Hola a tots de nou, aquesta vegada us explicaré l'entorn de la localitat de Zegama, a Gipuzkoa, al Pais Basc.
Aquesta aventura està realitzada en dos anys diferents, l'any 2012 i 2014, coincidint amb els caps de setmana que es celebrava la Marató de Zegama - Aizkorri.
Any 2012;
Dijous 17 de
maig de 2012; Inicio el viatge pel matí amb la
autocaravana del meu oncle i que m’ha deixat per la ocasió, en total seran
aproximadament 615 quilometres fins a Zegama (Gipuzkoa) on arribaré a
la tarda- vespre.
El viatge ho faig
tranquil·lament i evitant els peatges, d’aquesta manera vaig veient el paisatge i els diferents pobles
per on passo, com per exemple al poble de Riglos vaig aprofitar per veure els
Mallos de Riglos, en la província de Osca, unes muntanyes molt característiques
des d’on es habitual fer excursions, escalada i fins i tot practica el
parapent.
Continuo el viatge
i passo al costat de l’embalssament de la Peña i mes endavant l’embalsament de
Yesa.
Seguidament passo Pamplona i posteriorment faig entrada a la província
de Gipuzkoa al País Basc, des d’on ja es veuen les muntanyes a les que em
dirigeixo.
Un cop deixo la
autovia agafo una carretera (GI-2637) d’uns 10 km fantàstica que s’endinsa
entre una vall, es el preludi del tipus de muntanyes que m’esperen, redueixo la
velocitat i començo a observar detingudament el que m’envolta fins que arribo
al poble de Zegama.
Com la oficina la
Oficina d’Informació es troba ja tancada, opto per quedar-me a dormir molt a
prop, per anar el divendres a primera hora a rebre tota la informació i mapes
per fer alguna excursió.
Divendres 18 de
maig d 2012; M’aixeco i després d’esmorzar demano
informació a la Oficina turística i m’indiquen d’una sèrie de recorreguts
marcats amb diferents colors, després d’estudiar la duració i dificultat dels
diferents camins, decideixo combinar part del recorregut taronja (Arrietaldea) i a mitad del recorregut canviar amb part del
de color vermell (Kanala) per finalitzat de nou amb el taronja.
 |
| Panel informatiu amb els recorreguts |
En total camino uns
14 km després d’haver combinat els dos recorreguts.
Destacar el camí de
color vermell de nom “kanala” o canal, rep el nom d’una canalització
artificial construïda al 1925.
Té la funció de recollir l’aigua que baixa
de les diferents fonts naturals de la muntanya. El recorregut fa pujada fins
arribar a l’inici de la canal, després es tracta de caminar durant 6
quilometres aproximadament per un camí sense dificultat planer o inapreciable
baixada, fins arribar a una antiga central elèctrica que subministrava
d’electricitat la zona.
Realment quedo
impressionat per aquests boscos, on s’han de destacar les impressionants
fagedes, la seva frondositat i exuberant
vegetació.
El fet que durant
tot el recorregut hi hagués una fina pluja i que el sol estigués tapat pels
núvols, van propinar al recorregut d’una llum sense ombres dures i on el verdor
del bosc va quedar accentuat notablement, amb multitud de tonalitats diferents
de verds que van causar que no pogués de parar de fer fotografies.
Realment van ser 14
quilometres que passen molt ràpid i on en tot moment vas descobrint racons de
contes de fades on perfectament et podria sortir un elfo un nan darrera d’un
arbre.
Un cop finalitzada
la excursió torno a l’autocaravana i aquella tarda i nit la passaré en un parc, durant aquest temps la pluja s’intensifica notablement.
Dissabte 19 de
maig de 2012; Avui serà un dia on la pluja
m’acompanyarà intermitentment, però
decideixo anar a visitar la cova de Sant Adrian http://www.zegama.net/cueva-san-adrian.php, com podeu comprovar es un lloc carregat d’història i anècdotes interessants,
punt clau a la època medieva, pas del camino de Santiago Basc i on es pot veure les restes de la calçada, a
l’estil de les millors vies romanes, que utilitzaven per creuar aquestes
muntanyes.
Per arribar en
mouré en cotxe, circulant per la GI-2637 fins a dalt del port de la carretera, just davant d'un restaurant surt una pista asfaltada de muntanya
que pujo durant alguns quilometres fins que arribo a on s’acaba l’asfalt, aquí els boscos son increïbles!!
