dilluns, 20 d’abril del 2015

Madeira Island

Madeira Islan


Dijous 09 d’abril de 2015

Son les 05:40 hores i ja estem a l’aeroport de BNC, a les 06:15 embarquem amb la companyia TAP i després de fer un canvi d’avió a Lisboa, a les 11:05 hores arribem a l’aeroport de Madeira, endarrerim els rellotges una hora i lloguem un cotxe Opel Corsa 1.2 per moure´ns per la illa, més tard veuríem que amb un motor 1.2 cc es insuficient per fer les llargues pujades que tenen aquestes carreteres.

Deixem les maletes a l’apartament que teníem reservat, Casa da Adega, a la població de Machico, la seva ubicació queda a dos quilòmetres del centre del poble, però val la pena per respirar la tranquil·litat i les vistes panoràmiques que ofereix la seva ubicació privilegiada.
Si esteu interessats podeu obtenir mes informació a Casa da Adega
Machico, des del balcó de l'apartament Casa da Adega

Durant els dies següents també comprovaríem la hospitalitat amable dels propietaris de l’apartament, els quals van fer que la nostra estada no faltes de res, fins i tot ens donaven fruita dels seus propis camps que tenen conreats, si viatgeu a Madeira es una molt bona opció com allotjament, sempre i quan disposeu d’un cotxe de lloguer i tingueu fàcil mobilitat.


Ponta do Sao Lourenzo; 

Ja per la tarda, configurem el GPS del cotxe que es porta cap a l’extrem més a l’est de la illa, fins a un gran aparcament públic de vehicles, des del final de l’aparcament comença un camí molt ben marcat i pavimentat amb pedres, que anirà sempre orientat en direcció a la punta de Sao Lorenço, no te cap dificultat tècnica i les vistes que anirem trobant durant el recorregut son excepcionals, com podeu veure a les següents imatges;






Divendres 10 d’abril de 2015

Levada das 25 Fontes PR6.1 i Levada do Risco 

Aquesta excursió crec que es obligada si visites Madeira, nosaltres amb el cotxe de lloguer van trigar una hora aproximadament des de Machico en arribar a l’aparcament on s’ha de deixar el cotxe, un cop aquí hi ha una carretera asfaltada molt estreta tancada amb una tanca que impedeix circular amb el teu vehicle, però existeix la possibilitat d’un serveix de taxi que per 6 euros et baixarà al punt inicial de la Levada i un cop finalitzada la excursió et pujarà a la zona de l’aparcament.  
Nosaltres vam baixar per la carretera d’uns 2 km aproximadament, però per manca de temps vam utilitzar el taxi de pujada, pagant únicament 3 euros per persona.
Un cop al lloc d’inici el recorregut es troba molt ben marcat, primer vam fer la levada de les 25 fonts i després vam anar fins a un impressionant salt d’aigua que hi ha al final de la levada que transcórrer per la part superior, en total van ser uns 7 km aproximadament.
Us deixo un enllaç per descarregar el track:


Algunes fotografies;












Mirador de Cabo Giräo


Es tracta del penya-segat mes alt d'Europa i segon més alt de tot el mon, amb 580 metres d'alçada.
Les vistes des de a dalt son espectaculars.

Han construït un magnífic balcó de vidre des d'on es pot veure l'abisme per sota dels teus peus,

Des de dalt es pot veure una gran extensió d'aquesta part de la Illa


Dissabte 11 d’abril de 2015

Ruta Pico Aireero a Pico Ruivo

Possiblement la zona mes impactant de tota la illa, per arribar a l’inici es pot pujar en vehicle fins a l’observatori meteorològic que es troba a prop del Pico Aireero, la ruta fins al Pico Ruivo no te pèrdua, donant la possibilitat de fer la part central del recorregut per camins diferents.
Us deixo un enllaç de la rutaAreeiro - Ruivo - Areeiro

Durant aquest recorregut caminareu per un camí escarpat a la roca, amb multitud de túnel, cornises, escales i camins empedrats, tot sense dificultat per caminar però amb un fort desnivell acumulat que farà treballar de valent als muscles de les cames, ja que tota la estona estareu pujant i baixant infinitats d’esglaons i sobretot recordeu portar una lot o frontal per poder caminar per l’interior dels túnels.




Aquest recorregut s’ha de fer amb bones condicions meteorològiques, ja que hi ha moments que et trobes cap a la cota 1800 metres d’altitud i qualsevol inclemència del temps ens poden fer passar una mala estona.




