dijous, 20 de setembre del 2012

Gorgues Les Planes d'Hostoles





ATENCIÓ!!! Mitjançant un comentari he estat informat que des de l'ajuntament de les Planes d'Hostoles han regulat les zones d'aparcament per vehicles per tal d'anar a visitar els salts d'aigua i han posat places d'aparcament limitades, amb possibles sancions econòmiques si s'estaciona fora de les places habilitades a tal efecte.
Us deixo l'enllaç de l'oficina de turisme on us explica perfectament com accedir caminant des del poble.
http://turismelesplanes.blogspot.com.es/p/moli-del-murris.html

Moltes gràcies pels vostres comentaris, una gran ajuda per mantenir la informació actualitzada.
-------------------------------------------------------

Dissabte dia 15 de setembre de 2012.

Ja estic aquí de nou, aquesta vegada acompanyat per la meva gran amiga Carlota i d'una parella fantàstica, el mag del pinzell Vicente Romero i la Silvina, una uruguaiana increïble.



 

Per veure part de la seva obra pictòrica, clica l'enllaç i entraràs a la dimensió de la perfecció:



Juntament amb ells us ensenyaré un paradís més a prop del que us pugueu imaginar, ple d'aigua i fantàstics raconets, aquesta vegada us convido a visitar les Gorgues de Les Planes d'Hostolets.
Per començar us he de dir que vam visitat tres gorgues precioses; el Moli del Murris, Gorg de la Plana i el Saltant de Santa Margarida.

El Moli del Murris


Per arribar es ben senzill i es troba ben senyalitzat. Creuem el poble de les Planes d'Hostolets direcció a Olot per la carretera C-63 i després de l'últim semàfor ens fixarem una carretera que trenca a ma dreta que porta al poble de Cogolls on hi ha senyalització.

Agafem aquesta carretera i a pocs quilometres i abans d'arribar al poble de Cogolls, trobarem un petit espai a ma dreta de la carretera on es pot deixar el cotxe, des d'allà surt una pista ample sense asfaltar amb la senyalització per anar al Molí del Murris, a pocs metres creua el riu per una passera i seguidament haurem de girar a ma esquerra. Uns 100 metres aproximadament ja haurem arribat.

Al mapa està indicat amb punts negres el recorregut amb el cotxe i amb punts vermells recorregut a peu amb una pista molt senzilla i sense cap dificultat.

Gorg de la Plana




Aquesta vegada hem d'anar amb el cotxe direcció a Olot i a la sortida del poble de les Planes d'Hostolets a la banda dreta veurem el cementiri, on just a l'altre costat de la carretera veurem una carretera petita que porta a una zona tipus àrea de descans petita, lloc on hem de deixar el vehicle.

Des d'aquí surt un camí privat que porta a un conjunt de dos o tres cases, allà ens vam trobar a una senyora a la zona dels horts i li vam preguntar per anar al Gorg de la Plana i molt amablement ens va indicar que el camí que havíem de seguir era el que travessava pel mig dels horts, un camí estret però molt ben marcat i que acabava just a la gorga que buscàvem.
Amb molt de respecte vam avançar fins a arribar al Gorg de la Plana.

Arribarem a una gorga de grans dimensions espectacular, amb molta aigua, però ATENCIÓ, hi ha un camí que remunta la gorga riu a dalt i ens portarà fins a una altra gorga mes gran i mes espectacular que aquesta, el camí no es veu a simple vista però si es busca a la dreta de la primera gorga que trobem, no trigarem en trobar-lo i poder remuntar pel mateix riu fins al segon salt d'aigua. Val la pena que hi arribeu!!!

Al mapa està indicat amb punts negres el recorregut amb el cotxe i amb punts vermells recorregut a peu amb una pista molt senzilla i sense cap dificultat. 

Saltant de Santa Margarida



En aquesta ocasió des del poble de Les Planes d'Hostolets hem d'agafar la carretera C-63 però direcció a Girona i a un quilometre aproximadament trobarem a la dreta de la carretera una fàbrica càrnica o escorxador.


