Muntanyes de Rocacorba

Diumenge 12 de maig, comencem la temporada 2013 amb una impressionant sortida per les muntanyes de Rocacorba.

Aprofitant que estic un cap de setmana a la casa de colònies de Granollers de Rocacorba, diumenge al matí decideixo pujar fins al Santuari de Rocacorba (929m), com se que el camí no serà fàcil, en aquesta aventura aniré acompanyat pel meu amic Pol, una bèstia de la bicicleta i que avui es posarà les vambes de running.

Des de l'inici del recorregut el camí es en forta pujada continuada, aproximadament en un parell de quilòmetres guanyarem 400 metres positius.

Els tres o quatre quilòmetres inicials del recorregut els fan seguint les marques blanques i vermelles d'un GR, en algun moment  s'haurà d'estar molt atent, ja que la vegetació pot dificultar veure-les amb comoditat

Com veureu el terreny és volcànic, tot i no trobar-se a l'espai volcànic de la garrotxa, durant el trajecte trobarem les pedres característiques d'aquesta classe de muntanyes i el terreny per on caminem es fa divertit pujant i baixant constantment lloses i rieres formades per l'erosió de l'aigua en moments de fortes pluges.

Cap al quilòmetre 3 ens endinsem en un bosc impressionant amb molta afluència mediterrània , amb les alzines i  sureres principalment i un sotabosc frondós i humit a prop de les rieres. 

 

Aquesta part del bosc te racons espectaculars...

La llum filtrada entre les fulles verdes difumina les ombres dures del sol i realça els color que ens ofereix aquesta part del bosc...

Mes a dalt enfilem l'última part del camí que ens portarà fins a dalt del Santuari i continuem per recorregut igual de magnífic com de tècnic...

I on el cicle de la vida comença amb la mort dels arbres mes vells...

I com es normal, quan el camí de pujada dona un respir, ho aprofitem per córrer i fer el senglar!!

Però el camí no triga gaire en complicar-se  i hem de tornar a enfrontar-nos amb un fort desnivell de pujada

L'última part de la pujada ens deixarà a dalt d'una de les antenes de telecomunicacions, lletges i monstruoses, però desgraciadament necessària en els temps que ens trobem.
Seguidament baixarem fins al Santuari de Rocacorba, on veurem la gran pedra amb forma de proa d'un vaixell i on està situat el Santuari,

Un cop a dalt del Santuari val la pena relaxat-se i observar les majestuoses vistes, on es pot apreciar el Pla de l'Estany i el seu llac de Banyoles, i mes enllà, tota la línia mediterrània des del Cap de Creus fins al Baix Empordà.

El Santuari de Rocacorba va ser una església d'un antic castell del segle XI i XII, construït per la seva privilegiada ubicació i que amb el pas del temps va desaparèixer en bona part, va ser al segle XVIII que es va reconstruir donant-li l'aspecte que te actualment.

Fet un repàs a l'historia i un cop hem agafat forces mirant les panoràmiques de l'indret, iniciem la baixada, la fem con no pot ser d'una altre forma, corrent...
Durant el recorregut de baixada trobem una cova que ens crida la atenció i on la entrada es petita però vam descobrir que pots metres a l'interior, la gruta es fa molt mes gran...

I minuts mes tard trobem l'anomenada "Pedra Bolet", on es pot apreciar l'erosió del material inferior i com ha anat deixant la pedra casi en estat d'equilibri al damunt

Seguim el nostre camí i després de la última pujada i no per això la menys dura, enfilem un corriol que ens baixarà pràcticament fins al lloc d'inici, però abans passarem pel costat d'alguna cinglera

Ara el camí pica fort cap a baix i la baixada es molt tècnica, obligant a donar salts, agafar-se als arbres i a posar tots el sentits per no caure i fer-se mal

Després d'aquesta llarga baixada, on ja haurem tret tot el partit als nostres turmells, arribarem a una pista ample que passa per varies cases aïllades de la zona, poc després arribarem ja al punt de partida.

Com sempre recomanar aquest recorregut, on es combina els impressionants boscos amb les magnifiques vistes des del Santuari de Rocacorba, però donada la frondositat dels boscos, alzinars i sotabosc, s'ha d'estar molt atent al track que us marqui el gps, on el necessitarem en varis llocs per agafar el camí correcte.

Us deixo l'enllaç del track que hem utilitzat nosaltres per realitzar la ruta i amb el qual no hem tingut cap problema per trobar les cruïlles i camins a seguir;

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=598004

Dit això, fins a la propera aventura...

Pujada al Salt de Sallent

Hola a tots de nou, en aquesta ocasió us explicaré una aventura que vaig fer ja fa uns mesos, concretament el cap de setmana del 27 al 28 d'octubre de 2012, on vaig anar amb els meus amics del cole a la casa de colònies Domènec Sàvic de Sant Privat d'en Bas, a la Garrotxa.

Es una casa de colònies molt gran i si sou un grup gran de gent us sortirà força econòmica.

