Gorges de Gombrèn - Torrent de la Cabana

Dissabte 02 d'agost de 2014

Voleu conèixer les gorges del Gombrèn? Doncs seguiu-me...

Jo vaig fer el recorregut indicat amb marques grogues "itinerari del torrent de la cabana", una volta circular d'uns 10 quilòmetres aprox. i el qual us dividiré en tres parts.

Personalment vaig trobar el recorregut molt ben indicat amb les marques i rètols informatius, únicament estigueu atents, que per veure les gorgues i salts d'aigua us haureu de desviar en alguna ocasió del recorregut principal

La primera part la farem d'aproximació a la primera gorga, seguint una pista que passa pel costat d'un càmping i que després es converteix en una pista asfaltada de fàcil pujada, haurem de caminar uns 2,5 quilòmetres fins que acaba l'asfalt i el camí va a buscar la primera gorga.

La segona part la farem un cop es deixa l'asfalt, encarem el camí a l'esquerra que passa per un tancat de fill pastor i a pocs metres ja veurem un petit camí que baixa molt dret i amb una certa dificultat, que porta a la part de sota del Gorg de la Cabana, la pujada la farem pel mateix corriol i tornarem a seguir el camí de les marques grogues

Gorg de la Cabana

Gorg de la Cabana

Seguint les marques grogues ens farà creuar per sobre del Gorg de la Cabana, continuem el recorregut i no triguem a veure el trencant que baixa fins al Gorg de la Tosca

Gorg de la Tosca

Continuem i el següent salt que veurem serà el Gorg de l'Olla

Gorg de l'Olla

A pocs metres del Gorg de l'Olla es troba el Gorg de la Bauma

Gorg de la Bauma

Continuarem seguint les marques grogues i arribarem a un petit però tranquil salt d'aigua, es tracta del Gorg del Forat, aquí aprofito per refrescar-me

Gorg del Forat

Reiniciem el recorregut fins a arribar al Gorg Petit del Colomer, magnífica gorga

Gorg Petit del Colomer

I ja per acabar aquesta segona part, continuem fent una petita pujada continuant les marques grogues per arribar a l'últim i més espectacular salt d'aigua, el Gorg del Colomer

Gorg del Colomer

Fins a aquest últim salt he caminat uns 5 quilòmetres aproximadament d'ençà que he sortit de l'aparcament, però la tornada la faré seguint el recorregut marcat i que segueix creuant per sota aquest últim salt

Gorg del Colomer

Podria dir que aquesta part és la més impactant per l'extrema bellesa de les gorgues i salts d'aigua, a banda és perfecte per fer un bany, el problema és que és molt accessible per tothom i hi ha molta gent sense cultura de muntanya i molt malament educada on aquests incultes, pocavergonyes i maleducats, van deixant tota mena de plàstics, roba, bosses d'escombraries amagades entre els matolls, fins i tot et trobes excrements humans al mig del camí, francament és un desastre que un entorn com aquest d'extrema bellesa es vegi perjudicat i alterat per aquesta colla d'irrespectuosos i egoistes.

Espero i desitjo que una part dels 10 euros que cobren per estacionar el vehicle, vagin destinats al manteniment i neteja d'aquest entorn

Un cop dit això, és l'hora de tornar, creuem a l'altra banda del Gorg Colomer i segueixo les marques grogues, de mica en mica el camí va agafant alçada, però és un camí força fàcil i molt ben marcat.

Abans d'arribat al Collet del Colomer, punt més alt del recorregut, hi ha una taula d'orientació on es pot observar els cims més alts de la zona com el Costa Pubilla (2053m) o La Covill (2001m)

Un cop passat el Collet del Colomer, la primera part de la baixa es fa per una pista ampla

Les marques grogues em fa passar per la zona de Can Bussacs.

Una zona molt d'atractiu i que donaràr pas a un bosc frondós i humit

En aquesta part del recorregut es nota que he baixat d'alçada i que hi ha més humitat, aquí la vegetació és molt més verda i frondosa i em regala un camí per dins d'un bosc fantàstic amb una llum filtrada entre les fulles espectacular!!

Com sempre... aquest tipus de camí em convida a córrer i saltar, és un lloc perfecte per buidar una mica l'energia que porto dintre

Per acabar l'itinerari arriba a la zona de pícnic i barbacoes, un lloc perfecte per acabar el dia fent un bon àpat i comentar la jornada

Com a recomanacions unes quantes coses; les gorgues de Gombrèn als mesos de calor es troben força massificades de gent, crec que val la pena evitar l'agost i visitar-les en una altra època, és un lloc espectacular, però si trobes a molta gent pot generar alguna incomoditat.

Però el que m'agradaria que quedes més clar, ÉS FER UNA CRIDA A TOTHOM A MANTENIR AQUEST LLOC COM HAURIA D'ESTAR, NET D'ESCOMBRARIES I BRUTÍCIA, SI US PLAU, EMPORTAT LES DEIXALLES I QUE SEMBLI QUE NO HAS ESTAT MAI!!!

Ulldeter

Dissabte 28 de juny de 2014,

Hola de nou, avui us explico una nova aventura per les muntanyes que donen vida al riu Ter i on poden gaudir d'ascensions a pics com el Pic de la Dona (2.704 m), el Gra de Fajol (2.714 m) o el Bastiments (2.881 m) i on hi ha el fantàstic refugi d'Ulldeter (2.220 m).
En el meu cas he pujat al pic de Bastiments, fent una volta circular molt senzilla i no gaire tècnica.

El divendres 27 cap a les 20:00 hores, arribo molt a prop de l'estació d'esquí de Vallter, on planto la tenda de campanya per passar la nit i on de mica en mica comencen a arribar furgonetes que també pernoctaran al mateix lloc. És un petit aparcament just on surt el camí que va al refugi d'Ulldeter (a 15 minuts caminant tranquil·lament)

Després de passar la nit, m'aixeco cap a les 06:30 hores i el sol ja il·lumina màgicament el Gra de Fajol .

Durant la pujada al refugi es poden veure clarament les canals o corredors que a l'hivern es pugen amb neu i gel utilitzant piolets i grampons.

Al cap de 15 minuts aproximadament arribo al refugi d'Ulldeter (2.220 m)

Refugi d'Ulldeter

Ja puc veure clarament el Coll de la Marrana

El Shui com sempre es torna boig amb la neu

Coll de la Marrana

De pujada al cim les vistes són magnífiques, darrere meu el Pic de Noufonts, Nou Creus, etc

I es pot veure perfectament la Vall de Freser, per on passa el GR-11

Abans d'arribar al cim de Bastiments, es passa per una creu que durant tota la pujada he tingut com a referència i des d'on hi han unes vistes panoràmiques excel·lents

Continuo pel cim de la muntanya per arribar al punt geodèsic que marca el Cim de Bastiment amb els seus 2.881 metres d'altitud, és aquí on es troba la frontera entre Catalunya i França

La baixada del pic la faré utilitzant un camí molt marcat que va per sobre de la frontera

Si vas en silenci i amb els ulls ben oberts, les muntanyes poden premiar-te amb algun regal, en el meu cas ha estat en forma de marmota

Per les proximitats del refugi d'Ulldeter, l'aigua i la vegetació són molt presents, deixant racons plens de vida o de colors

Si algun dia no sabeu on anar, no dubteu en conèixer aquestes muntanyes d'Ulldeter, nom que li ve donat perquè les seves aigües són el naixement del riu Ter i on l'accés és molt fàcil per la carretera que us deixarà a peu de les pistes de l'estació d'esquí de Vallter. Les excursions que podeu fer són moltes, com el camí dels enginyers que arriba fins al santuari de Núria, com accedir a l'Olla de Núria, també es pot arribar fins a la zona de Carançà o fins i tot fins al Canigó.

Pedraforca

Dissabte 26 d'Abril de 2014

Aquesta vegada tot ha començat el dissabte després de dinar, on un cop consultada la meteologia i comprovar que és favorable, decideixo que l'endemà diumenge 27, intentaré pujar el Pedraforca.
Aquesta és la ruta que vull fer;

Abans de tot consulto un lloc per dormir per internet i reservo una habitació a la casa de colònies Pedraforca , on dormir tres persones, sopar i esmorzar em costa 102 euros i no em posen problemes per portar al gos, sempre i quan sigui sociable i ben educat.

Vistes des de la Casa de Colònies Pedraforca

Dit i fet, a les 20:00 hores ja em trobo a la localitat de Saldes i observo com des de la casa de colònies Pedraforca, es pot contemplar unes de les muntanyes mes emblemàtiques de Catalunya i la seva impressionant forma en U, formada pels pics Pollego Superior (2506 m) i el Calderer (2505m) a la zona Nord i pel pic Pollego Inferior (2445 m) a la zona Sud, als quals ha donat forma l’erosió de l’aigua i el vent, que ha desgastat els materials més sensibles.

Entre els pics del nord i el del sud, hi ha la coneguda enforcadura i la tartera que baixa per la seva vessant est.

Pedraforca i l'enforcadura

Diumenge després d’un bon esmorzar, iniciem la pujada des de l’aparcament del mirador de Gresolet (1560m aprox.) on hem deixat el cotxe, al cap de poc temps s’arriba al refugi de Lluís Estasen (1647m).

Refugi Lluís Estasen (1647m)

Com nosaltres volíem pujar al Pedraforca per la “grimpada” i no per la tartera, agafem el camí que surt darrere del refugi, indicat sempre amb marques blanques i grogues, les quals no s’han de deixar en cap moment fins a arribar al Coll de Verdet, vigileu que a mig camí hi ha altres camins indicats únicament amb marques grogues que poden fer-te equivocar.

De camí al cim es poden trobar racons de gran bellesa, tot i que nosaltres vam arribar aquesta zona per equivocació, en un moment de recorregut ens vam desviar uns 150 metres de les marques grogues i blanques, després vam rectificar per tornar a agafar el camí marcat

Un cop recuperat el camí correcte...

El camí fins al Coll de Verdet és magnífic, a part hem tingut la sort de trobar alguna zona amb neu que li dóna encara més atractiu.

Moment d'agafar una mica d'aire per afrontar l'última part cap al Coll de Verdet...

Un cop al Coll de Verdet és el moment d’encarar el camí cap al cim i que a partir d’aquí estarà únicament indicat amb marques i punts grocs i que no heu de tenir problemes per seguir-les.

És aquí on comença la grimpada, és una zona que requereix una mínima forma física i agilitat, tot i que no té molta dificultat, sí que s’ha d’extremar la concentració i precaucions, qualsevol error es pot pagar força car, ja que hi ha moments que es troben passos aeris o exposats.

Us deixo un seguit de fotografies on espero ús pugueu fer una idea de com és aquesta part de la pujada al cim

Impressionants vistes durant tota l'ascensió...

Aquesta part es de baixada, per després tornar a pujar...

Aquí el cim ja està a tocar...

Última grimpada...

Un cop al cim la sensació d'alçada és molt gran

Les vistes des de la cima són espectaculars, la manca de cims alts a les proximitats fan que la sensació d’alçada sigui molt gran, ja que des del pic es pot veure amb claredat el refugi Lluís Estasen, les poblacions de Saldes i Gossols i amb una panoràmica de la serra del Cadí i Pirineus espectaculars.

Darrera meu el Pollego Inferior (2445m)

Hem tingut sort i el dia és genial, no fa aire i a dalt podem estar una estona respirant el silenci i la tranquil·litat

Magnífic...

I ara toca baixar, sembla que ho passaré bé!!!

Un rètol avisa als excursionistes que s'ha de baixar pel camí marcat, per evitar l'erosió que l'augment d'afluència està provocant a la tartera

Aprofito la neu que hi ha per baixar una mica més ràpid

Recta final cap al refugi Lluís Estasen, ara haurem de baixar fins a l'aparcament pel mateix camí que hem pujat

Si no heu estat mai recomano que parleu amb alguna persona que us pugui informar de les característiques de la pujada i els perills que es poden trobar en condicions normals, així del material, roba i sabates necessàries. Naturalment en èpoques de gelades i neu la cosa canvia, deixant-lo únicament amb gent especialista i amb prous coneixements tècnics.


Pujar aquesta muntanya és molt especial i divertida, però no deixeu d'estar concentrats i atents a cada pas, crec que és un cim per fer-ho tranquil·litat i poder gaudir de les vistes al mateix temps que no deixeu de banda la seguretat.

Si teniu alguna pregunta, no dubteu en deixar-me un comentari.

Ara a rumiar quin serà el pròxim objectiu... segur que serà interessant!!!