diumenge, 29 de juny del 2014

Ulldeter

Dissabte 28 de juny de 2014,

Hola de nou, avui us explico una nova aventura per les muntanyes que donen vida al riu Ter i on poden gaudir d'ascensions a pics com el Pic de la Dona (2.704 m), el Gra de Fajol (2.714 m) o el Bastiments (2.881 m) i on hi ha el fantàstic refugi d'Ulldeter (2.220 m).
En el meu cas he pujat al pic de Bastiments, fent una volta circular molt senzilla i no gaire tècnica.



El divendres 27 cap a les 20:00 hores, arribo molt a prop de l'estació d'esquí de Vallter, on planto la tenda de campanya per passar la nit i on de mica en mica comencen a arribar furgonetes que també pernoctaran al mateix lloc. És un petit aparcament just on surt el camí que va al refugi d'Ulldeter (a 15 minuts caminant tranquil·lament)

Després de passar la nit, m'aixeco cap a les 06:30 hores i el sol ja il·lumina màgicament el Gra de Fajol .

Durant la pujada al refugi es poden veure clarament les canals o corredors que a l'hivern es pugen amb neu i gel utilitzant piolets i grampons.

Al cap de 15 minuts aproximadament arribo al refugi d'Ulldeter (2.220 m)

Ja puc veure clarament el Coll de la Marrana

El Shui com sempre es torna boig amb la neu

Coll de la Marrana


De pujada al cim les vistes són magnífiques, darrere meu el Pic de Noufonts, Nou Creus, etc

I es pot veure perfectament la Vall de Freser, per on passa el GR-11

Abans d'arribar al cim de Bastiments, es passa per una creu que durant tota la pujada he tingut com a referència i des d'on hi han unes vistes panoràmiques excel·lents

Continuo pel cim de la muntanya per arribar al punt geodèsic que marca el Cim de Bastiment amb els seus 2.881 metres d'altitud, és aquí on es troba la frontera entre Catalunya i França



La baixada del pic la faré utilitzant un camí molt marcat que va per sobre de la frontera


Si vas en silenci i amb els ulls ben oberts, les muntanyes poden premiar-te amb algun regal, en el meu cas ha estat en forma de marmota

Per les proximitats del refugi d'Ulldeter, l'aigua i la vegetació són molt presents, deixant racons plens de vida o de colors


Si algun dia no sabeu on anar, no dubteu en conèixer aquestes muntanyes d'Ulldeter, nom que li ve donat perquè les seves aigües són el naixement del riu Ter i on l'accés és molt fàcil per la carretera que us deixarà a peu de les pistes de l'estació d'esquí de Vallter. Les excursions que podeu fer són moltes, com el camí dels enginyers que arriba fins al santuari de Núria, com accedir a l'Olla de Núria, també es pot arribar fins a la zona de Carançà o fins i tot fins al Canigó.

dimarts, 29 d’abril del 2014

Pedraforca


Dissabte 26 d'Abril de 2014

Aquesta vegada tot ha començat el dissabte després de dinar, on un cop consultada la meteologia i comprovar que és favorable, decideixo que l'endemà diumenge 27, intentaré pujar el Pedraforca.
Aquesta és la ruta que vull fer;


Abans de tot consulto un lloc per dormir per internet i reservo una habitació a la casa de colònies Pedraforca , on dormir tres persones, sopar i esmorzar em costa 102 euros i no em posen problemes per portar al gos, sempre i quan sigui sociable i ben educat.

Vistes des de la Casa de Colònies Pedraforca
Dit i fet, a les 20:00 hores ja em trobo a la localitat de Saldes i observo com des de la casa de colònies Pedraforca, es pot contemplar unes de les muntanyes mes emblemàtiques de Catalunya i la seva impressionant forma en U, formada pels pics Pollego Superior (2506 m) i el Calderer (2505m) a la zona Nord i pel pic Pollego Inferior (2445 m) a la zona Sud, als quals ha donat forma l’erosió de l’aigua i el vent, que ha desgastat els materials més sensibles.

Entre els pics del nord i el del sud, hi ha la coneguda enforcadura i la tartera que baixa per la seva vessant est.

