Avui dia 5 de gener de 2012, he anat a visitar
una petita part de la serra de l’Albera, concretament la part que pertany a la
Jonquera i rodalies.
Començo a caminar des de Els Límits poc abans
d’arribar a le perthus, si arribeu per la N-II en vehicle heu
d’agafar el carrer que surt per la dreta al costat de les garites de la
frontera i per tant no heu de passar per sota de la línia fronterera, d’aquesta
manera arribareu al Carrer Doctor Subirós de Els Límits i a poc de començar la
pujada, veureu com hi ha un petit túnel
que passa per sota de l’autopista, un cop a l’altre costat trobareu un
aparcament des d’on vaig sortir caminant per la pista ample que surt en
direcció sud, al costat de l’autopista.
Un cop s’inicia la excursió a peu, farem una
primera part d’un quilometre per una pista ampla, fins arribar a un rètol
que indica “SALT DE FITÓ A PEU”, el qual hem d’agafar trencant a la dreta i notarem com ràpidament el camí comença a agafar molt de desnivell.
Poca estona després trobarem un segon rètol que ens
indicarà per baixar a un primer salt d’aigua anomenant el Fitonell, jo decideixo continuar fins arribar al Salt de Fitó.
Una primera passera metàl·lica m’indica que
estic a prop del primer objectiu i instants després veig una estructura – pont
penjant des d’on ja es puc veure la ubicació del Salt de Fitò.
Un cop he arribat al primer objectiu, faig una
paradeta de cinc minuts i alguna fotografia
Continuo el
recorregut seguint les marques de pintura groga, per un corriol habilitat amb
cadenes que em facilita la pujada per arribar fins a una tartera de pedres que
hauré de pujar fins al final i molt ben marcada per les marques grogues.
Aquesta part es la mes entretinguda del tot el recorregut, sense gaire dificultat tècnica, sí que requereix un mínim de força física, ja que trobarem algun pas una mica atlètic que necessitarem la ajuda de braços i peus per realitzar alguna grimpada.
Un cop a dalt es pot apreciar una gran vista
de la zona de La Jonquera, Le Perthus, el Castell de Bellaguarda (finalitzat
l’any 1688) i un majestuós massís del Canigó nevat com a teló de fons, parada
obligada per contemplar tots els detalls d’aquesta impressionant panoràmica que
m’acompanyarà durant pràcticament tot el recorregut.
Continuo sempre seguint les
marques de pintura de color groc i a les diferents cruïlles segueixo direcció Le
Pertús, tal i com posa als rètols informatius, de tal forma que passo per la
església derruïda de Sant Pere del Pla d’Arca (un lloc magnífic per quedar-se
una estona descansant)
segueixo per les Mines de Sant Pere (tancades per una porta metàl•lica, possiblement la decepció del recorregut), per Mas Nou amb la seva privilegiada situació i magnifiques panoràmiques i per Mas de l’Illa.
un cop arribat a aquest punt, segueixo baixant per un corriol que em va apropant direcció al punt de sortida, coincidint l'últim quilòmetre pel mateix camí que he realitzat a la sortida.
En total ha estat un recorregut de dues hores i mitges des de que he sortit.
Com em sobra temps i el dia acompanya, decideixo apropar-me en cotxe fins al Castell de Requesens, per això arribo fins a la població de Cantallops, situat a sis quilòmetres de La Jonquera per una carretera i des d'allà trobo indicacions que m'indiquen per anar al Castell.
Segueixo la senyalització i arribo fins a una pista ample sense asfaltar, sense cap complicació per un turisme en el moment que jo vaig anar i a mig camí trobo una tanca metàl·lica que he d'obrir i tancar, ja que impedeix que surti o entri els animals.
Ja arribant al Castell el paissatge es de gran bellessa i amb rius cabdalosos
i on trobo la vaca autòctona de l'Albera, una especie mes petita que la vaca comú i que ha sobreviscut en semi-llibertat durant molt de temps i amb poca interferència per l'activitat humana, per aquest motiu te unes característiques pròpies que la distingeixen de la vaca comú.
I després de deixar el vehicle vaig a donar un tomb pel Castell de Requesens, on les seves pedres granítiques i de pissarra, em deixa bocabadat, donant una sensació de fortalesa i em fa imaginar les mil i una històries i batallés que s'hauran viscut entre aquestes parets.
Amb les seves torretes fortificades...
Des de l'interior puc apreciar les finestres "saeteres" ubicades a les "almenes" de la muralla.
i ja de tornada, mes vaques de l'Albera
i una impressionant vista del Castell de Requesens des del camí de tornada, des d'on es pot apreciar la carena muntanyosa coronada pel Puig Neulós
La serra de l'Albera es una gran desconeguda per molta gent, que no li ha donat el valor que realment té i que pot oferir indrets sorprenents, amb moltes ruïnes d'antigues cases i poblats i una carena muntanyosa guiada pel GR-10 i GR-11, que pot deixar-nos imatges a les nostres retines que no oblidarem, únicament s'ha de pujar al Puig Neulós (1256 m) per saber de que estic parlant, a un costat Catalunya i a l'altre les poblacions i costa francesa, on si tenim sort es pot arribar a veure la totalitat del Golf de Lleó.
Vinga, animeu-vos i visiteu aquesta magnifica serralada, començament o final dels Pirineus.
