i visitem l'esglesia romanica de Taüll i la presa de Cavallers.