dijous, 19 de gener del 2017

Islàndia

Islàndia gener 2017

Viatge a Islàndia en ple hivern, com aquell que és boig!!!




Aquesta aventura comença un dia de setembre quan veiem un anunci de propaganda per anar a veure aurores boreals, llavors s'engega la màquina i anem directes al precipici!!!

En pocs dies ja teníem el vol pagat, l'apartament reservat per airbnb a Kópavagur, Islandia i el cotxe llogat.

Van passant les setmanes i els mesos... i ens trobem el 14 de gener a Islàndia conduint un cotxe amb rodes amb claus direcció a la cascada de Gullfoss, increïble!!!




Us explico...



Dissabte 14 de gener, arribada a l'aeroport de Keflarik a les 11 hores, agafem un Hyundai i20 a l'empresa Hertz, que va ser el nostre millor company de viatge durant 1330 quilòmetres.




Primera aturada cascada de Gullfoss, increïble, sensacional, impactant, però crec que de tot el viatge va ser el lloc on vam trobar el temps més advers i sincerament... m'hagués quedat més temps contemplant aquest espectacle.

Gullfoss

Seguidament visitem el guèiser de Geysir, que aproximadament cada 5 o 8 minuts us farà una demostració de fins a quina alçada pot eclosionar l'aigua bullent de les seves entranyes, val la pena veure-ho.


Geysir
Val la pena seure una estona i gaudir del dia que fa... ja ja ja



Islàndia no és un lloc barat i a les zones més turístiques et recorden que hi ha gent que pot fer les excursions a un nivell diferent que el teu..., però ara tampoc ens queixarem del nostre humil Hyundai i20!!




De tornada última aturada del dia a Pingvellir, un racó tranquil i amb una cataracta que és un regal per la vista i per l'oïda, al tacte no ho sabem perquè no vam tenir temps de banyar-nos.

Pingvellir



Els llocs turístics tenen sempre una zona habilitada i delimitada per on passar, rètols informatius et prohibeixen sortir-ne, una bona forma de preservar aquestes meravelles naturals i el seu entorn.



Diumenge 15 de gener, comencem el festival hivernal amb la cataracta de Seljalandsfoss, cita obligada, un camí et permet passar per darrere i veure la caiguda d'aigua des de dintre, segurament acabaràs més mullat que Bob Esponja, però són coses que s'han de fer!!

Seljalandsfoss



L'aigua de la cascada mullava el camí d'accés a la part del darrera i com ja veieu, estava tot una mica glaçat, la solució va ser utilitzar els grampons i poder ser uns dels pocs privilegiats en poder passar.




Si aneu a Seljalandsfoss, no us oblideu, a uns 250 metres a l'esquerra, hi ha una gruta i al seu interior hi ha una segona cascada espectacular, nosaltres la vam veure des de fora, no estava el dia com per mullar-se els peus.



De camí al nostre proper objectiu, anàvem observant com el fort aire que bufava, feia aixecar l'aigua d'altres cascades que quedaven més exposades.




El viatge en cotxe t'anava mostrant pobles plens de màgia i encant.



No triguem a arribar a un dels plats forts del viatge, la cascada de Skogafoss, colossal, enorme, imponent, les seves dimensions són aterridores, un lloc que impacta en el moment que ho veus i quan portes una estona vas assimilant de mica en mica aquesta mostra de força de la Naturalesa.


Unes escales pugen fins a un mirador, des d'on es pot observar com el cabalós riu Skógá de 25 metres d'ample, queda tallat en sec, deixant que el seu cabal d'aigua caigui en picat 60 metres d'alçada!!
Skogafoss


La propera visita és la platja de Reynisfjara, una platja de sorra negra negra negra, on l'escuma blanca de les onades del mar fa que el paisatge estigui en una saturació total de blancs i negres, en constant moviment, jugant amb tres grans roques monolítiques o populars coneguts com els tres "trolls de Reynisdrangurs", formats pel fort onatge del mar del Nord.

Segur que em creure-ho si us dic que vam quedar bocabadats.

Reynisfjara

Però l'espectacle d'aquesta platja no només és mirar cap al mar, just a la nostra esquena hi han uns penya-segats construïts de columnes basàltiques, que donen forma a arestes d'uns 300 metres d'altura.