Al costat de la casa i baixant per un caminet, trobem aquesta gorga d'aigua, que segur que a l'estiu pot ser una bona àrea d'esbarjo 

Durant la tarda del dissabte quan baixàvem de fer una petita caminada, es podien apreciar magnifiques vistes del paisatge, algunes excepcionals

Es una casa de colònies envoltada per la natura, està en un lloc des d'on surten diversos recorreguts força interessants, però nosaltres el diumenge vam decidir anar a pujar el Salt de Sallent, iniciant la pujada pel Camí de les Escales i fent la baixada pel Camí dels Matxos.

Des de la casa de colònies i carretera amunt uns dos quilòmetres, on s'acaba l'asfalt i comença una pista de sorra, vam deixar els cotxes estacionats, en aquest lloc hi ha una zona boscosa amb el riu al costat, que ha estat habilitada com àrea de pícnic i anomenada  Pla d'en Xurri, amb taules, cadires i una font.

Des d'aquest punt vam iniciar la caminada, inicialment seguint la pista ample sense asfaltar, per mes endavant trobar un corriol senyalitzat com Camins del Matxos a la nostra esquerra, que vam passar de llarg i per on hores més tard baixaríem, continuant fins a trobar una cruïlla de camins, on vam agafar el que baixava a ma dreta amb indicacions cap a Camí de les Escales o Salt de Sallent, aquest camí ens va portar a un sender de forta pujada i que ens aniria apropant a la part que es troba a sota del Salt de Sallent, lloc per on van creuar el rierol d'aigua que baixa directament del salt. 

El camí obliga a creuar el riu en alguna ocasió, on la dificultat la posa el cabdal d'aigua que baixi en aquell moment, tot i que normalment sempre es troben algunes pedres que ens ajudaran a creuar amb mes o menys dificultat.

En aquest punt es creua el rierol per última vegada, a partir d'aquí comença una forta pujada cap a la part alta del Salt de Sallent, coneguda com a Camí de les Escales

El Camí de les Escales agafa un fort desnivell ràpid, en molts casos el terreny es fa per pedres amb la forma de petits esglaons, suposo que d'aquí li ve el nom,  on a mida que es puja es pot apreciar el Salt de Sallent i el seu imponent salt d'aigua d'uns 80 metres de caiguda. 

Tot i que el Camí de les Escales no te gaire de perillositat, si que es veritat que en algun punt no es pot perdre la concentració i si puja el petit de la família es millor tenir-lo controlat de prop,  ja que en alguna ocasió es passar a prop d'algun penya-segat.

Com es pot apreciar a la foto, en aquesta ocasió el cabdal d'aigua no era gaire gran, però diuen que després d'importants pluges, es pot arribar a veure un segon salt d'aigua per la banda esquerra del salt, a veure si algun dia tinc la sort de poder veure-ho!!

Un cop a dalt del Salt de Sallent vam poder apreciar la vall que vam remuntar i unes magnífiques vistes de la Garrotxa

En aquest punt tocava anar a buscar el camí de baixada,  per això vam creuar a l'altre costat del riu i vam anar primer per un camí i després per una pista més ample, on si giràvem el cap cap a la esquerra es podia veure la vall per on vam pujar.

 Vam seguir caminant per la pista mes ample i en breu vam trobar perfectament indicat amb un rètol  "Cami dels Matxos" el camí que agafariem de baixada.

Aquest camí es més ample que el de pujada i d'impressionant bellesa, on els boscos ombrívols, humits  plens de fulles, pedres, arrels i tot un entorn amb multitud de totalitats de verds, marrons i grisos,  fan que quedis sorprès en algun moment del recorregut, la natura es presenta en un estat verge i salvatge que cal respectar.

Tot i que el camí es espectacular i mereix apreciar-lo amb deteniment, aquesta mateixa bellesa convida a còrrer i còrrer, saltant pedres, branques i arrels, trepitjant les fulles, fang i llosses, deixant anar l'instint mes primari del caçador "homus" que portem dins i gaudint d'aquest boscos amb la respiració i el cor accelerat i la concentració com única garantia que ens dona seguretat a les nostres trepitjades.

El fet de còrrer com a senglars, fa que el grup es fraccioni i s'hagin de fer petites esperes a que arribin la resta d'amics.

En aquest punt ja estàvem a la part baixa del camí de descens, en breu arribaríem a la pista per on vam iniciar l'aventura, ara únicament es tractava de desfer el camí per arribar als cotxes.

Com en altres ocasions us he de dir que es un recorregut totalment recomanable i que segur que us agradarà, en total son uns 7 o 8 quilòmetres i si no es te presa es una molt bona excursió per passar el dia, on l'aigua i l'humitat es la gran protagonista i que han format uns boscos plens de vegetació frondosa, acompanyat d'alguna antiga construcció en runes, com a únic testimoni de la ma de l'home.

Es un recorregut per tractar-lo amb respecte, intentant no sortir-se del camí marcat i tenint cura de no deixar deixalles, d'aquesta manera podrà passar el temps i podrem continuar gaudint de la seva grandiositat.  

Gorges de Carançà 2012

Hola a tots!!!