Hem de deixar el cotxe a la entrada de la fabrica i agafar el camí de sorra que surt per l'esquerra de la fàbrica, al costat d'unes torres elèctriques.

Aquest camí es perimetral a la fàbrica i tota la estona la tindrem a la nostra dreta, seguirem aquest camí i trobarem molt probablement dues tanques que barren el camí que podrem obrir per passar, recordeu tornar a tancar-les. Després de la segona tanca ja quedaran escassos 100 metres per arribar a la gorga.

Aquesta gorga es la més impressionant de totes pel meu gust i el fet de poder passar per darrera del salt d'aigua li dona un atractiu especial.

Al mapa està indicat amb punts negres el recorregut amb el cotxe i amb punts vermells recorregut a peu amb una pista molt senzilla i sense cap dificultat. 

Potser una de les aventures mes fàcils que he fet, deixant el cotxe molt a prop de les gorgues, fet que et deixa mes temps per gaudir del paisatge, fer fotografies i aprofitar al màxim el que t'ofereix aquests racons màgics i fins i tot pots donar-te el privilegi de banyar-te, tot i que l'aigua es troba força freda!!

Us deixo un seguit de fotografies on podreu observar de que estic parlant;

El Moli del Murris


El Molí del Murris (part de dalt)


El Molí del Murris (part de dalt)


Gorg de la Plana


Gorg de la Plana (segona gorga)

Gorg de la Plana (segona gorga)


Saltant de Santa Margarida

Saltant de Santa Margarida


Saltant de Santa Margarida


dimecres, 1 d’agost del 2012

Puigpedrós 2913


Dissabte 28 de juliol de 2012, aquest cap de setmana te pinta de ser força entretingut, us explico;


L’objectiu es passar el cap de setmana al refugi del Malniu (2138 m) i si hi han forces, pujar al l'estany del Malniu (2250 m), seguidament pujar al Pic Puigpedrós (2913 m), baixar fins al refugi Joaquim Folch i Girona (2375 m) i per acabar la volta seguir el GR-11 de tornada al refugi del Malniu .


Us explico com a arribar fins al refugi del Malniu: 
Un cop s’arriba a Puigcerdà, s’ha d’agafar la carretera que va des de Puigcerdà en direcció a La Seu d’Urgell (N-260) i a 9 quilòmetres aproximadament de Puigcerdà s'arriba al poble de Ger, en breu hi haurà la indicació “MERANGES” i seguidament la cruïlla per anar al poble de Meranges, la qual s'haurà d'agafar.
Un cop al poble l’haurà de creuar sencer per la mateixa carretera per on s'ha arribat i estar molt atents a les indicacions, per agafar la carretera ben senyalitzada que indica cap als llacs del Malniu, després de circular per una carretera asfaltada uns 5 quilometres aprox., s’haurà de passar una tanca des d’on comença la pista de sorra que porta fins al refugi, per on pot circular sense problemes un turisme utilitari sense tenir que ser un 4x4 necessàriament.
Actualment en època d’estiu fan pagar cada dia tres euros per vehicle que vulgui estacionar a l’aparcament del refugi, en epoca d'hivern es molt probable que hi hagi neu.
En el cas de voler arribar caminant des del poble de Meranges fins al refugi del Malniu, s’haurà d’agafar el PR que surt des de darrera de l’església del poble i que té un fort desnivell fins a arribar el refugi.


Refugi del Malniu 2138 m

Jo portava la reserva feta des de casa per internet, per la pàgina web del refugi del Malniu, on es pot consultar la disponibilitat de places al refugi, preus de dormir, menjar, esmorzar i finalitzar la reserva. També existeix una zona d’acampada amb tenda, que te un preu de 4 euros aprox. per persona i dia.
El refugi i la zona d’acampada disposen d’uns lavabos i dutxes en una edificació independent, que en el meu cas no vaig tenir cap queixa referent a la neteja i a les instal·lacions, tot i que això es molt relatiu segons la classe de persones que hagin utilitzat el lavabo anteriorment.
Al voltant del refugi existeixen diverses taules de pedra tipus pícnic, una font que no deixa de ruixar aigua, un riu i un magnífic llac, tot vigilat per una impressionant carena muntanyosa de cims superiors als 2600 metres.