Reynisfjara
A pocs minuts en cotxe hi ha la zona de Dyrhólaey arch, una extensa platja plena de formacions rocoses, com a tota l'illa el gran protagonista és el negre de les formacions volcàniques.

Els penya-segats tornen a estar formats per columnes basàltiques, donen unes curioses i peculiars formes a les seves parets.




La falta de llum i la bravesa del mar, no ens va permetre apropar-nos més a joia d'aquesta platja, una formació rocosa d'uns 120 m. d'altura i amb un gran arc a sota. 

En aquesta foto es pot apreciar una mica al final de la costa.
Dyrholaey Arch

Dilluns 16 de gener, ens aixequem i la previsió meteorològica és com cada dia, serà inestable, amb pluja, neu i vent, però avui a la zona de la península de Snæfellsnes que volem visitar hi ha alguna estona de sol.


A les nou del matí arranquem motors del Huynday i20, el GPS marca 190 quilòmetres fins a Arnarstapi i com cada dia la incògnita és... si arribem fins a la península de Snæfellsnes, podrem tornar??

La previsió de sol és que surti cap a les 10.30 hores, però una mica abans la llum ja deixa contemplar el paisatge, les primeres muntanyes ja ens fan preveure que serà un dia inoblidable.





Les primeres hores de llum que es filtren per l'espessa capa de núvols, ens permet veure tonalitats de blaus i algun rosat, les inexistents ombres fan ressaltar cada detall que ofereix els paisatges que anem veient des de la carretera.



Tota Islàndia està plena de regals, si estàs una mica atent, vas trobant sorpreses al costat de la carretera, que obliga a posar l'intermitent, aturar-te, i agafar la càmera i la jaqueta i és que no tothom pot tenir al jardí de casa una espectacular cascada.



Arribem a Arnarstapi, punt marcat com visita obligatòria...



Apropar-se als penya-segats i observar la violència de l'oceà Atlàntic, castigant durament les formacions rocoses, et donen una explicació del perquè aquesta costa està esculpida amb formes tan capritxoses i curioses.



A la mitja hora de contemplar aquests penya-segats i les seves curioses formes, un núvol negre carregat de calamarsa es va afegir a la visita turística, deixant-nos una incomoda i apedregada tornada al cotxe.


Segona aturada la platja de Djupalonssandur, a pocs quilòmetres de Arnarstapi.



Djupalonssandur una extensa platja espectacular, de sorra i pedres negres i arrodonides pel desgast de l'aigua i uns blocs espectaculars custodiant l'entrada de la mar, amb multituds de colors dels diferents minerals.



Vam tenir la sort que els núvols filtraven la llum de sol i il·luminava les roques amb uns colors daurats i càlids, que feien ressaltar d'una forma exuberant tota una gamma de colors extraterrestres de les roques, resultants de la barreja de multitud de minerals i metalls en el moment de les formacions volcàniques de l'illa.




Però aquests núvols que ens regalaven unes tonalitats de llum majestuoses, van decidir que la visita ja s'havia acabat en forma de calamarsa i vent, poder coneixedors del poc temps que teníem si volíem visitar altres llocs, van agafar el rol d'actuar com una alarma natural.




En poc temps, amb un truc de màgia digne d'algun Déu bromista, el que era una platja de sorra i pedres negres es va transforma en un iogurt natural d'stracciatella.



Abans de marxar d'aquella zona de l'illa, vam fer una visita a Vatnshellir cove, on va estar inspirada la novel·la de Julio Verne "Viatge al centre de la terra", entrada 25 euros per adult i uns 8 euros aproximadament els nens.
Una visita curiosa d'uns 45 minuts barrejades amb una història de Trolls explicada per un guia, no vull valorar si val el preu que fan pagar, això és molt objectiu, però sí que ens va deixar veure les entranyes de la superfície terrestre.



Ja de tornada alguna imatge per gravar a la memòria en forma JPG.



Com encara hi ha prou llum, fem una escapada ràpida a la gruta de Rauðfeldsgjá, on abunden històries de fantasia i comptes ocults, nosaltres ens vam quedar a l'entrada, donat que el cabal d'aigua no ens va permetre endinsar-nos.







No ens podem oblidar dels cavalls islandesos, una raça molt resistent i que pateix molt poques malalties, va ser desenvolupada a Islàndia, la legislació evita que tinguin contacte amb altres races del món, ja que les seves característiques peculiars d'estatura i resistència el fan únic.



