Canigó

Dimecres 10 d'agost de 2011, un altre dia de muntanya fantàstic i aquesta vegada acompanyat per la Clàudia, aquest cop puc dir que HEM FET EL CIM, HEM PUJAT AL CANIGÓ (2784 m)!!!

Aquest era l'objectiu, pujar al Pic del Canigó des del refugi de Cortalets, a França, per la qual cosa viatgem per autopista fins a Perpinyà i seguidament continuem fins a la localitat de Prades (França), des d'on fem aquesta fotografia.

Un cop a Prades, just arribar a la primera rotonda, fem un gir de gairebè 360 graus per agafar la carretera que porta a Villerac, poble que passarem de llarg per continuar amb molta paciència per una llaaaarga pista forestal d'uns 23 quilometres, la qual has de fer a poc a poc si no vol quedar-te sense mitja de transport, nosaltres vam pujar amb un "todo-caminos", però a dalt vam trobar molts turismes.

La pista acaba a 500 metres del refugi Cortalets, on després d'aparcar el cotxe, vam tenir que pujar amb les bosses i tot el material que teniem preparat, eren aproximadament les 20 hores del dimarts i el cotxe informava que ens trobàvem a 8 graus de temperatura, l'altimetre marcava 2150 metres d'altitud que sumats al vent del nord, feien preveure una nit freda.

Un cop a l'interior del refugi, ens va rebre una dona en un català amb accent francés que ens va informar de la nostra "habitació compartida" i el funcionament del refugi, cal dir que va ser molt simpàtica i amable i en tot moment disposada a donar la informació que necessitàvem. 

Una foto de la superhabitació on es pot apreciar la decoració minimalista del refugi. 

Després de passar la nit, ens aixequem cap a les 07:30h, recollim i esmorzem, per començar el camí de pujada per una zona verda de pins i alzines i camins de pedres i arrels, que mica en mica van anar desapareixent per deixar pas a les zones altes, despoblades de vegetació i on les pedres i tarteres van agafant protagonisme.

Comencem a agafar alçada i ja de lluny es pot apreciar el nostre objectiu, el camí es troba ben senyalitzat per marques grogues i fites de pedra que no deixen dubte del recorregut a seguir.

A mida que anem pujant, les vistes es van fent mes espectaculars, amb una sensació d'alçada impressionant, i on el mar mediterrani a un costat i els cims del Pirineu a l'altre, obliguen a fer aturades regulars, que a part de recarregar les bateries, et deixen contemplar la magnitud del lloc on es trobem.
L'aire ja no es tant fred i no bufa amb tanta força com a primera hora del matí, el Sol li dona un cop de ma al forro polar, buff i guants.

Arribem a una de les vistes mes maques del recorregut, el collat, des d'on observem com el cim del Canigó ens espera amb paciència la nostra arribada, però ens trobem just a dalt de la cresta i notem que l'aire no s'ha oblidat de nosaltres.

Us poso una fotografia de tots quatre (La Clàudia, el seu pare, el Canigó i jo).

Baixant per una tartera vam trobar isards, com corrent aquestes bèsties!!! 

Després de fer un tall de recorregut de baixada, arribem al "port de Valmanya", lloc on donem un fort gir a la dreta per enfilar la última part del recorregut que ens portarà dret al cim del Canigó, des d'aquesta zona ja veiem el camí serpentejant com acaba al pas de la xemeneia i com al cim hi ha una creu que es troba col·locada com una cirereta a dalt d'un pastís.

Port de Valmanya

Última part de l'ascensió

Arribant a la xemeneia

La xemeneia

La Clàudia encarant els últims metres

Ja estem a dalt!!!

La cirera del pastís!!! Una creu metàl·lica i totalment guarnida de banderes i obsequis, que ens indica que hem assolit l'objectiu!!