Que passa quan barreges un espectacular camí excavat a la roca, amb el pas de ponts i passarel·les per poder remuntar un magnific riu cabalós, més la màgia de caminar per profunds i humits boscos que s'enfiles fins als 1800 metres d'alçada, doncs només pot passar una cosa..., que et trobes gaudint de les Gorges de Carançà.

A tots qui seguiu les meves aventures, ja coneixereu les Gorges de Carança de la entrada que vaig fer al 2010 , però aquella vegada únicament vaig recórrer fins a la última passarel·la.

Aquest cop he fet una mica més i he arribat fins al Refugi Ras de Carançà, a 1830 metres d'alçada, situat en el GR-10, vigilat des de finals de maig fins a mitjans de setembre i la resta de l'any obert únicament la part lliure, conservat en bon estat i amb unes 30 places amb lliteres per dormir.

Com veureu la ruta la inicio des de l'aparcament de pagament (2 euros dia i vehicle) que hi ha al començament de l'engorgat, al poble de Thues- Entre-Valls (carretera N116 entre Puigcerdà i Perpignan) , allà us podran donar algun tríptic informatiu amb la ruta a seguir.

A les 09:00 hores començo a caminar, a pocs minuts trobo la primera cruïlla, on a la esquerra senyalitzat com PASSAREL·LES i a la dreta s'ha de creuar un pont i està senyalitzat com CORNICHE. Jo opto per aquesta última, ja que el pas de passarel·les es un camí-corriol tècnic, amb mes desnivell de pujada i no tant espectacular, que evita les cornises per arribar directament al començament de les zones de passarel·les, donant la opció d'anar inicialment per aquest camí i de tornada per les cornises.

Un cop es creua el pont s'ha de fer una força pujada d'uns 10 minuts per arribar a una altre cruïlla que s'ha d'agafar cap a l'esquerra i que ja et situa en el camí sense pèrdua que remunta l'engorgat i et portarà primer al camí de les cornises, després a passar la zona de les passarel·les i mes tard podràs arribar al refugi Ras de Carança, objectiu que vas aconseguir en unes 4 hores 30 minuts aproximadament.

Camí de les cornises

Com es pot apreciar hi ha un cable durant tot el tram de les cornises on et pots agafar i fins i tot assegurar, donant un plus de seguretat en les zones més exposades al penya-segat.

Anar a la tardor té premi segur, la gama de colors i tonalitats diferents que et regalen els boscos son excepcionals.

I ja arribo a la zona de les passarel·les.

Com veureu l'aigua es la protagonista durant tot el recorregut, val la pena fer petites aturades i observar els gorgs i salts d'aigua, on la seva força ho envolta tot d'un fort soroll de fons amplificat per les altes parets dels engorgats.

De tant en tant el camí entra de ple al mig d'un humit bosc d'extrema bellesa, 

i d'aquesta forma, el riu i el bosc es van tornant davant de les nostres passes...

Per arribar ja a l'última passarel·la abans d'encarar el camí de pujada al refugi

una aturada per menjar alguna cosa i recobrar forces, moment per gaudir de l'entorn amb mes deteniment...

Finalment després de 11 km i de 4 hores i mitja caminant, aconsegueixo l'objectiu d'arribar al  Refugi de Ras de Carança, magnífic!! situat a 1830 metres, on únicament queden les plantes i arbres mes durs, mes forts,  i la neu comença a seleccionar la vegetació amb la que vol conviure els mesos més freds.

i on tenen una forma molt original de decoració.

Petits regals del recorregut, alguns d'ells per trencar amb la gamma de colors verds i marrons i d'altres per recordar-te que no estem caminant sols, encara que ho sembli.

Ara ja toca la baixada, la faré pel mateix camí de pujada, però abans un missatge a la Mami que la feina no l'ha deixat venir a aquesta aventura.

Poder estic davant d'uns recorreguts mes espectaculars que he fet fins al moment, ja que es una barreja de passos aeris, ponts penjants, passarel·les, la meravella d'un riu amb força i ple de vida que alimenta a un bosc d'extrema bellesa, i com a cirereta del pastís la grandesa dels cims i prats de les cotes altes del Pirineu.

Sense cap mena de dubtes és una excursió que no us deixarà indiferents, però com sempre s'ha d'anar amb molta cura i més si sou petits com jo, on no es poden trencar les regles de joc per no tenir un ensurt que es pot pagar molt car, la tranquil·litat i serenor seran els vostres millors aliats. El camí no es difícil i no representa en cap moment una complicació tècnica, tot i que no es recomanable per aprensius de l'alçada o passos elevats. Pel que ho desitgi sempre hi ha un cable de seguretat que es pot utilitzar com a passamà o per assegurar-te amb un arnés i vaga de seguretat.

Tot i que les imatges son forces dolentes, us deixo un vídeo del recorregut de baixada, les imatges poden impressionar mes del compte i si es així us aconsello que compareu les imatges amb les fotografies anteriors, així veureu que no es per tant, ja ja ja.

VIDEO GORGES DE CARANÇÀ

Una abraçada i fins un altre aventura.