Davant d'aquest espectacle, cada pocs quilòmetres ens hem d'aturar... no arribarem mai!!




Dimarts 17 de gener, avui ens aixequem i a part de la roba d'abrigar, també agafem el banyador i la tovallola.
Posem en el GPS les indicacions de "Blue Lagoon" i en 40 minuts ja estem a la porta d'entrada.

Blue Lagoon

El Blue Lagoon és un balneari geotermal amb aigües amb temperatures de 40 graus aproximadament, riques de sílice i Jofre, que provenen d'una planta geotèrmica que aprofita l'aigua del subsòl per fabricar energia elèctrica, aigua calenta d'ús municipal i l'aigua sobrant la refreden i l'aprofiten com una atracció turística, en forma de piscina artificial i cobrant una entrada d'aproximadament 45 euros aproximadament.
Com veieu l'aigua del subsòl que es troba a uns 240 graus centígrads i l'utilitzen tres vegades, per crear electricitat, escalfar les cases dels pobles i ciutats i com una atracció turística de gran èxit.



Després d'un bany d'unes tres hores, ens abriguem bé i anem a visitar la zona de Gunnuhver, un àrea amb una activitat geotèrmia molt alta, on es pot veure l'aigua bullent i diversos guèisers que no descansen d'enviar aigua cap a la superfície, creant grans columnes de vapor.



Veien que a pocs quilòmetres hi ha un far, no ho tenien previs però decidim apropar-nos.



Es tracta del far de Reykjanes i una zona costanera amb penya-segat i formacions rocoses que es mereixen perdre una hora de visita i contemplar com l'aigua de l'Índic no deixa de maltractar les seves formes inversemblants.






Far de Reykjanes


Estem a la recta final del viatge i de tornada a Reykjavík, ho fem per la carretera 42, la sensació de circular per aquestes carreteres no es pot descriure...


La carretera passa per Seltún Geothermal, on tornem a veure les contradiccions de temperatures de sota 0 graus a l'exterior i aigua surtin de la terra a uns 80 graus centígrats.



Cada quilòmetre fet dels 1330 km que hem recorregut, han estat per si sols, una atracció turística, on des del cotxe hem pogut conèixer i gaudir dels paisatges d'Islàndia, això si, amb la calefacció posada!!!



On la tònica general era aturar-nos cada moment, baixar del cotxe i realitzar unes quantes fotografies, l'amor per la fotografia no només és emportar-te grans records, l'amor per la fotografia t'obliga a obrir els ulls i absorbir tota la informació del que t'envolta.



Ja a la tarda una passejada per Reykjavík, una ciutat moderna on poder fer una bona cervesa i descansar, conèixer una mica els seus carrers, botigues i comprar un souvenir per la nevera.



Quan vam planificar el viatge ho vam fer marcant unes creus en un mapa dels llocs que volíem visitar, Gullfoss, Geysir, Seljalandsfoss, Skogafoss, Reynisfjara, Blue Lagoon... però no ens imaginàvem que el viatge d'Islàndia començava en el moment que vam engegar el motor del cotxe, cada quilòmetre recorregut és com un llarg monument, una atracció turística sense fi, una experiència que s'ha de viure i que no es pot descriure.
Quan la gent em pregunta, que tal Islàndia?, és de difícil resposta, ja que la sensació és que han faltat més dies de viatge, que la planificació del viatge no ha estat la correcta i que segurament en una altra època de l'any, hauríem pogut gaudir en plenitud de tot el que t'ofereix aquesta màgica illa i clar estar, ha faltat un gran objectiu marcat, veure aurores boreals.
Aquest viatge, a part de les magnífiques sensacions que hem viscut, també ha servit per aprendre, la pròxima vegada que visitem l'illa ho farem des de l'experiència viscuda, fent una ruta circular per tota l'illa i sense lligams d'horaris o llocs per dormir.
Islàndia és un tresor que s'està descobrint rapidament, segurament en un futur, serà tot un privilegi trepitjar la seva lava, platges, mollar-se amb les seves cascades o simplement gaudir circulant per les seves carreteres.

Ara toca pensar en la següent, o en tornar-hi... ja ho veurem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada