Canada working holiday 2024

 

Os Lucas- Furco- Forcos- Gorgol

Dia 03 de Juliol 2019, marxem tres nits a Broto i una quarta a Biescas (Osca), on fem els Barrancs Furco, Forcos, Gorgol (dues vegades) i Os Lucas (dues vegades).

Cal destacar la meravella de la roca d'aquella zona, un tipus de roca anomenada Flysch, la qual està composta per diferents capes de diferent material i desgast, creant uns barrancs estèticament immillorables.

Us deixo el vídeo i alguna foto.

Barranquisme a la Sierra de Guara

Sierra de Guara

Estada de barranqueo a la Serra de Guara, des del dilluns 16 al dijous 19 de Juliol, hem fet per aquest ordre el Barranc Formiga, Gorgas Negras més Barracil el mateix dia, Oscuros de Balcés i el Petit Mascún, tots els amb un cabal d'aigua perfecte i uns dies magnífics, on la calor acompanyava a estar tota l'estona a dintre de l'aigua. Ens han quedat més barrancs, però crec que hauran de ser l'any que ve, la Sierra de Guara és el paradís del barranquisme, amb les seves aigües d'un color indescriptible i unes característiques geològiques fantàstiques.

Torrent del Salt del Grill

Dimarts dia 10 de juliol de 2018, portem uns dies de molta calor, el cos demanava gaudir de les aigües fredes del Pirineu, avui anem al Salt del Grill i riu Freser (Ripollès).

Es tracta d'un barranc molt curt però intens, on després de fer dos ràpels i un tobogan, arribem al Salt del Grill i els seus 40 metres d'alçada.

Després baixem per un últim ràpel de 22 metres fins a les aigües del riu Freser, el qual baixarem fins a arribar a la central del Daió, on tenim el cotxe aparcat.

Trail Rocacorba i van passant els anys...

Irlanda del norte

Dijous 12 d'octubre de 2017, a les 17.30 h agafem l'avió que ens porta volant fins a Belfast, després de restar una hora als nostres rellotges, aterrem a les 19.00 h.

Ara toca agafar el cotxe que havíem llogat dies abans i és en aquest moment on comença el viatge, es condueix per l'esquerra, així que com aquell que és boig, les rotondes, carrils de les carreteres i cruïlles les agafem per l'esquerra.... però tot no... el volant del cotxe està a la dreta!!!!

Divendres 13, ens aixequem i abans de marxar de Belfast, fem una visita ràpida als murals que volen expressar part del conflicte polític viscut entre el 1969 i 1998.

Comencen la visita per St. Peters Cathedral i el conegut com a mur internacional, on hi ha murals representatius de diferents ideologies de tot el món, entre altres el conflicte que es viu actualment a Catalunya.

St. Peters Catedral

Sortim de Belfast i comencem la ruta turística coneguda com a Causeway Coastal Route

Primera aturada en el poble de Carrickfegus, per visitar el seu castell (s'ha de pagar entrada) i donem una volta pels carrers, on ens crida l'atenció l'encant de la seva església, St Nicholas Church i el seu cementeri.

Carrickfegus

St Nicholas Church

Segona aturara, península d'Islandmagee, un lloc que ens va fer un dels millors regals d'aquest viatge, la presència d'una foca que ens mirava des del mar amb total tranquil·litat, coneixedora de l'admiració que despertava en nosaltres, realment un moment màgic.

Islandmagee

Tercera aturara, a poc quilòmetres visitem el tranquil poble de Glenarm, tornem a veure l'estil de les seves esglesies vorejats de les tumbes del cementeri, en aquest cas es tracta de St. Patrick´s Church and Glenarm Friary.

St. Patrick´s Church

Quarta atura, ara toca anar a Glenariff per visitar un altre de les joies de la zona, una passejada tranquil·la pel mig de Glenariff Country Park, un parc nacional que just a l'interior amaga una impressionant cascada i un camí equipat amb una estructura de fusta, per poder gaudir totalment de l'entorn d'aquest increïble racó, ple d'aigua salvatge i un bosc d'arbres majestuosos.