Ara toca descansar, menjar i recuperar energies, al mateix temps podem contemplar una de les vistes mes espectaculars dels Pirineus, aquest cim te una particularitat molt especial amb la resta de cim, ja que tot i que el desnivell es de 2754 metres sobre el nivell del mar, des de dalt es pot veure el Mar Mediterrani, el que vol dir que hi ha una vista amb una sensació d'altitud des de la cota 0, donant una sensació d'alçada incomparable. Nosaltres avui hem tingut sort, el vent del nord que ens ha acompanyat durant part del camí, ha netejat l'aire i ens ha regalat un aire net i sense núvols, que ens permet que els nostres ulls allarguin la visibilitat "hasta el infinito y mas allà" com deia un dels meus superherois favorits.

Ara toca baixar, ho fem per la part mes fàcil, d'aquesta forma aconseguim fer una volta circular que ens portarà fins al lloc de sortida. El camí de baixada no té pèrdua, fins i tot és perfectament transitable per les tarteres per on passa, degut a la gran afluència de gent que hi passa i que l'ha anat formant.

A mida que anem baixant, el cim queda més i més petit...

Després d'una baixada còmoda arribem fins al refugi de Costalets, on descansem uns minuts i agafem el cotxe per realitzar la llarga baixada per la pista forestal.

Un cop a Prades com a premi, un hamburguesa amb patates que ens l'hem guanyat!!! Normalment intentem menjar sa, però després d'haver passat un dia de plena activitat i on hem carregat la memòria d'imatges i sensacions difícils d'oblidar, ens permetem de saltar-nos les normes d'alimentació que tant em remarca la meva professora i ens fotem un dinar de menjar ràpid, que un dia es un dia!!!!

Després toca cotxe, viatge de tornada i un cop a l'entrada de Catalunya, toca acomiadar-me de la Clàudia fins al proper repte, un cim ... unes gorgues plenes d'aigua... una mica de neu... una volta en bicicleta... no ho se del cert, el que sí se es que no trigarem gaire.

Fins a la propera aventura!!!

Miniresist-Ter

Hola a tots, aquest dissabte he participat en una cursa molt interessant i divertida, el MiniResist-Ter, molt ben organitzat per Club Ciclista Baix Ter http://www.clubciclistabaixter.com/ i on es tractava de donar el màxim de voltes a un circuït de 1 quilòmetre 300 metres aproximadament força divertit, fent relleus a cada volta amb els membres del teu equip, els quals podien ser de 2, 3 o 4 integrants.
El meu equip es deia "Els maniàtics de les bicis" i participava amb el meu gran amic Ian (sí sí, no m'he equivocat, es diu igual que jo, a que mola!!), tot i que la duresa del circuit no era extrema, el fet de ser un equip de 2 integrants  ha fet que fos bastant exigent, donat que gairebé no et donava temps de recuperar energia i descansar prou, quan ja veies a la teva parella arribar a la zona del relleu, però tot i que el cansament ha estat el doble que el d'un equip de 4, també ens ho hem passat el doble de bé.
Quan ja tornàvem, al cotxe, cansats, teníem aquell somriure estrany que se't queda al estar orgullós d'haver fet un gran esforç a canvi d'obtenir molts bones sensacions fent l'esport que t'agrada, impacients per veure quan serà la propera.

El mon de la bici 3

http://www.youtube.com/watch?v=DPKWv-kH7OM

Santa Fe del Montseny, Montseny

Dia 18 d'abril de 2010, avui ha estat impressionant!!!! He tingut el privilegi de conèixer uns dels racons mes meravellosos de Catalunya, quan la gent diu que no cal marxar molt lluny per veure coses interessants, no els hi falta raó!
Santa Fe del Montseny, al peu del Turo de l'Home, al Montseny es clar, hi ha un dels racons mes impactants que puguis veure i que es una reserva de la biosfera.

Es tracta de boscos mediterranis, amb alzinars, suredes i pinedes a les zones baixes, alzinar i rouredes a les zones intermitges i fagedes i avets a les zones mes altes, amb tot el que pot comportar aquesta riquesa de vegetació en fauna i flora, bé, en resum, un tresor en mig de poblacions importants, que la fan fàcil de visitar i fan fàcil poder gaudir de tot el ventall de joies que hi han al seu interior amagades.