Ja veure-ho com les vistes, penya-segats i el tipus de muntanyes que trobarem amb infinitats de formes sorprenents, els túnels i cornises us deixaran bocabadats, realment es impressionant i magnífic poder caminar per la zona on es troben els dos pics mes alts de Madeira.






En definitiva, un recorregut tant diferent com a meravellós, no marxeu de Madeira sense haver-lo fet!


Diumenge 12 d’abril de 2015

Desprès de visitar el poble de Santana, on es curiós veure les cases amb un tipus de construcció característic de la illa en forma triangular, baixem fins a la cala de Calhau on es respira molta tranquil·litat  


Levada do Caldeirao Verde PR-9

Us deixo el track de la ruta; Track Levada do Caldeirao

Després marxem fins a l’inici de la Levada do Caldeirao Verde PR.9, us deixo un track d’aproximament al punt inicial Track apropament des del poble de Santana, ja que igual es una mica complicat. 


La levada comença passat aquestes dues hermoses cases construïdes a l'estil de la zona, i al principi caminarem per un camí ample i grandíssims i vells arbres i en breu el camí es farà mes estret i només et permet caminar just al costat de la levada.                        




Aquesta levada la trobem molt mes humida i carregada d’aigua que la que vam fer el segon dia (Levada das 25 fontes) i que té una distància mes llarga, aproximadament de sis quilómetres fins al final,


Com veureu l'aigua agafa tot el protagonisme i deixa imatges de película,


És increïble com s'ha treballat en tota l'illa per canalitzar l'aigua, si hi ha una paret insalvable fan un túnel, si per contrari hi ha un desnivell pronunciat fan un pont per on passar la levada



Durant el recorregut els arbres agafen formes peculiars, suposo que dominats per buscar el seu espai de llum per poder creixer.



I com no, l'aigua com una deessa, no deixa de sorprendre'ns amb regals en forma de salts d'aigua a la vista, que esculpeix la muntanya al seu pas i t'anul·la el sentit de l'oïda amb el seu soroll, essent ama i senyora del seu entorn




Quan portes uns quatre quilòmetres aproximadament, hi ha la possibilitat d’agafar una cruïlla que indica la pujada al pic de Ruivo, nosaltres continuem per la Levada do Caldeirao Verde, moment que comencen tot un seguit de llargs túnels


Però hem comés una errada molt gran al oblidar-nos la lot o frontal per poder avançar pels llargs túnels que anem trobant, tot i així, avancem a les fosques únicament amb el sentit del tacte del peu i mans durant els primers dos o tres túnels, mes tard la foscor guanyaria la batalla i acceptant la derrota, vam donar mitja volta, sense poder arribar al final de la levada, una llàstima ja que segons la informació que trobem a internet, hi ha un salt d’aigua que val molt la pena veure.  


A la tornada, ja mes tranquil.la, ens aturem a jugar amb petits detalls que abans havien passat per alt, com aquesta part molt arcillosa que sura de la mutanya.




Abans de marxar d'aquesta levada, trobem un racó fascinant al costat de les cases que hi ha a l'inici, on les flors dels arbres han fet una catifa als nostres peus, el lloc ens reclama una estona per fer fotos i gaudir d'aquestes fantàstiques tonalitats de colors.



Dilluns 13 d’abril de 2015

Avui es l’últim dia que passem a l’illa de Madeira i hem d’agafar l’avió de tornada a les 14:10 hores, per tant decidim passar el matí visitant la població de Funchal, però tenim un dia molt pluviós i impedeix poder visitar la part antiga amb comoditat

Tot i així sortim del cotxe per visitar els carrers mes turístics, on tenen una forma molt peculiar de pintar les portes,  



També vam fer una visita ràpida al mercat del peix i flors


Com a conclusió puc dir que Madeira no s’assembla a res que hagi vist fins al moment, té unes característiques morfològiques molt especials, plena d’impactants penya-segats, amb una flora i vegetació d’infinitats de varietat, on quan camines pels seus boscos i levadas, observes com cada planta ha de fer un sobreesforç per trobar el seu espai per sobreviure.
L’aigua es troba present per tot arreu i abundantment, aprofitada artificialment per un total de 1500 quilòmetres de levades en tota l’illa i una bona part han estat equipades per ser visitades pel turisme, que lluny de desentonar amb el medi, li dona un plus molt atractiu a la vista i que et donen la possibilitat de caminar al seu costat per aconseguir veure els indrets de la illa de la millor forma possible, donant-hi regals en forma d’unes espectaculars cascades i salts d’aigua que et deixen bocabadat.