Glenariff Country Park near Waterfoot

Cinquena aturada del dia, arribem al tranquil poble de Cushendun i les seves coves, molt accessibles a peu i tot i que són unes petites coves, val molt la pena gastar uns minuts i visitar-les, l'harmonia que forma aquest petit tros de muntanya, amb les onades del mar i les coves, creen un ambient únic, igual per això va ser escollit com a un escenari de la popular sèrie Game of Thrones.

Cushendun caves

Sisena aturada, Torr Head, un promontori utilitzat anys enrera per visualitzar el pas de vaixells, avui dia en ruïnes, però el que no ha canviat són les impressionants vistes d'un perfil de costa robusta i les seves roques volcàniques.

Torr Head

Setena i última aturada del dia, molt a prop del poble de Ballintoy , visitem Carrick-a-Rede Rope Bridge (visita de pagament), un famós pont de corda d'uns 20 metres i uns 30 metres d'alçada, per poder arribar a la petita illa de Carrickarede.

Nosaltres vam arribar fora de l'horari de visita, però vam poder arribar fins al principi del pont i on una porta impedia creuar-lo, fet que no va deslluir la visita d'aquesta encantadora zona i els seus voltants.

Carrick-a-Rede Rope Bridge

Dissabte 14, Avui toca visitar "La Calzada de los Gigantes", The Giant's Causeway, és una àrea d'unes 40.000 columnes de basalt, formades pel refredament ràpid de la lava fa uns 60 milions d'anys, actualment es Patrimoni de la Humanitat des del 1986.

Un plat fort de la costa nord-irlandesa que no pots deixar passar, prèvia entrada de pagament, el control de pas i l'aparcament està regulat, nosaltres paguem una entrada familiar i accedim a un camí ample habilitat per fer la visita.

La visita la podríem dividir en quatre parts, la primera el camí d'apropament a la zona de les columnes basàltiques, on podrem observar un entorn espectacular, on estarem envoltats per uns penya-segats i una gran platja rocosa, nosaltres tenim la gran sort que no trobem un excés de turistes, suposo que per les dates que ens trobem, i podem gaudir del lloc amb una certa tranquil·litat.

Segona part, la zona de les columnes, realment espectacular, desgastades per l'erosió del mar i amb diverses tonalitats de negres, grisos i marrons, amb unes formes que de ben segur tenen una explicació científica, però que nosaltres únicament pensem en com la natura ha escorpit un racó tan atípic i tan màgic.

The Giant's Causeway

Caminar per sobre de les columnes es fa divertit, com si és tractes d'un joc de nens.

La barreja entre les muntanyes que ens envolten, les onades del mar i la immensitat de columnes, en una perfecta col·locació com si fos un puzle de 40.000 fitxes de gegant, quedarà de ben segur esculpit a la nostra memòria.

La tercera part de la visita es fa per un camí de fàcil caminar que deixarà enrere la zona de les columnes, per caminar pel penya-segat orientat cap a l'Oest, un camí de gran bellesa i que anirem deixant a l'esquena la Calzada de los Gigantes.

A mig camí trobem aquesta formació de columnes basàltiques, que semblen estar construïdes artificialment per suportar el cim de les muntanyes, tot plegat... impressionant!!

Al camí trobem la possibilitat de trencar a la dreta on veiem que el camí pujaria per unes escales, o bé tenim la possibilitat de continuar caminant direcció Oest, doncs no ho dubteu... cap a l'Oest, ja que aquest camí que acabarà tallat i s'haurà de girar cua, ens té preparats un balcó de 500 metres aproximadament, per contemplar i quedar bocabadats, amb penya-segats revestits amb d'una catifa interminablement verda, essent una mostra perfecta de la costa nord-irlandesa i el que tot turista ha vingut a descobrir, fotografiar i viure en primera persona.

La quarta part ens va deixar veure aquesta meravella des de la part més alta, com he dit abans, el camí donava la possibilitat de trencar a la dreta per pujar unes escales que en poc, agafen força alçada i que acaben a sobre del penya-segat, on un camí fàcil permet caminar amb seguretat i on les vistes panoràmiques són espectacular i digne de contemplar amb calma i tranquil·litat.

