Tavertet

Diumenge 27 de març de 2016

Aquest recorregut ja feia temps que tenia ganes de fer-la, es tracta d'una volta d'uns 12 km i uns 650 metres de desnivell positiu, sortint des del poble de Tavertet i la vam realitzar seguint aquest track descarregat de l'autor JEP BOIX, al qual li dono les gràcies per l'exactitud i la informació que facilita.

El recorregut en principi està marcat amb punts de color groc, i dic en principi perquè és molt difícil seguir les marques de pintura groga, gràcies al suport del track descarregat i el GPS, vam poder completar-la sense cap problema.

Sortint del poble de Tavartet s'ha d'estar molt atent perquè quan portes un quilòmetre s'ha de trencar cap a l'esquerra per fer una baixada molt forta que ens portarà fins al salt del Molí i la Bauma de les Corts

Salt del Molí

Bauma de les Corts

Salt del Molí

Nosaltres vam tenir mala sort i no baixava gaire aigua, fent que la cascada no fos molt important, però en dies que hagi plogut força, aquest salt d'aigua és impressionant, a part en passar per l'interior de la bauma de les Corts, passes per darrere de la caiguda d'aigua, essent un espectacle únic, així que haurem de tornar quan baixi més aigua.

Seguim caminant sempre al costat de la impressionant cinglera, a estones per un petit corriol entre la vegetació i l'enorme paret.

Hi ha moments que sembla mentida que pugui haver-hi un camí, però a mesura que vas avançant et dónes compte que el sí que hi ha i que tampoc té gaire dificultat, si es fa sense presses.

Quan ja portem una mica més de 3 quilòmetres, arribem a la zona de les Escales, dues escales metàl·liques ens ajudaran a superar un desnivell d'uns 8 o 9 metres aproximadament, les escales són molt fàcil de pujar, però no aptes per gent que tingui problemes amb les alçades, ja que la sensació aèria i panoràmica és notable, en cas de dubtes o portar animals es recomanable portar cordes per poder-se lligar i donar més seguretat.

Seguim caminant observant la meravella de cingleres i paisatges que tenim per davant.

No trigarem en poder veure el pantà de Sau.

Continuarem perseguint punts grocs i al final en una forta pujada arribarem a la zona del Morro de l'Abella, des d'aquí les vistes són espectaculars!!

Val la pena aturar-se uns minuts i contemplar les vistes.

Salt de Tirabous

Malauradament no baixa gens d'aigua i el Salt de Tirabous baixa pràcticament sec, tot i així és un racó que té una màgia pròpia, des del morro de l'Abella les vistes als 360 graus són magnífiques, amb increïbles panoràmiques al Pantà de Sau i les cingleres que ens envolten.

Morro de l'Abella

Ara el camí agafa l'orientació contrària d'on venim, però per una cota d'altitud superior, si abans anàvem per sota de la cinglera, ara ho farem per sobre, hi ha moments que podem veure a baix per on hem passat feia unes hores.

El camí aviat trenca en forta pujada cap a l'esquerra i quan portem uns 7 quilòmetres, trobem la carretera que s'ha de creuar, per seguir pujant fort per l'altre costat.

Mig quilòmetre després quan sembla que la pujada suavitza, s'haurà d'estar molt atent, ja que el recorregut trenca fort a la dreta (s'ha de saltar un fil pastor) i les marques de punts grogues son quasi inexistents.

En poc arribem a una petita cova i seguidament al Barret del Perereda.

Barret del Perereda

Continuarem i pel camí anirem descobrint petits racons sensacionals i varies baumes que antigaments haurien estat habitades.

Bauma de les Piques

Després d'unes hores ja podem contemplar el nostre destí des d'una màgica panoràmica del poble.

Creuarem un altre cop la carretera, passarem per un mas en runes Can Casanova, després caminarem per un verd prat, fins a arribar a Pont Vell.

Pont Vell

Com el cabal d'aigua ho permet, baixem per riu de sota el Pont Vell uns metres i trobem unes gorgues que segur que a l'estiu poden servir per refrescar-nos de la caminada.

Ara ja només quedar creuar el pont Vell i encarar la repta final cap al poble de Tavertet, on després d'una suau pujada passem a la vora d'un mas i en uns minuts arribem a l'aparcament públic (1 euro) on s'ha de deixar obligatòriament el cotxe.

Ja al poble de Tavertet busquem un lloc per fer un refresc i menjar alguna cosa, el recorregut ens ha regalat impressionants panoràmiques, corriols magnífics per mig de boscos, baumes plenes d'història i també un forat a l'estómac, ja que tot i que la ruta a primera vista no entranya cap dificultat, s'ha de dir que el recorregut sempre és molt entretingut i s'ha de caminar amb molta atenció, on s'ha de sumar que no es troba gairebé marcat i requereix un extra de navegació amb el GPS, tot això sumat, fa que l'excursió no baixi de les 5 hores.