L’interior del refugi es troba força net i les instal·lacions ben conservades, tot i que durant la nit vaig passar molta calor degut a la quantitat de gent que hi havia, de res servia el sac de dormir i semblava que faltava l’aire. 




Durant la tarda del dissabte després de menjar alguna cosa, vaig jugar una estona al futbol, aprofitant la magnifica herba dels prats que queda quan es retira la neu.





Ja el diumenge 29, m’aixeco cap a les 07 hores i després d’esmorzar un bol de cereals, inicio la excursió que tenia pensada i que em portarà a conèixer el llac del Malniu i que deixa bocabadat a tothom pel silenci del seu aigua, la calma de les muntanyes que l’envolten i la tranquil·litat del seu entorn, únicament trencat en alguna ocasió pel crit de l’àliga 




L'aigua es present per tots els racons






Un cop hem gaudit d'aquest llac i del seu entorn, inicio la puja que m'haurà de portar al cim del Puigpedrós, que haurè d'agafar amb molta calma 

El primer tram de la pujada es realitza molt a prop de la carena muntanyosa i que en breu comença a gratificar-te amb espectaculars vistes


Segueixo pujant i encara no es pot observar en nostre objectiu

Una mica mes a dalt ja començo a veure un segon llac, es tracta de l'Estany Mal i al qual es pot arribar des de l'Estany del Malniu fàcilment

Ara si que ja puc veure el meu objectiu, m'estic apropant a la cima de 2913 metres i l'altitud comença a passar factura, el cansament es mes evident i l'aire i fred fan que aquest últim tram es faci força dur.


Un cop a dalt les vistes son genials, però la sensació tèrmica es baixa i bufa amb força el vent, no trigo gaire en començar a baixar, això si, abans menjo una poma i bec una mica d'aigua, encara queda la tornada i s'han de recuperar forces


A dalt del cim...

Puigpedrós 2913 m.
I començo la baixa en direcció al refugi Joaquim Folch i Girona, si les vistes de la pujada al cim han estat magnifiques, ara les vistes de la baixada son impactants!!

El descens es fa per un camí amb força desnivell, en poc es baixen 500 metres de desnivell i les carenes muntanyoses que tenim davant t'obliguen a aturar-te, agafar aire i observar-les amb deteniment.



Allà a baix hauré de trencar a l'esquerra i el terreny suavitzarà forcà i donarà pas a prats d'herva, on tindrè la companyia de rius, vaques i algun isard




Tercer objectiu aconseguit, ja em trobo al refugi Joaquim Folch i Girona (2375 m), ara toca menjar un entrepà i agafar més forces
Refugi Joaquim Folch i Girona, 2375 m.




Ara la repta final!! Busco el camí GR-11 que em portarà fins al refugi del Malniu, aquest camí anirà per una vall preciosa entre el pi negre i la vegetació característica d'aquesta altitud i zona del Pirineu.




Mica en mica la vegetació comença a ser mes prensents




Si em giro, veig la vall que estic deixant enrere i els cims que fa poques hores, he tingut sota els meus peus.

Mes endavant tinc davant la val on està el poble de Meranges, mes allà Puigcerdà, la serrà del Cadí, La Molina i el massís del meu primer pic, el Puigmal.

Ara el terreny es familiar i ja puc veure el refugi del Malniu, la aventura està a punt d'arribar a la fi


Espero que us hagi agradat i com sempre que faig una aventura, us convido a que us animeu, feu la bossa i pugueu conèixer la grandesa d'aquestes muntanyes, poques vegades es pot tenir la comoditat d'un refugi tant ben equipat i accessible com a punt de partida per fer un pic o simplement conèixer els boscos, llacs, rius, fauna i la resta de sorpreses que podeu tenir a una alçada superior als 2000 metres, això sí, esteu obligats a portar una jaqueta per la tarda-nit, que aquí el fred no fa vacances ni a l'estiu, vinga arreveure!!!!