És finals d’Octubre i estem en plena tardor i poder sigui l'estació de l’any més encertada per visitar els boscos de Navarra, és un viatge que faré en cinc dies i em mouré en l’autocaravana del meu oncle, vinga som-hi!!!
El viatge l’inicio el dimarts a la tarda quan surto del col·legi i faig el trajecte fins a arribar a prop dels Mallos de Riglos on passo la primera nit.
Dimecres 16 a primera hora faig la primera excursió del viatge, a les Gorges de la Foz de Lumbier.
El trajecte per visitar la Foz de Lumbier és d’uns 9 quilòmetres d’anada i tornada pel mateix lloc, al costat d’un cabalós riu i on el tipus de muntanyes que m’envolten són una reserva molt important per diferents aus, entre elles el voltor "Leonado", molt present durant tota l'excursió i el qual el vaig poder veure enfilat a dalt de les cornises i sobrevolant el meu cap.
 |
| Foz de Lumbier, voltor "leonado" |
 |
| Foz de Lumbier |
De les gorges únicament puc dir que es tracta d’un lloc molt assequible a tothom, en el qual vaig haver de passar per dos túnels on abans passava el ferrocarril i que li dóna un encant especial, a banda que són unes gorges magnífiques, la presència de voltors i altres aus li donen un punt molt interessant que no us podeu perdre.
 |
| Foz de Lumbier |
Ja a la tarda arribo a Orbaizeta, on passats uns quilòmetres arribo a les portes de l’antiga fàbrica d’armes, plena d’història i on els seus murs i sostrets en runes, deixen entreveure la vida i l'activitat que allà es va viure.
 |
| Fàbrica d'Armes d'Orbaizeta |
Al meu gust, molt malament conservada de cara al turista i poc aprofitada, tota la fàbrica es troba derruïda i hi ha tanques que impedeixen el pas del visitant a segons quines àrees, molt probablement per seguretat.
Si esteu per la zona cal que invertiu una hora del vostre temps en observar i endinsar-te entre les seves parets.
La fábrica de armas va ser declarada a l'any 2007 Bé d'Interès Cultural, està en procés de recuperació per ser una joia de la arquitectura del segle XVIII i mereix per bé de tots que es mantingui en peu com a monument viu de la història Navarra.
Però ho millor de la zona estava encara per venir, sobre les quatre de la tarda començo una ruta que agafarà desnivell per una pista ample i sense dificultat i on es vaig apreciar camps conreats i amb tancaments amb ovelles, cavalls i vaques, sumats a unes vistes panoràmiques encarades al pic de l’Orhi.
 |
| Orbaizeta |
Un cop vaig guanyar tot el desnivell i com aquell que diu “vaig girar la cantonada”, trobant un camí marcat com a GR i on vaig arribar al que possiblement sigui el bosc de faig i alzines més macos i sorprenents que hagi trepitjat mai, realment vaig quedar bocabadat i tot i que portava poques hores de visita pels boscos de Navarra, de seguida vaig saber que aquell bosc, seria el més maco que veuria en tot el viatge.
 |
| Orbaizeta |
Caminar i avançar ràpid per aquest bosc va ser difícil, ja que a tot arreu hi havia una bona fotografia per fer, racons espectaculars que s’havien de mirar amb deteniment ...
 |
| Orbaizeta |
... i ja quasi al final hi ha un petit desviament a les coves de Lutoa i tot seguit un segon desviament que pujava al castell d'Arlekia, o millor dit el que quedava d’aquesta fortalesa.
 |
| Orbaizeta, Cova de Lutua |
 |
| Orbaizeta |
En aquest castell val la pena pujar, ja que un cop a dalt ofereix magnífiques vistes panoràmiques de la zona.
 |
| Orbaizeta |
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=800534
Dijous 17, després de dormir a l’aparcament de la fàbrica d’armes, sense saber que no es podia pernoctar allà, m’aixeco amb la intenció de fer una caminada des del refugi de Azpegui fins a la cova de Arpea, un recorregut circular on a banda de la impressionant cova d’Arpea, vaig poder observar unes vistes panoràmiques excepcionals, acompanyades per un mar de núvols a tota la vessant francesa.
Per arribar fins a la cova vaig caminar pràcticament tot el recorregut per una pista asfaltada, la veritat un tan artificial pel meu gust i que desllueix força el recorregut a canvi d’una certa comoditat i accessibilitat per tothom.
Pel camí vaig trobar bestià i estables amb cavalls i ovelles i quan mirava a dalt, veia com era vigilat des de les cornises més altes per voltors i aus rapaces.
 |
| Petita salamandra comú |
Un cop vaig arribar a la Cova d’Arpea crida molt l'atenció com els moviments tectònics de les plaques de la superficie de la terra, van modelar aquesta cova amb forma de tenda de campanya, on al seu interior s’han posat unes tanques per tenir el bestiar tancat.
 |
| Cova d'Arpea |
 |
| Cova d'Arpea |
La tornada la faria pujant pel dret fins a dalt del coll, un 350 metres de desnivell, per a després anant encarant el recorregut fins a agafar les marques d’un GR que després de creuar un magnífic bosc, em deixaria de nou a punt de sortida.
 |
| Voltor "leonado" |
Un cop finalitzada l'excursió, marxo amb l'autocaravana (conduida pel meu oncle esclar) al poble de Orchagavia i dormir a l’aparcament conegut com a “estación patatera”.
Us deixo un enllaç del wikiloc per si voleu fer aquesta ruta:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2041628
Divendres 18, la nit ha estat tranquil·la i després d’esmorzar faig els 25 km de carretera que em separen per arribar a les “casas de Irati”, una carretera que cada quilometro t’ofereix un regal pels ulls.