Us recomano que no dubteu en fer el recorregut, naturalment s'ha d'estar acostumat a un terreny tècnic amb pujades i baixades una mica exigents i està acostumat a recorreguts amb molta sensació aèria.

Així doncs, fins una altre aventura!!!!

Via ferrada La Teresina, Montserrat

Dilluns 28 de desembre de 2015

Avui he decidit visitar el Monestir de Montserrat, però no pujaré per alguna de les rutes clàssiques, sinó que ho faré sortint des del Monestir de Santa Cecília i pujar per la via ferrada La Teresina

Si us ve de gust podeu un vídeo amb imatges clicant el següent enllaç;

Via ferrada La Teresina

Poc després de sortir ja podem veure la canal de Sant Jeroni i al costat dret la paret per on està situada la via ferrada La Teresina

Comencem pujant per la canal de sant Jeroni, unes cadenes ens ajuden als passos més difícils, però hem d'estar atents perquè per arribar al nostre objectiu, haurem de trencar a la dreta, just al costat de la canal del Mejillon

Al començament de la Via ferrada de La Teresina trobem una placa que indica l'inici i les recomanacions de seguretat i material necessari per realitzar l'activitat

Ara ja ficats de ple a la via ferrada, trobarem sempre un cable de vida i ja observem que va agafant desnivell ràpidament

Arribem a punt molt aeri, ja que tenim la canal de Sant Jeroni a l'esquena i podem observar el Monestir de Santa Cecília, el nostre punt de sortida i on hem deixat el cotxe

La via segueix en forta pujada, no triguem gaire a comprovar que la via ferrada, tot i estar molt ben equipada, ens demana constantment que seleccionem bé les preses de peu sobre la roca natural i que del pas de la gent es troben molt gastades i arrodonides, ja que els esglaons o grapes artificials només estan instal·lades als llocs on són realment necessàries.

A mesura que anem agafant alçada les vistes panoràmiques van agafant un protagonisme important durant la ferrada, hem tingut la sort que a sota nostre tenim un mar de núvols espectaculars, donant-li encara més atractiu.

Arribarem a punt que la ferrada ens obligarà a desgrimpar amb molt compte o bé es pot muntar un ràpel per baixar, nosaltres ho vam desgrimpar sense ràpel, però en ser un lloc una mica complicat, no vam poder fer cap fotografia.

Passat aquest tros de desgrimpada i d'uns metres de ferrada posterior, remuntarem la muntanya per un camí amb molta sorra i pedres que passa per una canal, arbres, arrels... que farem sense dificultat però en forta pujada, per arribar un altre cop a una canal ferrada espectacular, al principi molt estreta i a mesura que agafa alçada es va obrint, amb algun punt complicat i atlètic, donat que s'ha de seleccionar molt bé la forma de pujar, on posar els peus i mans i aprofitar al màxim la instal·lació artificial i les preses i suports naturals de la pròpia pedra

Passada aquesta canal arribarem de ple al mirador situat al cim de Sant Jeroni de 1236 metres d'altitud i amb unes vistes que et deixen bocabadat, val la pena quedar-se una estona i contemplar les magnífiques vistes des del punt més alt de Montserrat.

Després de menjar alguna cosa comencem a caminar per la ruta que porta al Monestir i que passa pel pla dels Ocells

De baixada podem contemplar com els escalador ja es troben al cim del Gorro Frigi

I com baixant per les Escales dels Pobres ja podem veure el Monestir de Montserrat

Una visita ràpida al Monestir de Montserrat i la tornada fins al punt de sortida, Monestir de Santa Cecília, la farem pel camí dels Degollats, molt ben indicat i que podrem agafar a la zona del primer aparcament del Monestir

Com sempre vull recomanar anar amb molta precaució durant la via ferrada i sempre anar acompanyats d'alguna persona amb sobrada experiència en aquest tipus d'activitats, recordeu de portar el material de seguretat obligatori i sempre atents a fer la progressió per la ferrada d'una forma correcta i segura.

Aquesta via ferrada és molt vertical i en continuo ascens, el que t'obliga a ajupir-te constantment per recollir les cintes dissipadores en el punt més baix i hi ha moments que l'intercanvi de mosquetons pel cable de vida són molt atlètics i requereixen gran força de braços, penseu que si no esteu gaire preparats, és probable que necessiteu ajuda en algun moment de la via ferrada. 