Nosaltres vam estar cinc dies intentant visitar Madeira, però crec que amb les possibilitats que té aquesta illa, van ser totalment insuficients, tot i que crec que vam veure una part molt representativa amb les quatre excursions, van faltar moltes levades, cims i zones costeres per visitar, sense tenir en compte la resta d’activitats que es poden fer, com submarinisme, visita de cetacis, rutes en veler, barranquisme, etc . etc. , això sí, no vam veure ni un ciclista, suposo que la culpa la pot tenir les carreteres amb pujades i baixades constants i molt verticals.
Quan tornes a casa amb mes de 1500 fotografies fetes a la targeta de memòria, et dones compte quin tipus de viatge has realitzat.
Després de visitar Madeira, no se quin serà el proper viatge... en fi... ja buscarem que segur que alguna cosa trobarem i si no... tornarem un altre cop!!




diumenge, 22 de febrer del 2015

Les Agudes i Turo de l'Home


Diumenge 22 de febre de 2015, avui toca una aventura en condicions força extremes, molt de vent del nord, fred i neu, avui pujarem les Agudes i el Turo de l'Home des de Sant Marçal.


Comencem a caminar des de l’aparcament situat a la carretera BV-5114 entre el punt quilomètric 26 al 27, a un aparcament que es troba al Pla d’en Mont.

Just davant, gairebé no es veu, surt un corriol en forta pujada que porta fins a les Agudes, únicament s’han de seguir els punts vermells i força bé marcat.





Aquesta pujada es coneguda com la dels Castellets, i hi ha parts on s’ha de grimpar i en algun moment hi ha passos una mica exposats, si no es perd la concentració no hauria de comportar cap problema, això sí, qualsevol errada podria comportar un accident amb conseqüències greus, ho millor es mantenir l’atenció i no voler anar més ràpid del compte.




Fins i tot hi ha una cadena que ajuda a passar un pas una mica més complicat




La resta es tracta d’anar fent, és un camí molt divertit i amb unes vistes panoràmiques molt maques.

El camí acaba en un petit collat, on a l’esquerra ja es pot veure el cim de les Agudes(1706 m ) i a la dreta força més lluny es pot observar el Turo de l’Home (1708 m).


Nosaltres primer coronem les Agudes, un cim amb unes vistes impressionants i amb molta sensació d’alçada, ja que el fet de poder veure el mar, ens deixa contemplar els 1706 metres i tot el que hi ha per sota.

Les Agudes (1706m)

Una creu presideix aquest cim.


Desprès de fer alguna foto, anem fins al Turo de l’Home, per un camí GR molt marcat, però entretingut, no té gaire desnivell acumulat i ràpidament es passa d’un cim a l’altre.




El Turo de l’Home es un cim al meu gust molt artificial, construccions, antenes de telecomunicacions i una carretera que ho fa molt assequible a tothom, fan que quedi petit comparat amb les vistes i la virginitat que ofereixen Les Agudes, molt més espectacular amb totes les seves vessants.



Turo de l'Home (1708m)



La baixada la fem inicialment pel mateix camí per on hem pujat (camí dels Castellets), però en breu ja es troba un camí que trenca a l’esquerra amb un rètol que indica “ Sant Marçal GR-5.2”



Aquest camí cap a Sant Marçal es excepcional, un corriol endinsat en un meravellós bosc que amb unes interminables zigi-sagues ens deixaran a una pista ample que s’haurà d’agafar a la dreta direcció al punt d’inici.









Nosaltres per no tenir que caminar per la carretera de tornada a l’aparcament on hem iniciat la ruta, vam optar per remuntar la muntanya seguint una petita línia elèctrica fins a un petit refugi o barraca tancada, des d’aquí únicament van tenir que creuar la carretera per accedir a l’aparcament.


Com veureu a les fotografies, nosaltres vam tenir un dia de vent del nord que va fer baixar força les temperatures, a més a més, vam trobar molta neu, fet que van donar un punt d’aventura i èpica a la aventura.

Ho més maco del Montseny és les seves diferents facetes durant les diferents estacions de l’any, ja que a la primavera i tardor els boscos son d’una bellesa immesurable i a l’hivern la neu li pot donar una bellesa extrema.