El camí no té dificultat i no representa cap perillositat, sempre que no t'allunyis de la zona segura, on cadascú ha de ser conscient de quan ha arribat el moment de no apropar-se més al penya-segat.

Deixem la visita a la "Calzada de los Gigantes" i ens dirigim a Bushmills, on farem una visita al Castell de Dunluce, un castell construït al segle XII ha estat escollit per ser escenari de la sèrie "Juego de Tronos", la màgia del lloc et transporta immediatament a temps enrere, on segur que les condicions de vida no havien de ser fàcils.

Dunluce Castle

Sota del Castell trobem una cova que connecta fins al mar, a baix, les onades del mar sonaven amplificades per la buidor de les parets de pedra de la cova. Un rètol desaconsellava baixar a la cova, però la curiositat va poder més que el seny.

Pròxima parada, Londonderry, la segona ciutat més gran d'Irlanda del Nord i amb una antiga ciutat emmurallada a la riba del riu Foyle.

Londonderry

Com atractiu principal, Londonderry té un ample muralla circular que es molt recomanable visitar, des d'on podem contemplar magnífiques vistes de la part de ciutat que ha crescut a l'exterior dels murs i des d'on podem veure els murals reivindicatius i d'altres temàtiques. Nombrosos bars per degustar una cervesa GUINNESS, poden servir per acabar tranquil·lament la visita a Derry i agafar forces per continuar el viatge.

Diumenge 15, continuem el viatge i traspassem la frontera, ens trobem a Irlanda, l'objectiu la ciutat de Donegal per fer una visita ràpida al seu castell i rodalies.

Donegal Castle

A una hora i poc en cotxe de Donegal es troba la muntanya de Slieve League, una muntanya enfrontada a l'oceà atlàntic que el desafia amb penya-segats de fins a 600 metres d'altitud.

Un camí ben marcat s'enfila cap a la part més alta, que acaba en una cresta únicament apta per persones capacitades i en dies que la meteorologia ho permeti, en el nostre cas bufava el vent i vam decidir no pujar gaire a cotes altes.

Slieve League

Dilluns 16 era el dia que tornaven cap a casa, però de bon de matí vam comprovar que seria un dia difícil, ple de nervis i de tenir molta esperança, a les 08:00h la nostra companyia àrea ens informava que el nostre vol que sortia a les 13h. s'havia cancel·lat a causa de l'huracà Ophelia de categoria 2 i vents de fins a 165 km/h i que de moment fins dimecres o dijous no havia previsió de poder agafar cap vol de tornada....

Després de fer malabars als taulells de l'aeroport de Belfast, aconseguim un taxi cap a Dublín, on sembla que hi ha un avió que de moment encara té previsió de volar cap a l'aeroport de BCN.

Vàries hores mirant el panel informatiu, finalment a les 16.05 h surt anunciat que el vol Dublín - BCN prendrà el vol!!

Un cop a casa toca fer reflexió del viatge, mira les fotos i compartir anècdotes, poder fer una descripció d'Irlanda del Nord amb una visita de pocs dies és més aviat agosarat, però la paraula que em ve al cap seria tranquil·litat, una immensa tranquil·litat amb tonalitats de verds infinits.

Irlanda de Nord, té gent amable, té muntanyes sense un excés de grans boscos però d'interminables prats d'herba fins a tocar l'aigua salada de l'oceà Atlàntic, té un cel ennuvolat i un tímid sol amagat, té castells, història i una costa on cada poble mereix aturar-te i respirar el seu aire amb essència a pescadors, ovelles, vaques, cavalls, corbs i un silenci trencat per les onades del mar.

Sense cap mena de dubtes un viatge molt recomanable, de desconnexió, de turisme i fins i tot aventurer, amb muntanyes i penya-segats d'infart, en fi... les pròximes vacances poseu el punt de mira a Irlanda de Nord i les seves tranquil·les terres revolucionàries.