Dit això, espero que gaudiu d'aquest gran recorregut i activitat, en mig d'una muntanya màgica com es Montserrat.

Aneto 3404m

Ha arribat l'hora d'anar a buscar l'objectiu de l'any, conquistar el cim del Pic Aneto, el qual com veureu no es deixarà vèncer al primer atac i necessitarem dos assalts, us explico...

Diumenge 23 d'agost agafem el cotxe i marxem el cap a Benasque, on dormirem al poble de Sahún a Hostal Casa Lacreu.

La idea és agafar a Benasque El Autobús de las nubes que ens portarà al refugi del Vallibierna, per començar l'ascensió al cim per la banda dels ivons de Coronas, collado de Coronas, cim de l'Aneto i baixada per la banda d'Aigualluts fins a arribar a la Besurta, on tornar a agafar l'autobús que ens deixarà a Benasque.

Us deixo enllaç wikiloc de la ruta prevista http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1331841

Preus aproximats de l'Autobús:

Benasque - Vallibierna 13 euros

La Besurta - Benasque 7 euros

Primer assalt, dilluns 24 a les 05 hores agafem l'autobús de la nubes fins que a les 06:00 hores arribem al refugi de Vallibierna, on a peu comencem a pujar ajudats per la llum del frontal

Mapa recorregut sense fer cim a l'Aneto

Amb les primeres llums del dia, podem veure com hi ha molts núvols, molt sorpresos ja que totes les consultes sobre l'estat del temps que vam fer el dia anterior eren bones, per tant amb un punt de fe i confiança seguim pujant amb l'esperança que s'obrin clarianes i el dia millori

Anem agafant alçada i els núvols estan aferrats als cims més alts...

Arribem als ivons de Corones a 2750 metres i el fred ens obliga a posar-nos cada cop més roba

Fins i tot dos isards s'estan preguntant que fan aquests per aquí, incredols s'esperen una estona a veure si donem mitja volta...

Arribem a l'alçada del Glaciar de Coronas a uns 3050 m. i ja podem veure el coll de Coronas, carregat de núvols que passen a tota velocitat per sobre dels nostres caps, sembla que al coll hi ha força aire...

Tot i així continuem cap a dalt, el fred es dur, els núvols ja han esborrat totes les vistes panoràmiques i el camí es transforma en una grimpada entre mig de bloc i llosses de pedra verticals que fan que les mans siguin la part que es porta la pitjor part de l'excursió.

Consultem el GPS i ens trobem al coll de Coronas a uns 3200 m i optem per passar el collat a l'altra banda i veure com està l'altra vessant de la muntanya.

Ens posem els grampons, ens assegurem i un cop passat el collat de Coronas caminem pel glaciar de l'Aneto i observem que a la part de Aguialluts hi han clarianes i sembla que els núvols estan trencats...

Però la nostra realitat es una altra, lluny dels raigs de sol que veiem a Aigualluts, nosaltres ens trobem a uns 3320 metres, en mig de la glacera i quan mirem cap a la pujada que queda fins al cim, veiem clar que serà impossible pujar, les mans les tenim glaçades i el vent fa que la sensació tèrmica sigui alguns graus sota 0, a sobre ara comença el ball de posar i treure grampons, tot plegat es molt difícil i només queda dir la mítica frase ; "les muntanyes no es mouen, ja vindrem un altre dia"

Intentem baixar sense perdre gaire temps, necessitem baixar de cota d'alçada i que les temperatures es normalitzin, hi ha una zona de núvol trencats...

Però el cim de l'Aneto està envoltat d'un tossut núvol que no pensa marxar...

La baixada cap a Aigualluts plena de núvols de cotó, és espectacular...

Es una vall espectacular!!!

I la primera vegada que veus el Pla d'Aigualluts quedes meravellat

Els rius ens obliguen a creuar per un parell de ponts si no volem mullar-nos els peus

Finalment arribem a la estació d'autobusos de La Besurta, ha esta un dia amb moments molt durs, on hem passat fret i ha estat difícil prendre la decisió de no fer cim, ara toca descansar i demà serà un altre dia.

Anem a dormir al mateix hostal casa Lacreu de Sahún, i abans de tancar la llum decideixo que demà vull tornar a intentar fer cim, el haver-me quedat tant aprop em deixa un regust amarg que em vull treure, així que tornem a deixar preparades les motxilles amb tot el material i intentem descansar.

Dimarts 25 d'agost, avui anirem amb el nostre vehicle fins al Vado del Hospital on deixarem el cotxe estacionat a un aparcament gratuit, allà agafarem l'autobús que ens portarà de nou a La Besurta per 5 euros anar i tornar per persona.

A les 08:30 hores inciem la ruta, aquesta vegada pujarem pel refugi de La Renclusa, creuarem pel Portillon Superior per enllaçar amb la glacera de l'Aneto custodiats pel cim de La Maladeta (3.312m) i Pic Maldito (3.350m), fer cim del Pic Aneto (3.404m) i baixar igual que el dia anterior per Agualluts.

Iniciem la pujada a les 08:30 hores i el Sol només toca les parts més altes

Primera referència, refugi de la Renclusa (2.140m)

Seguim un camí molt ben marcat amb fites i amb punts vermells, a estones s'han d'anar buscant, peró nosaltres no vam tenir cap problema en anar progressant

Mica en mica agafem alçada i ja comencem a tenir els cims més a prop..

Fins que arriba un moment que estem a dalt de la Crencha de los Portillones, on podem veure la vall per on baixarem i el nostre objectiu tot poderós al final de la glacera

Arribem al Portillon Superior que s'haurà de creuar i fer una petita baixada, per arribar a un camí entre una tartera de blocs i pedres que en forta pujada ens anirà apropant fins a la glacera de l'Aneto.

Un cop a la glacera, ens posem els grampons i ara sembla més fàcil caminar i avançar, l'estat de la glacera es molt precari, no hi ha neu i sembla que caminem per una fina capa de glaç.

El dia és bo i la temperatura fa que sigui fàcil caminar per sobre de la glacera

Després d'haver superat el glacial, queda un desnivell d'uns 100 metres sense neu i glaç, entre pedres i algun bloc fins a coronar l'Aneto

Des d'aquí ja podem veure la vessant de Coronas, per on vam pujar el dia anterior, aquesta vegada amb un cel totalment blau

Ara toca arribar al Pas de Mahoma, una part tècnica que obliga a estar molt atent a tots els moviments, ja que en algun moment et trobes just al mig d'una estreta cresta a una alçada a banda i banda, no apta per persones amb vertigen. Tot i que el Pas de Mahoma té uns 15 o 20 metres, els fem cordats, amb molt de compte i mirant molt bé on es posen els peus i mans, per la qual cosa d'aquesta part no tinc cap fotografia per mostrar-vos, donant prioritat a la seguretat.

Sobre les 14:00 hores ja puc dir HE FET EL CIM!!!!!!

Immillorables vistes a tots els Pirineus que em queden per sota, la sensació d'alçada et fa sentir-te molt poderós

Després d'admirar les magnifiques vistes toca la baixada, inicialment ho fem pel mateix camí, però un cop entrat la glacera, agafarem una senda marcada al glaç en direcció cap a Aigualluts.

Anem baixant seguint una canal amb neu

Fins que arriba un moment que la neu deixa finalment el protagonisme a una baixada plena de pedres granitiques arrodonides pel pas del temps a sota del glaç.

Aquesta baixada, tot i que és dura, és molt més comoda de baixar que baixar per la part de la Renclusa

Des de la basa de Salterillo es pot observar el mar de pedres i lloses per on hem baixat, tot presidit des de les alçades pel cim més alt del Pirineu

I baixant a Aigualluts, on la presència de l'aigua ja es força important, podem observar a les marmotes, atentes i vigilant que la nostra presència no sigui una amenaça

Ara les ombres son totalment oposades a les d'aquest matí, portem gairebé 11 hores de ruta i aprofitem els últims quilòmetres per gaudir de l'extrema bellessa amb tranquil·litat, en breu ja estarem a l'autobús i l'aventura haurà acabat

Poc abans d'arribar a La Besurta, tenim un regal magnífic, els pastors han fet baixar de les muntanyes als seus ramats i tota la vall semblar un formiguer d'ovelles i cabres

Han estat dos dies molt intensos, on el primer dia les cames i el cor volien seguir pujant, però el cap va decidir que millor era fer mitja volta, la muntanya aquesta vegada no ens va deixar fer cim.

Però no se si va ser haver estat molt a prop del cim, o que em va deixar un regust de derrota, o la il·lusió de voler conquerir l'Aneto, que em va portar a tornar a provar-ho al dia següent.

Suposo que l'Aneto és un cim amb tanta personalitat que no es deixa conquerir fàcilment, ha de demostrar que el és el que mana i que si arribés a dalt, és perquè t'ho ha permès.

Marxem a casa contents, satisfets per haver-hi aconseguit el propòsit i per haver lluitat el doble, sense rendir-nos, sense conformar-nos d'haver estat molt a prop el primer dia, marxem amb la lliçó que les coses a vegades no són fàcils i que val la pena lluitar i esforçar-se les vegades que facin falta per arribar a les teves metes, per aconseguir els teus objectius... els teus somnis.