Que com ha anat el dia? Perfecte!

Per començar deixem el cotxe a l'aparcament de l'Oficina Informació (a Santa Fe del Montseny) i un cop estem documentats, escollim fer unes de les rutes marcades, seguidament comencem el trajecte seguint les marques de colors per un camí que surt des de la mateixa Oficina.

Els recorreguts estan marcats i el camí no te pèrdua, això si, sense sortir-te i tenint cura de no deixar cap deixalla pel camí, es tracta d'un lloc molts visitat i si entre tots no posem seny, això no durarà tres telenotícies!!!

Durant tot el matí, pluja, pluja i més pluja, he quedat xop, però he pogut veure com amb el bosc mullat,   s'accentuaven els colors i el fet que estigués ennuvolat ha fet que la llum fos tènue i sense ombres dures, deixant unes tonalitats de marrons, verds i grisos espectaculars, crec que ha valgut la pena quedar com una sopa!!

Ja al migdia arribo al punt de partida i vaig a dinar a un restaurant a pocs metres de l'Oficina d'Informació, un lloc perfecte per agafar forces i temperatura corporal, que sembla que l'havia perdut pel camí amb tanta pluja!!
No se si condicionat per la gana que tenia o perquè realment el menjar era bo, que vaig dinar com un Rei!
Quan vaig sortir del restaurant i el sol va sortir, un altre regal de Deu, amb el bosc mullat de la pluja i la llum del sol, tot eren reflexes, les basses d'aigua del camí enlluernaven i la olor del fang i les fulles caigudes xopes, feien que els sentits despertessin d'una llarga letargia.
Que millor moment per fer una migdiada!!!!

i una mica de meditació...

que et carreguen al màxim les piles!!

 fins i tot vaig trobar una parelleta de nuvis passant una bona estona,

Bé, ja us heu fet una idea aproximada del magnífic dia que vaig passar, ara us deixo unes fotografies perquè veieu del que estic parlant i del perquè es un lloc que no podeu deixar de visitar, jo espero aquí tombat en el Pantà de Santa Fé a que feu un cop d'ull a les fotografies, moltes d'elles realitzades pels meus grans amics Vicente i Silvina, des d'aquí una abraçada molt gran!!

Doncs crec que ja està tot dit, us he donat una petita volta per part Natural del Montseny, per la zona de Santa Fe, però el Montseny té altres indrets molt interessants, Aiguafreda, el Tagamanent, Collformic, el Matagalls, Sant Marçal, les Agudes, Turo de l'Home, entre altres.

Des d'aquí us animo a que fer la Travessa del Montseny, organitzada per la Secció de Muntanya de Taula de Joves Comtal, es tracta d'una marxa de resistència d'uns 46 quilòmetres amb un recorregut des d'Aiguafreda a Gualba, travessant tot el Montseny, si esteu en bona forma i us agrada caminar, no podeu faltar a alguna de les seves edicions, us deixo un enllaç

http://www.travessa.org/


Fins aquí una altra aventura aconseguida!!!

El tren groc, la Cerdanya

Avui us explicaré un petit passeig per la Cerdanya que vas fer al març del 2010, un passeig que em va portar des de Prades (França) fins a Puigcerdà i tornada, avui us explicaré un viatge tranquil com la vall que vaig visitar, un viatge amb El Tren Groc;

Per començar us diré que pel Tren Groc sembla que no hagin passat els anys, ja que trenca totalment amb el concepte que avui en dia tenim del tren, on es la velocitat la protagonista per poder arribar a la destinació el mes aviat possible sense tenir en compte els llocs per on passa, El Tren Groc es tot el contrari, ja que encara té la màgia d'un viatge en "ferrocarril" i ens deixa gaudir del paissatge.