Pedraforca i l'enforcadura
Diumenge després d’un bon esmorzar, iniciem la pujada des de l’aparcament del mirador de Gresolet (1560m aprox.) on hem deixat el cotxe, al cap de poc temps s’arriba al refugi de Lluís Estasen (1647m).
Refugi Lluís Estasen (1647m)
Com nosaltres volíem pujar al Pedraforca per la “grimpada” i no per la tartera, agafem el camí que surt darrere del refugi, indicat sempre amb marques blanques i grogues, les quals no s’han de deixar en cap moment fins a arribar al Coll de Verdet, vigileu que a mig camí hi ha altres camins indicats únicament amb marques grogues que poden fer-te equivocar.

De camí al cim es poden trobar racons de gran bellesa, tot i que nosaltres vam arribar aquesta zona per equivocació, en un moment de recorregut ens vam desviar uns 150 metres de les marques grogues i blanques, després vam rectificar per tornar a agafar el camí marcat



Un cop recuperat el camí correcte...

El camí fins al Coll de Verdet és magnífic, a part hem tingut la sort de trobar alguna zona amb neu que li dóna encara més atractiu.

Moment d'agafar una mica d'aire per afrontar l'última part cap al Coll de Verdet...

Un cop al Coll de Verdet és el moment d’encarar el camí cap al cim i que a partir d’aquí estarà únicament indicat amb marques i punts grocs i que no heu de tenir problemes per seguir-les.

És aquí on comença la grimpada, és una zona que requereix una mínima forma física i agilitat, tot i que no té molta dificultat, sí que s’ha d’extremar la concentració i precaucions, qualsevol error es pot pagar força car, ja que hi ha moments que es troben passos aeris o exposats.

Us deixo un seguit de fotografies on espero ús pugueu fer una idea de com és aquesta part de la pujada al cim

Impressionants vistes durant tota l'ascensió...


Aquesta part es de baixada, per després tornar a pujar...

Aquí el cim ja està a tocar...

Última grimpada...

Un cop al cim la sensació d'alçada és molt gran


Les vistes des de la cima són espectaculars, la manca de cims alts a les proximitats fan que la sensació d’alçada sigui molt gran, ja que des del pic es pot veure amb claredat el refugi Lluís Estasen, les poblacions de Saldes i Gossols i amb una panoràmica de la serra del Cadí i Pirineus espectaculars.

Darrera meu el Pollego Inferior (2445m)

Hem tingut sort i el dia és genial, no fa aire i a dalt podem estar una estona respirant el silenci i la tranquil·litat

Magnífic...

I ara toca baixar, sembla que ho passaré bé!!!

Un rètol avisa als excursionistes que s'ha de baixar pel camí marcat, per evitar l'erosió que l'augment d'afluència està provocant a la tartera

Aprofito la neu que hi ha per baixar una mica més ràpid



Recta final cap al refugi Lluís Estasen, ara haurem de baixar fins a l'aparcament pel mateix camí que hem pujat

Si no heu estat mai recomano que parleu amb alguna persona que us pugui informar de les característiques de la pujada i els perills que es poden trobar en condicions normals, així del material, roba i sabates necessàries. Naturalment en èpoques de gelades i neu la cosa canvia, deixant-lo únicament amb gent especialista i amb prous coneixements tècnics.


Pujar aquesta muntanya és molt especial i divertida, però no deixeu d'estar concentrats i atents a cada pas, crec que és un cim per fer-ho tranquil·litat i poder gaudir de les vistes al mateix temps que no deixeu de banda la seguretat.

Si teniu alguna pregunta, no dubteu en deixar-me un comentari.

Ara a rumiar quin serà el pròxim objectiu... segur que serà interessant!!!

dissabte, 28 de desembre del 2013

Shui



Dia 25 de desembre de 2013, avui ha estat un dia rellevant a la meva vida, ja que Santa Claus m'ha portat el que diuen que es el millor amic de l'home.

Us presento al Shui, un Schnauzer gegant que va néixer el 08 d'octubre i aquí podreu veure les aventures que fem junts i com va creixent.



25 de desembre de 2013


31 de gener de 2014

28 de febrer de 2014

06 d'abril de 2014


divendres, 13 de desembre del 2013

Anúnci per Nestlé



Aquesta és una aventura diferent de les altres, de fet podria dir que és la meva primera feina,



diumenge, 10 de novembre del 2013

Marxa dels Traginers 2013

Sempre estic explicant aventures dels Pirineus, ciutats europees, excursions per la Garrotxa, Navarra, Pais Basc, etc, crec que ha arribat la hora d'explicar una aventura a prop de casa i de la ma del Club Alpí Palamós, així que presteu atenció;

10 de novembre de 2013, des del Club Alpí Palamós s'organitza la X Marxa dels Traginers, amb dos recorreguts, marxa curta d'uns 8 quilòmetres, molt assequible per fer-la amb els més petits de la família i la marxa llarga que aquest any era d'uns 17 quilòmetres i més exigent pels que no tinguin tanta pressa en arribar a casa.


Amb tanta feina al davant, millor que engegui la màquina i vagi per feina...

Son les 8 del matí, després de pagar la inscripció de 9 euros, surto de Can Pere Tia (Palamós).
Els primers quilòmetres passen per una zona boscosa, rieres, torrents i corriols força amagats i em donen a conèixer forn antic i camins nous.
Cap al quilòmetre 3 em trobo a l'Oriol Borràs i al Francesc Riera fent el primer avituallament , just desprès comença la que serà la pujada mes llarga de tota la ruta, la qual es farà per un corriol en pujada mantinguda d'una bellesa espectacular i amb vistes panoràmiques a Calonge, Platja d'Aro i aquesta part de la costa.
En aquesta pujada es millor guardar forces i no intentar còrrer...

Al quilòmetre 5.5 aprox. hi ha el segon avituallament, on em trobo a la Mari Luz i al Remi, una parella que sense cap mena de dubtes ha trepitjat cada racó de les Gavarres i coneixedors dels indrets mes amagats d'aquestes muntanyes, son dos mags que sempre poden treure un camí nou del seu barret de copa.

Seguint les fletxes, pròxim objectiu Puig de la Cendrosa (333m),

Finalment arribo al punt mes alt del recorregut, Puig de la Cendrosa, ja porto una mica mes de 7 quilòmetres i el pròxim objectiu serà arribar a Santa Maria de Fitor.

Llàstima que fa temps que no plou i les rieres estan força seques...

Abans d'arribar al Dolmen del Llobinar, si es mira a la dreta hi ha unes de les imatges mes maques de la zona, on els dies de tramuntana i cel clar, es pot veure alineats l'Ermita de Fitor, El Castell de Montgrí i al fons la Serra de l'Albera.

Seguidament arribo al dolmen del Llobinar i passo com si em perseguís el dimoni...

I minuts després a l'Ermita de Fitor, és el quilòmetre 11 i punt on es troba un altre avituallament, la veritat es que ja he perdut el compte...

Ara el pròxim objectiu ja es arribar al punt d'inici, així que gassss a les cames....

Al lloc on la marxa llarga enllaça amb la marxa curta per compartir els últims quilòmetres, un nou avituallament assistit per la Sandra, la Rosa i el Rafel.

Feta l'última pujada arribo al Puig de Montagut (265 m), on hi ha el dolmen que porta el seu nom, o es el puig el que porta el nom del dolmen... la veritat es que no se si va ser abans l'ou o la gallina!! 

i es aquí on trobo a dos personatges, el Zisko i el Josep, diu una llegenda de la zona que les nits de lluna plena pugen a aquest Puig i juguen i ballen amb les bruixes de la zona per mantenir-se joves i forts eternament!!


Última part del recorregut,després de la forta i tècnica baixada des del puig de Montagut, s'arriba al Castell de Vila-Romà o del que queda d'aquesta construcció mítica de la zona, ara només queda fer els últims 3 o 4 quilòmetres per una pista.

Per finalitzar us voldria recomanar aquesta marxa popular, ja que podreu conèixer les entranyes d'aquesta part de les Gavarres, sempre amb un recorregut amb un grau de dificultat que us deixarà satisfets un cop completada sigui quin sigui el vostre ritme i nivell.
Però segurament, el que fa especial a aquesta marxa popular és el magnífic recorregut sumat amb l'experiència i la voluntat que posen des del Club Alpí Palamós i que han fet d'aquesta marxa tot un èxit de participants any darrere any,  amb mes de 800 marxàires per edició i que durant aquests 10 anys des de que va néixer, vagi cada cop a més, per aquest motiu aquest desè aniversari han volgut celebrar-ho donant unes ampolles de cava a tothom!!


Salut i muntanyes!!!