Arribo a l’aparcament i a la caseta d’informació pago 5 euros per estacionar l’autocavana, just al costat d’un rètol informatiu que deixa ben clar que no es pot pernoctar a tot el parc natural de la vall de Salazar i Selva d’Irati.
Començo a caminar per una pista ample, en poc km trobo la cascada de cubo...
 |
| Cascada del Cubo, Selva d'Irati |
... i poc després un corriol que surt cap a l'esquerra, on hi ha un banc tallat en un tronc i uns pals de rem com a figures decoratives. Aquest corriol s’embosca i comença a agafar desnivell, el cami no és gaire ben marcat i em deixo giar molt pel track del GPS
fins a arribar a una caseta, allà darrere... tranquil... poderós... trobo un imponent brau enorme, els seus moviments són lents però desprenent una força que em fan pensar que és millor mantenir una distància davant aquesta colossal bèstia.
 |
Deixa’t enrere el brau pujo fins al punt més alt de trajecte, on trobo maquissimes vistes, posteriorment baixo fins a tocar amb la frontera amb frança per després tornar a la vora de l’embalssament d’Irati, el qual al trobar-se encerclat d’aquesta joia de boscos, queda deslluit i sense despertar l’interès que en un altre lloc hagués tingut.
De nou la tornada la faig per l’interior dels boscos i els últims quilometres, després d’un petit bany fred al riu, el faig per una pista ample fins al punt de sortida.
Ja a la tarda faig un petit recorregut d’un 3 km circular anomenant “El bosque de los sentidos”, que s’inicia i finalitza a la caseta d’informació de la "casas de Irati".
 |
| Capella "Nuestra Señora de las Nieves" |
I aprofitant fins als últims minuts de llum solar faig els 3 primers km del circuit marcat com a un sender local, per baixar pel mateix lloc a una hora prudent perquè no m’agafi la foscor de la nit.
He de dir que aquests recorreguts som d’una autentica bellesa i molt recomanables tot i que poden ser en algun moment tècnics i poden requerir un mínim d’estat físic.
Dissabte 19, la nit ha tornat a ser tranquil·la i en algun moment ha plogut, el cel està força ennuvolat i sembla que bufa una mica d’aire, la planificació d'avui era intentar pujar fins al cim de l’Ohri, però mirant la meteorologia tot indica que s’haurà de fer un canvi de plans, al final opto per marxar al país Basc francès i conèixer dos racons que sempre m’ha cridat l'atenció, la passarel·la de Holtzarte i les gorges de Kakueta.
Surto de Orchagavia i agafo la carretera NA-140 que em portarà directe fins a la faldilla del pic de l’Ohri, per passar la frontera a França per un túnel.
 |
| Pic de l'Ohri |
He de dir que la carretera que puja a l’Ohri és espectacular, en aquesta aventura ja tan sols els viatges per carretera son una meravella, però a mida que anem pujant l’aire que bufa es cada cop més fort i ens deixa clar que ha estat una bona idea canviar de plans i anar al Pais Basc francès.
Un cop passat la carretera ja és tota de baixada i arribo al poble de Larrau, pocs quilometres després observo un retol que indica Gorges de Holtzarte, moment que estaciono l'autocaravana i començo a caminar...
 |
| Gorges de Holtzarte |
 |
| Passarel·la d'Holtzarte |
 |
| Passarel·la d'Holtzarte |
 |
| Passarel·la d'Holtzarte |
No trigo gaire a arribar fins al primer aparcament de les Gorges de Kakueta, on observo varios vehicles i autocars, jo deixo l’autocaravana i camino uns metres fins a l'entrada, els retols informatius m’informen que he de passar pel bar per pagar el tiquets, un total de 4 euros els nens i 5 euros els adults.
Un cop a l’interior hi ha gent però en cap moment noto una afluència incomoda, el recorregut està molt ben protegit pels despreniment amb xarxes i fins i tot qui vulgui pot agafar un casc
 |
| Gorges de Kakueta |
La visita a les gorges és molt divertida i tota l'estona camines al costat del riu, que segon l'època pot variar el seu cabal.
 |
Gorges de Kakueta
|
 |
| Gorges de Kakueta |
Fins que arribem a un salt d’aigua impressionant, format per les aigües subterrànies durant milions d’anys i que segons sembla les cavitats a l’interior de la muntanya tenen més de 7 quilometres de galeries
 |
| Gorges de Kakueta |
Aquest salt d’aigua es aprofitat per un pare i el seu fill d’uns 11 anys aproximadament, que estan practicant tècniques de rapel amb cordes i el material necessari.
 |
| Gorges de Kakueta |
 |
| Gorges de Kakueta |
 |
| Gorges de Kakueta |
 |
| Gorges de Kakueta |
Ja a la tarda del dissabte realitzo el viatge de tornada a casa, circulant per les muntanyes del País Basc Francesc i que són sorprenents per la seva bellesa, la veritat es que és difícil trobar paraules per descriure’ls, crec que això és millor veure-ho si teniu l'oportunitat
 |
| Pais Basc francès |
 |
| Pais Basc francès |
 |
| Pais Basc francès |
Finalment vaig arribar a casa al voltant de les 02:00 hores de la matinada, un viatge llarg i que quan arribes tens una sensació de tristor, després de conviure tants dies envoltat de la natura en el seu esplendor màxim, amb boscos plens de colors, regalant totes les tonalitats entre els verds i els marrons, uns rius plens de vida i que tot això conviu amb perfecta harmonia amb les pastures, bestià, conreu i petits pobles on el temps passa més a poc a poc.
Com sempre una experiència única i que us animo a descobrir, la Selva de Irati ofereix unes excursions fantàstiques, un lloc que sembla desconegut per molta gent i que igual... aquest es el gran secret d'aquestes muntanyes.
