Ja tornem a tenir una nova aventura...
Després d'haver sentit a parlar de la personalitat que desprèn el Pic del Midi d'Ossau, a les 07:00 h deixem el cotxe a la "Cabaña de Araille" (1700 m), situada a un quilòmetre i mig passada la frontera del Portalet cap a la banda francesa.
Iniciem la marxa per una extensa zona de prats d'herba
Si aixequem la vista, veurem sense problemes el camí que hem de seguir, que pujant amb uns grans zigi-zaga arriba fins al Col de Soum de Pombie (2.129 m)
La silueta d'un cavall ens avisa que ja hem arribat al col de Soum de Pombie
Ara ja podem veure la majestuositat del Midi d'Ossau, ara el camí fa suau baixada fins al refugi i llac de Pombie i després de passar una tartera i blocs de pedra sense cap dificultat, iniciarem la pujada fins al Collat de Suzon (2.127 m).
 |
| Col del Soum de Pombie (2.129 m) |
 |
| Refugi de Pombie (2.031 m) |
 |
| Collat Suzon (2.127 m) |
 |
Collado Suzon (2.127 m)
Un cop ja hem arribat al collat de Suzon, és el moment de fer un gir cap a l'esquerra i agafar un camí que en forta pujada, arribarà fins a la faldilla del Midi d'Ossau, que des d'aquí semblarà inconquistable.
|
Val la pena fer una mirada al nostre voltant i observar la gran bellesa d'aquestes muntanyes
Mica en mica anem deixant enrere el collat Suzon
I el refugi i llac de Pombie ja han quedat molt lluny
Es el moment d'afrontar la primera de les tres xemeneies que s'hauran de fer.
Aquestes xemeneies que no representen gran dificultat ja que sempre trobarem bones presses de mans i peus per poder pujar, si que poden representar un problema si no es té el nivell tècnic i psicològic suficient, donat que en algun moment la sensació de buit i alçada és important i en segons quins casos és aconsellable pujar assegurat amb una corda.
A banda, el ús de casc hauria de ser obligatori, donat que els alpinistes que van per davant, poden fer caure alguna pedra i l'única eina de prevenció en aquest casos es la protecció del casc.
 |
| Primera xemeneia |
Després de passar per alguna terrassa i seguin el camí sobradament gastat i marcat amb fites, arribem a la segona xemeneia, la qual també superarem sense cap mena de problemes, sempre avançant tranquils i assegurant una bona elecció de presses de peus i mans.
 |
| Segona xemeneia |
Ara ja és hora d'afrontar la última xemeneia, on tindrem dues opcions, una xemeneia que queda més a la esquerra o una altre que queda més a la dreta i que finalitza en la creu del Pas del Portillón du Midi (2.657 m) i que és el camí més habitual. Ambdues opcions estan força marcades amb fites.
Nosaltres pujarem per la que queda més a l'esquerra i més tard baixarem muntant el primer ràpel per la que queda més a la dreta (Creu del Pas del Portillón).
 |
| Tercera xemeneia (esquerra) |
 |
| Cim del Midi d'Ossau (2.884 m) |
Les vistes son espectaculars, el Midi d'Ossau ofereix una panoràmica excepcional, potenciada la sensació d'alçada pels impressionants balcons que ofereixen les parets tants verticals i des d'on podrem contemplar unes de les panoràmiques més atractives dels Pirineus
 |
| Cim del Midi d'Ossau (2.884 m) |
 |
| Cim del Midi d'Ossau (2.884 m) |
 |
| Pressa Lac de Bious Artigues |
 |
| Punta francesa |
Sempre es diu que un cim no s'ha aconseguir fins que no es finalitza la baixada, i en el cas del Pic del Midi d'Ossou, aquesta dita té molta més força, ja que es una muntanya que on realment entranya la dificultat, és a la baixada.
Durant tot el descens haurem d'estar molt concentrats, primerament baixarem per la tartera amb molta pedra solta i on és fàcil relliscar i més endavant la desgrimpada o la baixada en ràpel de les tres xemeneies.
El descens no és difícil peró no hi ha marge d'error, les tres xemeneies estan equipades amb reunions per poder baixar fent ràpel o assegurats amb una corda, però hi han trams que s'ha de desgrimpar i on haurem d'extremar les precaucions.
Al ser un cim molt concorregut de gent, s'han instal·lat reunions pels costats de les xemeneies, per permetre poder baixar fent ràpel sense molestar a la gent que puja per l'interior de la xemeneia.
La reunió instal·lada amb encolatges i cadena s'haurà de buscar ja que es troben una mica amagades si no es coneixen.
Es recomanable portar una corda de mínim 60 m, ja que nosaltres portàvem una de 50 m. i va ser una mica justa.
Arribem a l'última xemeneia i trobem força gent, decidim muntar el ràpel per la part dreta de la xemeneia i saltar-nos el tap.
Ara ja només queda desfer el camí que hem fet d'aproximació, però amb una parada casi obligada al refugi de Pombie per prendre un refresc que ens hem guanyat, per continuar la tornada fins al cotxe amb la satisfacció d'haver fet una fantàstica jornada de muntanya
Com sempre us vull recomanar que aneu a fer aquest cim, per la seva bellesa i espectaculars panoràmiques, però únicament si esteu molt acostumats a terrenys amb un grau tècnic en grimpades i utilització de cordes per assegurar o fer ràpels, l'ascens no es difícil però requereix un mínim de preparació i coneixements.
Podeu veure un vídeo clicant a https://www.youtube.com/watch?v=K1waFA7jV9E
Track Wikiloc utilitzat; http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5143833 per Aldarion
Podeu veure un vídeo clicant a https://www.youtube.com/watch?v=K1waFA7jV9E
Track Wikiloc utilitzat; http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5143833 per Aldarion
Salut i muntanyes!!!!!