Amb una velocitat calmada, el ronroneig i el moviment tremolós dels vagons, ens portarà a recórrer una vall preciosa i humida, acompanyats gran part del trajecte per un riu.

A la zona de la Cerdanya el paissatge canvia i dona pas als cims alts dels pirineus orientals.

Durant el trajecte vaig tenir la sort que es va creuar per davant del tren una família d'isards, fet que va provocar una frenada espectacular del tren, però em va deixar veure com marxaven entre els arbres de la muntanya en pocs instants, llàstima que no vaig poder fer cap fotografia.

El seu traçat enllaça Vilafranca de Conflent amb La Tor de Querol, tot i que jo vaig baixar a Bourg Madame per anar fins a Puigcerdà caminant, un cop vaig dinar, vaig tornar a agafar el tren Groc aquesta vegada de tornada a Vilafranca de Conflent.

Es aconsellable informar-se dels horaris abans de fer el viatge, ja que durant els horaris d'hivern únicament hi han un parell de trens en cada sentit, ja en temporada d'estiu la oferta d'horaris és mes amplia.

També s'ha de tenir en compte L'època de l'any que es vol visitar, ja que el paisatge pot canvia molt, jo vaig optar per anar quan encara quedava neu i el riu baixava ple d'aigua, però també podria ser interessant fer-ho durant l'estiu, ja que acondicionen uns vagons sense sostre i a l'aire lliure, que et permeten respirar l'aire de la vall, sentir els sorolls del bosc i poder veure el paisatge sense tenir un vidre al davant.

Us deixo algun enllaç per si voleu planificar el viatge,

http://www.trenscat.com/catnord/trengroc_ct.html

http://www.ter-sncf.com/Regions/Languedoc_Roussillon/fr/Default.aspx

Avui m'acompanya la Tanit

 Avui dia 05 de febrer de 2011 he sortit en btt i he comptat amb una convidada de luxe, la meva amiga i companya d'escola Tanit

Durant el recorregut hem trobat un mas amb "burritos", després un molí d'aigua ...

i mes tard un forn on antigament posaven la ceràmica a coure, on un cop restaurat es pot veure perfectament la graella i les part mes interessant....

Per ella era la primera vegada que feia amb la bicicleta de muntanya camins amb pujades que et deixen les cames cremant i baixades que requereixen frenar amb força o te l'ha fots!! i la veritat es que s'han ensortit molt bé, segurament repetirem.
Al principi l'ha costat una mica frenar, tenim les mans petites i ens obliga a fer postures estranyes amb les mans per poder accionar la maneta del fre, però mica en mica ha anat agafant-li el truquillo i al final havia que dir-li que no agafes tanta velocitat.
Per mi ha estat un plaer poder compartir una de les meves aficions amb una amiga tant especial, espero tornar a repetir i poder ensenyar-li altres camins!! Fins aviat!!

Trail running Castell

Avui dia 4 de desembre 2010, es el meu primer dia de Trail Running, una pràctica nova que no ha deixat de sorprendre-me, la ruta ha estat per camins i corriols de prop de Platja Castell i camins de ronda, amb un dia brillant, però amb l'aire glaçat.

Com experiència ha esta molt bona però de moment prefereixo la btt, on les baixades cada cop m'agraden mes.

Els prop de sis quilòmetres que he fet no han estat durs, el terreny no tenia gaire desnivell i les pujades eres suaus, tot i que el millor de tot, han estat les zones tècniques amb pedres, branques i arrels que m'han obligat a saltar com una cabra i es clar, aquí m'he trobat com a peix a l'aigua.

Al mig de la ruta, una aturada a Platja Castell, una platja que a l'estiu es un paradís i a l'hivern, desèrtica i amb un dia solejat, es uns dels racons mes impressionants de la Costa Brava, indescriptible!!!

Concretant, ha estat un dia divertit i on he descobert una bona opció per alternar amb la bicicleta de muntanya, segurament sortiré mes dies, haurem de pensar em comprar-me unes bones sabates, je je.