En aquest punt que estaciono el vehicle i agafo el camí perfectament indicat que surt
en direcció a la cova de Sant Adrian, després d’uns 20 minuts ja he arribat a
la cova.
El lloc es màgic i força interessant, entre
els núvols puc deduir el perfil de la muntanya i la magnitud del forat d’una de
les seves boques, un cop a l’interior observo com l’altre boca es molt mes
petita i en forma de volta, el terra es un sense fi de pedres rodones pel
desgast i que formen la calçada medieval i a un costat una ermita tancada que
dona un toc místic i religiós a l’espai fred i humit i on qualsevol so ressona
a les parets de la cova.
Com a curiositat
aquest dissabte pel matí vaig tenir la sort de veure al campió del mon de
curses de muntanya Kilian Jornet quan va sortir a entrenar i també al seu pare passetjant
A l’endemà diumenge el Kilian havia de competir a la marató de muntanya de Zegama - Aizkorri dintre del campionant de mon de curses de muntanya, per la tarda vas poder fer-me alguna fotografia amb ell, quan es trobava al breafing de la cursa.
A part del Kilian Jornet també hi havia els millors corredors del mon, entre aquests Nuria Picas i Toti Bes..
 |
| Kilian Jornet (foto 2012) |
 |
| Núria Picas (foto 2014) |
 |
| Toti Bes (foto 2012) |
Dissabte 20 de
maig de 2012: Avui el poble de Zegama està bolcat amb
la cursa de muntanya puntuable al campionat del mon, on 450 corredors
disputaran la prova i entre aquests els millors corredors del mon, sembla que
el recorregut estarà complicat ja que no ha parat de ploure durant els últims 3
dies i avui segueix i seguirà plovent, tot i això tot el poble, aficionats i
familiars dels corredors, aniran a punts emblemàtics del recorregut a animar
als atletes, des del primer a l’últim, fet que fa diferent a aquesta cursa de
la resta.
Mes informació d'aquesta cursa la podeu trobar a
 |
| Salernophoto.com |
Ja per la tarda
toca marxar cap a casa, aquests quatre dies m’han servit per aprendre que no
cal anar gaire lluny per trobar magnífics boscos i muntanyes, bona gent i bon
menjar. De Zegama destacar la amabilitat dels seus habitants i la majestuositat
de les seves muntanyes, de ben segur que tornaré a visitar-les i qui sap, si
algun dia a competir a la marato de muntanya de Zegama – Aizkorri.
Any 2014;
No tenia cap dubte que tornaria a Zegama, la màgia dels seus boscos, la seva gent i la celebració de la Marató de Zegama - Aizkorri, són uns reclams massa forts per no tornar a anar.
D'aquest segon viatge únicament us explicaré la pujada al cim de l'Aizkorri (1523 m), que tot i no ser el més alt, sí que és el més emblemàtic per la seva ermita i el que dona nom a tot el massís muntanyós
 |
| Punt d'inici pujada a Aizkorri |
Per arribar al punt d'inici del recorregut a peu, agafarem la carretera GI-2637 i just davant d'un petit grup de cases i al restaurant OTZAURTEKO BENTA, surt una pista asfaltada que començarà a agafar alçada i que haurem de seguir fins a arribar a un aparcament de vehicles i on s'acaba l'asfalt.
 |
| Casa Mikeletes |
A pocs minuts s'arriba a casa Mikeletes, des d'allà s'inicia una forta pujada que passaran al costat d'unes torres d'alta tensió, el camí es troba ben marcat amb punts de color groc
No es triga gaire a ficar-nos en un impressionant bosc, el camí està ben marcat i sempre en pujada.
Sempre segueixo el camí on demà passarà la Marató de Zegama entre els quilòmetres 20 i 23 aproximadament de la cursa
Ara els arbres deixen pas a la zona de la cresta, espais oberts i vistes panoràmiques, des d'aquí ja es pot observar l'ermita de l'Aizkorri
Un cop a dalt és el moment de gaudir de la tranquil·litat i les vistes panoràmiques
Pic d'Aizkorri, darrere meu la cresta i el pic Aitxuri (1551 m)
 |
| Ermita i refugi de l'Aizkorri |
Ja de baixada, torno a quedar impressionat amb els boscos
Abans de marxar faig un visita a la Cova de Sant Adrian i el seu màgic entorn i calçada medieval
 |
| Cova de Sant Adrian |
Zegama is Zegama, impossible descriure aquests boscos i la seva historia, simplement s'ha de veure i viure per gaudir de les sensacions que et regala a cada pas que dones.
