Pedraforca

Dissabte 26 d'Abril de 2014

Aquesta vegada tot ha començat el dissabte després de dinar, on un cop consultada la meteologia i comprovar que és favorable, decideixo que l'endemà diumenge 27, intentaré pujar el Pedraforca.
Aquesta és la ruta que vull fer;

Abans de tot consulto un lloc per dormir per internet i reservo una habitació a la casa de colònies Pedraforca , on dormir tres persones, sopar i esmorzar em costa 102 euros i no em posen problemes per portar al gos, sempre i quan sigui sociable i ben educat.

Vistes des de la Casa de Colònies Pedraforca

Dit i fet, a les 20:00 hores ja em trobo a la localitat de Saldes i observo com des de la casa de colònies Pedraforca, es pot contemplar unes de les muntanyes mes emblemàtiques de Catalunya i la seva impressionant forma en U, formada pels pics Pollego Superior (2506 m) i el Calderer (2505m) a la zona Nord i pel pic Pollego Inferior (2445 m) a la zona Sud, als quals ha donat forma l’erosió de l’aigua i el vent, que ha desgastat els materials més sensibles.

Entre els pics del nord i el del sud, hi ha la coneguda enforcadura i la tartera que baixa per la seva vessant est.

Pedraforca i l'enforcadura

Diumenge després d’un bon esmorzar, iniciem la pujada des de l’aparcament del mirador de Gresolet (1560m aprox.) on hem deixat el cotxe, al cap de poc temps s’arriba al refugi de Lluís Estasen (1647m).

Refugi Lluís Estasen (1647m)

Com nosaltres volíem pujar al Pedraforca per la “grimpada” i no per la tartera, agafem el camí que surt darrere del refugi, indicat sempre amb marques blanques i grogues, les quals no s’han de deixar en cap moment fins a arribar al Coll de Verdet, vigileu que a mig camí hi ha altres camins indicats únicament amb marques grogues que poden fer-te equivocar.

De camí al cim es poden trobar racons de gran bellesa, tot i que nosaltres vam arribar aquesta zona per equivocació, en un moment de recorregut ens vam desviar uns 150 metres de les marques grogues i blanques, després vam rectificar per tornar a agafar el camí marcat

Un cop recuperat el camí correcte...

El camí fins al Coll de Verdet és magnífic, a part hem tingut la sort de trobar alguna zona amb neu que li dóna encara més atractiu.

Moment d'agafar una mica d'aire per afrontar l'última part cap al Coll de Verdet...

Un cop al Coll de Verdet és el moment d’encarar el camí cap al cim i que a partir d’aquí estarà únicament indicat amb marques i punts grocs i que no heu de tenir problemes per seguir-les.

És aquí on comença la grimpada, és una zona que requereix una mínima forma física i agilitat, tot i que no té molta dificultat, sí que s’ha d’extremar la concentració i precaucions, qualsevol error es pot pagar força car, ja que hi ha moments que es troben passos aeris o exposats.

Us deixo un seguit de fotografies on espero ús pugueu fer una idea de com és aquesta part de la pujada al cim

Impressionants vistes durant tota l'ascensió...

Aquesta part es de baixada, per després tornar a pujar...

Aquí el cim ja està a tocar...

Última grimpada...

Un cop al cim la sensació d'alçada és molt gran

Les vistes des de la cima són espectaculars, la manca de cims alts a les proximitats fan que la sensació d’alçada sigui molt gran, ja que des del pic es pot veure amb claredat el refugi Lluís Estasen, les poblacions de Saldes i Gossols i amb una panoràmica de la serra del Cadí i Pirineus espectaculars.

Darrera meu el Pollego Inferior (2445m)

Hem tingut sort i el dia és genial, no fa aire i a dalt podem estar una estona respirant el silenci i la tranquil·litat

Magnífic...

I ara toca baixar, sembla que ho passaré bé!!!

Un rètol avisa als excursionistes que s'ha de baixar pel camí marcat, per evitar l'erosió que l'augment d'afluència està provocant a la tartera

Aprofito la neu que hi ha per baixar una mica més ràpid

Recta final cap al refugi Lluís Estasen, ara haurem de baixar fins a l'aparcament pel mateix camí que hem pujat

Si no heu estat mai recomano que parleu amb alguna persona que us pugui informar de les característiques de la pujada i els perills que es poden trobar en condicions normals, així del material, roba i sabates necessàries. Naturalment en èpoques de gelades i neu la cosa canvia, deixant-lo únicament amb gent especialista i amb prous coneixements tècnics.


Pujar aquesta muntanya és molt especial i divertida, però no deixeu d'estar concentrats i atents a cada pas, crec que és un cim per fer-ho tranquil·litat i poder gaudir de les vistes al mateix temps que no deixeu de banda la seguretat.

Si teniu alguna pregunta, no dubteu en deixar-me un comentari.

Ara a rumiar quin serà el pròxim objectiu... segur que serà interessant!!!